Resum de Llengua i Literatura Catalana: Fabra i Modernisme

Llengües romàniques

Les llengües romàniques són: el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, l'italià, el retoromànic i el romanès.

Pompeu Fabra

Va estudiar la carrera d’enginyer industrial, però des de sempre es va sentir atret pels estudis filològics. La seva tasca de codificació de la llengua es pot dividir en tres etapes:

1. Primera etapa: Es va centrar en la fixació ortogràfica de la llengua. Va col·laborar activament en la campanya lingüística empresa per L’Avenç i va participar en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana i les Normes ortogràfiques (1913).
2. Segona etapa: Se centra en la codificació gramatical. L’any 1918 va publicar la Gramàtica catalana, que l’Institut d'Estudis Catalans va adoptar com a gramàtica oficial.
3. Tercera etapa: Culmina la seva obra amb la depuració i fixació del lèxic català, concretada en el Diccionari general de la llengua catalana (1932).

Criteris de Pompeu Fabra

Els criteris de Fabra van ser els següents:

• La llengua viva, amb totes les seves variacions i dialectes.
• El coneixement de les lleis d’evolució del llenguatge i de les llengües romàniques.
• La creació de paraules noves.
• El manlleu de paraules al llatí clàssic.
• La depuració de barbarismes.

Jocs Florals

La restauració dels Jocs Florals (1859) va ser decisiva en el procés de recuperació de l’ús literari de la llengua. Les celebracions van servir per promoure la creació literària, per posar l’escriptor en contacte amb la societat i per donar a conèixer la cultura catalana.

El Modernisme

El Modernisme és un moviment cultural que es manifesta a finals del segle XIX i principis del XX amb uns objectius molt clars: modernitzar la cultura catalana, europeïtzar-la i transformar-la en una cultura nacional. Així, l'artista modernista s'oposa a la Renaixença. Els modernistes volien una literatura d'abast universal i alhora nacionalista. Van promoure una cultura oberta a Europa.

Corrents ideològics del Modernisme

• El regeneracionisme (l’art és lluita): Pels modernistes regeneracionistes, la societat catalana està «malalta» i sostenen que necessita regenerar-se moralment i cultural. L'intel·lectual i l'artista han de tenir una actitud activa i compromesa amb la societat.
• L'esteticisme (l'art és evasió, l'art per l'art): A partir de 1893, amb la celebració de la segona Festa Modernista a Sitges, comença el predomini del corrent esteticista. Els modernistes són seguidors del Simbolisme i del Decadentisme, i partidaris de l’art per l’art, segons el qual els artistes, amb el seu art, no tenen per què transformar la societat.

Joan Maragall

Va ser un burgès culte i sensible; tingué una vida plàcida de rendista i un gran prestigi social i intel·lectual. Va traduir algunes obres de romàntics alemanys com Goethe, Novalis o Nietzsche, els quals van influir en la seva obra.

La teoria de la ‘paraula viva’

Maragall va teoritzar sobre la literatura en articles, cartes, conferències, assaigs, pròlegs i poemes. Sobre la creació poètica va bastir la teoria de la ‘paraula viva’, que va exposar en dos assaigs: Elogi de la paraula (publicat el 1905) i Elogi de la poesia (1907).

Obra poètica

L’obra poètica de Joan Maragall està aplegada en cinc llibres: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Les Disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Temàticament, la podem classificar en els grups següents: poesia decadentista, poesia vitalista, poesia nacionalista i poesia de la natura.