Resum de Literatura Catalana (S. XX), Gramàtica i Llengües Romàniques

Gramàtica Catalana: Oracions

Les Oracions Coordinades

Les oracions coordinades estan formades per dues o més oracions simples amb sentit ple, unides per conjuncions o locucions conjuntives:

• Copulatives
• Disjuntives
• Adversatives
• Explicatives

Les Oracions Subordinades

Una oració subordinada és una oració que depèn d’una altra, anomenada principal, i que s’hi uneix mitjançant una conjunció, un pronom relatiu, un adverbi o determinades formes verbals (sense cap nexe d’unió).

Subordinades Adjectives

Les oracions subordinades adjectives equivalen a un adjectiu o sintagma adjectival i fan la funció de complement del nom.

Especificatives i Explicatives

• L'oració subordinada adjectiva especificativa restringeix l’abast de l’antecedent, és a dir, el determina i precisa.
• L'oració subordinada adjectiva explicativa afegeix informació addicional sobre l’antecedent.

Llengües Romàniques i Origen del Català

L'Origen Indoeuropeu

La majoria de les llengües que actualment es parlen a Europa tenen un origen comú: l’indoeuropeu, una llengua que es parlava entre el mar Negre i el mar Caspi.

Llatí Vulgar vs. Llatí Clàssic

La llengua que els romans van dur a aquestes terres era el llatí vulgar, diferent del llatí clàssic:

• Llatí Clàssic: Varietat escrita utilitzada als textos polítics, jurídics i literaris, sotmesa a una normativa estricta.
• Llatí Vulgar: Varietat col·loquial, la llengua parlada.

Naixement i Evolució

No hi ha una data concreta en què es deixi de parlar el llatí vulgar i es comenci a fer-ho en cada llengua romànica. Es tracta d’un procés gradual, per bé que podem considerar que cap als segles VII-VIII ja es parlaven les llengües romàniques. El primer document que constata l’existència de les llengües romàniques és del Concili de Tours (813), en el qual l’Església recomana de predicar en rusticam romanam linguam.

La Romània

Es coneix com a Romània el conjunt de territoris europeus on es parla una llengua derivada del llatí vulgar.

Llista de Llengües Romàniques

Les llengües romàniques inclouen:

• Gallec/Portuguès
• Castellà
• Asturlleonès
• Aragonès
• Català
• Occità
• Francès
• Romanx
• Italià
• Sard
• Romanès
• Dàlmata (extinta)

Literatura Catalana del Segle XX

El Teatre Català abans de la Guerra Civil

Arran de la Primera Guerra Mundial a Europa es van produir una sèrie de transformacions culturals. Però a Catalunya, fins a l’esclat de la Guerra Civil, es van continuar representant les obres dels autors de la Renaixença i del Modernisme, sobretot Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Santiago Rusiñol.

Abans de la Guerra Civil van destacar tres autors:

• Josep Maria de Sagarra: conrea el teatre popular.
• Carles Soldevila: conrea la comèdia burgesa.
• Joan Oliver: aprofita els models de la comèdia burgesa per criticar els costums d’aquesta classe social.

Josep Maria de Sagarra: Teatre i Poesia

Sagarra conrea la poesia i la narrativa, però el gènere amb què adquirí més fama fou el teatre.

L'Etapa de Preguerra: El Poema Dramàtic

A aquesta etapa (trenta-set obres de gèneres diversos) Sagarra crea un gènere que anomena poema dramàtic, en el qual presenta una sèrie de conflictes passionals, ambientats en una Catalunya mitificada, protagonitzats per figures característiques de la societat tradicional. El teatre anterior a la Guerra Civil de Sagarra es pot qualificar de comercial perquè no planteja situacions polèmiques ni conflictes socials.

L'Etapa de Postguerra

S’inicia després de la Guerra Civil. No va poder representar cap obra durant uns quants anys, perquè era prohibit dur a l’escena obres en català.

Altres Dramaturgs Destacats

• Carles Soldevila: Va néixer a Barcelona en una família burgesa. Llicenciat en Dret. (Tanmateix, 1921)
• Joan Oliver (Pere Quart)
• Salvador Espriu: Més conegut com a poeta. (Antígona, Primera història d’Esther)
• Llorenç Moyà: Va néixer a Binissalem. Dues tendències: una de culta i una altra de popular.
• Manuel de Pedrolo: Va destacar sobretot com a novel·lista.
• Joan Brossa: Va ser dramaturg, poeta i artista plàstic. L’obra teatral està centrada en el teatre de l’absurd, amb diàlegs aparentment irrellevants i situacions grotesques on l’element visual pren importància.
• Alexandre Ballester
• Baltasar Porcel

La Prosa Catalana del Segle XX

Carles Soldevila i Miquel Llor

• Carles Soldevila: A més de dramaturg, en les seves novel·les presenta la figura de dones joves i dinàmiques. (Franny, 1929)
• Miquel Llor: Va néixer a Barcelona en una família modesta. Inicialment s’interessa pel teatre i la música, i més endavant comença a escriure.

Josep Pla: Periodisme i Narrativa

Josep Pla és una de les grans figures de la literatura catalana. Durant els anys vint i trenta es va dedicar al periodisme i va ser corresponsal de La Publicitat. (Nocturn de la primavera, 1953)

Literatura Catalana de Postguerra

Destaquen:

Llorenç Villalonga i l'Anàlisi Psicològica

Llorenç Villalonga va escriure articles periodístics en castellà i va publicar la novel·la Mort de dama, on satiritza l’aristocràcia mallorquina i en fa una caricatura. Villalonga aprofundeix en els records. La gran obra d’aquest temps és Bearn o La sala de les nines (1952-1954), on s’hi presenta un món tradicional en procés d’extinció amb una profunda anàlisi psicològica dels personatges. També escriu obres autobiogràfiques com Falses memòries de Salvador Orlan (1967). Té influència de Marcel Proust.

Mercè Rodoreda: Psicologia i Símbols

Mercè Rodoreda va rebre la influència del seu avi matern. Es va casar amb el seu oncle, però el matrimoni fou un fracàs.

Aloma és una novel·la psicològica centrada en l’anàlisi dels sentiments d’una al·lota que s’enamora del germà de la seva cunyada. Conté molts elements autobiogràfics.

La seva obra més coneguda és La plaça del Diamant. Narra la història de Natàlia, una al·lota que accepta amb resignació les imposicions, fins i tot el canvi de nom pel de Colometa. L’ascens i el declivi dels diversos membres de la família Valladaura-Farriols durant el segle XX es poden entendre com una metàfora de la mort. La història és presentada d’una manera fragmentada.