Resum de Llengua Catalana: CV, Discurs i Renaixença

Com Redactar un Currículum

El currículum serveix de presentació d'una persona per obtenir un lloc de treball, una beca, un ajut, un premi, etc. S'ha de presentar de manera clara, amb el títol i el nom de qui l'escriu en majúscula. El cos s'estructura en diferents apartats:

• Dades personals: Cal incloure les dades que siguin rellevants i necessàries (nom i cognoms, DNI, lloc i data de naixement, adreça postal i electrònica, telèfon de contacte fix i mòbil).
• Formació: Cal incloure-hi els estudis realitzats i els títols obtinguts (nom de l'escola, acadèmia o universitat i anys cursats), per ordre cronològic invers, i se n'ometen les dades de nivell inferior.
• Experiència professional: S'han de concretar les feines i els càrrecs que s'han ocupat anteriorment en diferents empreses.
• Dades complementàries: Hi consta tot allò que pugui ser d'interès per a l'empresa o institució a la qual s'envia el currículum (idiomes, carnet de conduir, coneixements informàtics, etc.).
• Data i signatura.

Cal tenir cura dels aspectes formals: ha d'estar escrit amb ordinador i imprès en un full DIN A4 a una sola cara.

Tipus de Discurs

Discurs Directe

Reprodueix literalment les paraules pronunciades per l'emissor. Per exemple: «Què vols, Rosa?», «Tanca la porta, Ivan!».

Discurs Indirecte

Explica de manera més o menys fidel allò que ha dit l'emissor. Per exemple: L'Edgar acaba de preguntar què vol la Rosa. (Cal triar amb cura el verb introductori que s'adeqüi més als sentiments expressats per l'emissor).

Discurs Indirecte Lliure

S'utilitza en textos literaris moderns. Reprodueix les paraules de l'emissor sense cap verb introductori i sense la conjunció que. Per exemple: Havien passat vint anys. En Pol encara recordava les paraules de la Laia l'últim dia que la va veure. Demà, quan acabis l'examen, ens trobarem aquí mateix.

El Discurs Indirecte: Tipus d'Oracions

Oracions declaratives

• Verbs introductoris: dir, explicar, manifestar, declarar, afirmar, replicar, respondre.
• Nexe: que.
• Mode verbal: Indicatiu.

Oracions interrogatives indirectes

• Verbs introductoris: dir, preguntar, demanar, voler saber.
• Nexe: si, qui, què, quan, on, com, quin, perquè.
• Mode verbal: Indicatiu.

Oracions imperatives indirectes

• Verbs introductoris: dir, ordenar, manar, exigir, aconsellar, recomanar, pregar, demanar, suplicar, suggerir.
• Nexe: que.
• Mode verbal: Subjuntiu.

Fonologia: So i Fonema

La diferència entre so i fonema queda demostrada amb la prova de la commutació: si intentem commutar (canviar) els sons d'un mot, podrem establir quins tenen valor distintiu i quins no.

• poma / pota: /m/ i /t/ poden ocupar el mateix lloc. En aquest cas, es diu que hi ha una relació d'oposició.
• poma / pota: /p/ i /o/ no poden ocupar el mateix lloc, no es poden commutar. Diem que hi ha una relació de contrast.

Els fonemes són unitats mínimes, sense significat, que es poden delimitar en la cadena parlada i que tenen un valor distintiu. La fonologia és la ciència que estudia la funció dels sons, els fonemes, i estableix quins són els sons distintius (els fonemes) d'una determinada llengua. Els fonemes es transcriuen entre barres inclinades (per exemple, /o/).

Literatura: La Renaixença

Context Històric (Segles XVI-XVIII)

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, es van produir diversos canvis:

• Renaixement (s. XVI): Es va configurar al voltant de dos conceptes: la valoració de la persona per sobre de tot i el redescobriment de la cultura clàssica. L'ús culte de la llengua es va veure condicionat per la creixent influència política castellana, que va afavorir un ús generalitzat del castellà entre les classes dirigents i l'aristocràcia.
• Barroc (s. XVII): Es va substituir la confiança dels renaixentistes en un cert progrés moral i social pel pessimisme i la repressió.
• Neoclassicisme (últim terç del s. XVII): Moviment sorgit a França que es caracteritza pel rigor en l'ús de les formes artístiques i el retorn cap a models clàssics.
• Il·lustració (s. XVIII): Conegut també com el "Segle de les Llums" o l'enciclopedisme, va ser un període de gran desenvolupament del mercantilisme.

El Moviment de la Renaixença

Després de tres segles de decadiment social i cultural, amb les noves idees del Romanticisme, la burgesia va endegar la Renaixença, un moviment de recuperació nacional que va impregnar d'ideals romàntics tots els àmbits: social, econòmic, polític i cultural.

• Social: Va afavorir l'ascensió de la nova classe burgesa.
• Econòmic: Va anar molt lligat a la Revolució Industrial.
• Polític: Va activar el sorgiment del nacionalisme.
• Cultural: Va suposar la recuperació del català com a llengua literària.

Autors de la Renaixença

• Bonaventura Carles Aribau (1798-1862): Va publicar La Pàtria.
• Joaquim Rubió i Ors (1818-1899).
• Manuel Milà i Fontanals (1818-1884).
• Víctor Balaguer (1824-1901).

Fites importants van ser el restabliment dels Jocs Florals (1859) i les antologies Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859).

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Els seus dos grans temes són la fe i les arrels històriques de Catalunya.

Obra èpica

Del 1865 daten els primers esborranys de L'Atlàntida (publicada el 1877). La seva obra de temàtica històrica i religiosa inclou Canigó (1886), Montserrat (1889) i Aires del Montseny (1901).

Obra religiosa i mística

Destaquen Idil·lis i cants místics (1879) i Lo somni de Sant Joan (1887).