Resum Història Medieval: Guerra dels Cent Anys, Bizanci i Monarquia Autoritària
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,99 KB
La Guerra dels Cent Anys: Causes i Fases
La Guerra dels Cent Anys va ser un llarg conflicte (1337-1453) entre els reis d’Anglaterra i de França, originat per la disputa dels territoris que els monarques anglesos posseïen a França.
Fases del conflicte
- Primera fase: L’exèrcit francès va ser derrotat, destacant la batalla de Crécy.
- Segona fase: Els anglesos van aconseguir una important victòria a la batalla d’Azincourt, però finalment van perdre la guerra.
Conseqüències de la Guerra dels Cent Anys i la Jacquerie
Impacte a França i Anglaterra
El rei de França va aconseguir dominar els territoris disputats. No obstant això, a França hi va haver un gran malestar popular que va provocar l'esclat de la Jacquerie, una revolta camperola al nord del país que va ser esclafada amb duresa.
Els anglesos van ser expulsats de França i van patir diversos conflictes interns, destacant la Guerra de les Dues Roses (1455-1485), un conflicte dinàstic entre la casa de Lancaster (representada per una rosa vermella) i la de York (rosa blanca). La guerra va culminar amb l’ascens al tron del rei Enric VII, de la casa de Lancaster, que va fundar la dinastia Tudor.
Què és una Jacquerie?
Una jacquerie és el terme francès que designa, dins la història de França, les rebel·lions camperoles que es van produir durant l'Edat Mitjana, l'Antic Règim i durant la Revolució Francesa.
Definició de Monarquia Autoritària
La Monarquia Autoritària és una forma de govern pròpia dels estats dels segles XV i XVI, caracteritzada per:
- Un poder monàrquic fort.
- Un exèrcit permanent (constituït per mercenaris).
- Una complexa burocràcia administrativa (funcionaris, jutges, recaptadors d’impostos reials).
- Una naixent diplomàcia.
La Fi de l'Imperi Bizantí (Imperi Romà d'Orient)
Causes del declivi
L’Imperi Bizantí es va anar debilitant a causa de diversos factors:
- L’avenç imparable dels turcs otomans a la península d’Anatòlia i el nord d’Àfrica.
- La creació de l’Imperi Búlgar als Balcans.
- La conquesta i el setge de Constantinoble el 1204 a mans de la Quarta Croada, que va reduir el poderós imperi a un petit estat al voltant de la capital.
Caiguda de Constantinoble
Finalment, el 29 de maig de 1453, Constantinoble va caure en mans dels turcs otomans després de dos mesos de setge. Aquest esdeveniment va posar fi a més de 1.000 anys d’història de l’Imperi Romà d’Orient.
Els Burgs Medievals: Origen i Desenvolupament
Què eren els burgs?
Els burgs eren barris nous que van sorgir al voltant de les antigues ciutats.
Aparició i creixement
Van aparèixer al voltant de l’any 1000, impulsats pel renaixement del comerç. Aquests nuclis nous sorgien en els encreuaments dels camins, prop de les antigues ciutats romanes o de castells feudals.
La seva població, els burgesos, es dedicava preferentment al comerç i a la manufactura. El creixement va ser tan gran que, a partir del segle XIII, es van construir noves muralles i els burgs van ser absorbits per les antigues ciutats.
La Xarxa Viària i la Insalubritat de les Ciutats Medievals
Descripció de la xarxa viària
La ciutat medieval formava un conjunt de cases enganxades les unes a les altres, creant un laberint de carrers estrets i disposats de manera desordenada.
Per què eren insalubres?
Les ciutats eren insalubres principalment per la manca d’higiene:
- El sistema de clavegueram era inexistent.
- Les aigües brutes s’escorrien directament pels carrers.
Aquesta manca d’higiene afavoria la propagació d'epidèmies i de tota mena de malalties infeccioses.