Resum Històric: Imperialisme, Organització Industrial i Primera Guerra Mundial

L'Imperialisme i l'Expansió Colonial

Durant el darrer quart del segle XIX, els països del món occidental es van llançar a la conquesta d’àmplies zones del món i van inaugurar així el que els historiadors anomenen l’època de l’imperialisme.

Conferència de Berlín (1885)

L'any 1885, el canceller alemany Otto von Bismarck va convocar una conferència internacional a Berlín a la qual van assistir 14 països europeus. El resultat fou l’elaboració d’una acta que estipulava algunes condicions per a l’expansió colonial a Àfrica:

• Garantir la lliure navegació pel riu Níger i el Congo.
• Establir els principis per ocupar els territoris africans per part de la metròpoli: el domini efectiu de tots els territoris.
• La notificació diplomàtica a les altres potències de l’establiment d’una nova colònia.

Guerra dels Bòers (1880-1902)

Aquest conflicte, desenvolupat pels colons holandesos, es va produir a finals del segle XIX i principis del XX. Es va desenvolupar en dues fases (1880-1881 i 1899-1902) i va enfrontar el Regne Unit amb els colons holandesos, anomenats bòers (grangers) de Sud-àfrica. Al cap de diversos anys de guerra, els territoris bòers van ser annexats a l’Imperi Britànic.

Concentració Empresarial

Només les grans empreses eren capaces de fer front a la guerra dels preus. Les principals formes de concentració eren:

• Càrtel: Associació d’empreses per restringir o eliminar la competència.
• Trust: La fusió d’empreses diverses en una de nova.
• Hòlding: Una societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents per controlar-ne les activitats.

Noves Formes d'Organització del Treball

La competència va generar formes noves d’organització del treball per millorar la productivitat i mantenir les posicions conquerides. Als Estats Units, el taylorisme i el fordisme van contribuir a augmentar la productivitat i reduir els costos.

Taylorisme

És un mètode d’organització industrial que té com a finalitat l’augment de la productivitat mitjançant l’eliminació dels temps morts.

Tipus de Colònies i Administració

Colònies

Territoris que no tenien govern propi i que depenien directament de l’administració metropolitana, que hi exercia una política variable d’ocupació. L’autoritat solia estar en mans d’un governador, ajudat per un grup nombrós de funcionaris que constituïen una veritable elit dirigent. Aquests territoris estaven sotmesos de manera més absoluta als interessos econòmics de la metròpoli.

Protectorats

Hi subsistia i actuava un govern indígena que era respectat formalment per l’administració metropolitana. A la pràctica, la metròpoli creava i hi imposava un govern paral·lel i dominat que exercia de manera unilateral les funcions de defensa i de representació exterior. Aquesta fórmula es va implantar a les colònies que havien estat anteriorment estructurades i amb relacions internacionals (ex: Egipte).

Dominis

Territoris amb població indígena escassa, on la minoria blanca hi va disposar d’un govern i d’un sistema parlamentari propi, malgrat que mantenien relacions de dependència amb la metròpoli.

Mandats

Van néixer després de la Primera Guerra Mundial per administrar els territoris dependents de les potències que havien perdut la guerra. Una potència colonial exercia la tutela sobre un territori determinat en representació de la Societat de Nacions.

La Gran Guerra: Aliances i Tractats

Triple Aliança i Triple Entesa

Els dos blocs principals durant la Primera Guerra Mundial van ser:

Triple Aliança (Potències Centrals)

• Alemanya
• Àustria-Hongria
• Turquia (1914)
• Bulgària (1915)
• Colònies associades

Triple Entesa (Aliats)

• França
• Regne Unit
• Rússia
• Sèrbia
• Japó (1918)
• Itàlia (1915)
• Portugal i Romania (1916)
• EUA i Grècia (1917)
• Colònies associades

Tractat de Versalles (1919)

El Tractat de Versalles va ser l'acord més important que estipulava la sort d’Alemanya després de la guerra. Aquest acord es va elaborar partint de la base que Alemanya era responsable del conflicte i, per tant, no fou resultat d’unes negociacions, sinó d’una imposició (segons els alemanys).

El tractat va imposar el pagament de fortes reparacions de guerra per compensar les destruccions i indemnitzacions als països vencedors.