Resum de la Primera Revolució Industrial: Causes, Indústries i Capitalisme

Factors Impulsors de la Primera Revolució Industrial

Revolució Agrícola: Transformacions Clau

Transformacions en l’agricultura que van incrementar la producció d’aliments.

El Sistema Norfolk: Rotació de Conreus

El Sistema Norfolk era una rotació quadriennal de conreus que combinava la sembra de cereals, que empobreixen la terra, amb plantes farratgeres que l’enriqueixen.

Noves Eines i Mecanització Primerenca del Camp

Noves eines de conreus van portar a la mecanització primerenca del camp, incloent-hi l'Arada de Rotheram, la Sembradora de Jethro Tull i la Trilladora mecànica.

Augment i Diversificació de la Producció

Nous conreus i fertilitzants van provocar l’augment i la diversificació de la producció d’aliments. Exemple de fertilitzant: Guano.

Tancament i Privatització dels Camps (Enclosures)

Tancament i privatització dels camps: Pas de l'Openfield (camp obert) a l'Enclosure (camp tancat).

Revolució Demogràfica i Creixement Poblacional

Disminució de l’edat del matrimoni i dels celibataris. Disminució de la natalitat.

Causes del Creixement Demogràfic

• Augment de la producció i varietat d’aliments.
• Progrés de la higiene (sabó) i medicina (vacunes).
• Major resistència a malalties i epidèmies.

Estímul a la Industrialització

Estímul al procés d’industrialització: major mà d’obra per a la nova indústria i augment del nombre de consumidors.

Noves Fonts d'Energia i la Màquina de Vapor

Sorgiment de noves fonts d’energia, pas de la manufactura a la indústria i mecanització dels sistemes de producció. La transició de l'Energia hidràulica a la Màquina de vapor (inventada per James Watt) va ser crucial.

La Revolució dels Transports

La Revolució dels transports va incloure millores en camins, el Vaixell de vapor, el Ferrocarril, els Canals i l'expansió de la Xarxa ferroviària a Gran Bretanya i a la resta d'Europa.

Conseqüències de la Millora del Transport

• Més rapidesa i major capacitat de càrrega.
• Menys costos per unitat transportada.
• Més seguretat per a passatgers i mercaderies.
• Més facilitat d’intercanvis nacionals i internacionals.
• Més mobilitat de la població.

L'Impuls del Mercat i l'Economia

Definició d'Economia de Mercat

L'Economia de mercat és quan no es produeix per a l'autoconsum, sinó per a la venda (transició d'autoconsum a venda).

Nous Sectors i Tipus d'Indústria

Mecanització i el Sorgiment del Sistema Fabril

Sorgiment del Sistema Fabril: sistema d’acumulació sota un mateix espai (fàbrica) de dos factors de producció:

• CAPITAL (local, màquines i matèries primeres)
• TREBALL (mà d’obra)

La Indústria Cotonera: El Sector Pioner

La indústria cotonera va ser el primer sector a mecanitzar la producció. El seu origen es troba en les indianes (teixits estampats de l’Índia). La necessitat d’incrementar la producció va impulsar innovacions en els processos de filatura i teixidura (mecanització).

El cotó era un teixit més higiènic i còmode que altres fibres tradicionals, fet que va generar una major demanda. Innovació clau: Llançadora de volant (John Kay).

El cotó és una fibra vegetal pròpia de climes subtropicals que els anglesos van difondre per Europa.

Indústria Siderometal·lúrgica i el Ferro

Necessitat de ferro per a fabricar maquinària. La Indústria siderúrgica utilitzava alts forns encarregats de fondre el ferro.

Metal·lúrgia i Fabricació de Maquinària

Més quantitat, més qualitat i menys preu van propiciar el sorgiment de la Metal·lúrgia (indústria dedicada a la fabricació de màquines per a l’activitat industrial).

Mineria de Carbó i Ferro

Estímul de l’extracció de carbó i ferro, necessaris per a la màquina de vapor i la indústria siderúrgica. Es va introduir l’ús de bigues de ferro, rails i vagonetes.

Els "Paisatges Negres"

La mineria i la siderúrgia van generar els "PAISATGES NEGRES" a Europa (Gal·les, Astúries, País Basc).

Expansió de la Industrialització a Europa

Industrialització Primerenca (Principis del XIX)

• Abundants recursos energètics i/o minerals (carbó i ferro).
• Impuls dels sectors metal·lúrgic i siderúrgic.
• L’Estat va contribuir a crear condicions favorables per a la industrialització i així millorar l’economia de mercat (concentració de capital financer en bancs).

Industrialització Tardana (Finals del XIX)

• Escassetat de matèries primeres.
• Domini del sector primari (agricultura i ramaderia).
• Creixement demogràfic lent.

El Nou Sistema Econòmic: Capitalisme Industrial

El nou sistema econòmic industrial requeria:

• Necessitat de grans inversions de capital.
• Necessitat d’un mercat ampli i sense entrebancs.
• Necessitat de llibertat d’indústria i lliure iniciativa.

Lliurecanvisme vs. Proteccionisme

El Lliurecanvisme és una doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual no es discrimina contra les importacions, afavorint la producció interior. El Proteccionisme és una política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.

Principis del Liberalisme Econòmic

• Interès individual: La satisfacció de l’interès particular és el motor del desenvolupament econòmic.
• Llei d’oferta i demanda: Els interessos contraposats s’equilibren en el mercat mitjançant una “mà invisible”, que ajusta l’oferta i la demanda.
• Lliure competència entre empreses: Marc idoni per al desenvolupament econòmic, ja que estimula el descens de preus i la innovació tecnològica.
• No-intervenció de l’Estat en l’economia.
• Lliure comerç.

Característiques del Capitalisme Industrial

• Mitjans de producció i béns produïts en mans de la burgesia (que aporta el capital).
• Treball realitzat pel proletariat, a canvi d’un salari.
• No-intervenció de l’Estat i lliure iniciativa, amb l'objectiu de la cerca de benefici empresarial.
• Crisi econòmica periòdica a causa del desequilibri entre oferta i demanda.

La Societat Urbana i la Nova Estructura Social

El Procés d'Urbanització

Barris Burgesos

Els burgesos van anar a viure a barris residencials (amb clavegueram i enllumenat), gaudint d'una vida més còmoda.

Barris Obrers

Els treballadors vivien als barris obrers, sense planificació, prop de les fàbriques, sense infraestructures. Els edificis tenien habitatges petits, sense aigua, on sovint vivia més d’una família.

L'Estructura de la Societat Industrial

La Burgesia: La Nova Elit Social

La Burgesia posseïa capital i béns, i era la nova elit social. La seva riquesa provenia de la propietat (incloent-hi noves terres). Gràcies al seu estatus i la seva influència, la burgesia va organitzar la societat segons els valors de la propietat privada, el treball, l’estalvi i l’individualisme.

El Proletariat: La Força de Treball

El Proletariat representava la força de treball; feien anar les màquines i produïen els béns. No tenien ni capital ni béns, i rebien un salari. Les condicions de treball eren nefastes, amb sous baixos i jornades llargues (12-13 hores).

La Classe Mitjana

La Classe Mitjana es caracteritzava per no posseir grans capitals ni propietats, i per no realitzar treball manual. Estava formada per professionals liberals, petits comerciants, etc.