Resum d'Història: Il·lustració, Revolucions i S. XIX

Il·lustració i Guerra de Successió

La Il·lustració es basa en idees fonamentades en la raó.

• Montesquieu: Proposa la separació de poders (legislatiu, executiu, judicial) independents.
• Voltaire: Defensa que el dret més important és la llibertat de pensament.
• Rousseau: Argumenta que els governants han de regir-se per una constitució acordada amb els governats.

La Guerra de Successió Espanyola (1700-1714) té els seus orígens en el context anterior:

• Els Reis Catòlics (Isabel de Castella i Ferran d'Aragó) unifiquen les corones.
• El 1640, Castella es troba arruïnada. Aragó no ajuda, cosa que inicia la Guerra dels Segadors.
• França intervé contra Aragó. França es retira a canvi de la Catalunya Nord (1659, Tractat dels Pirineus).
• Carles II mor sense fills. Els successors possibles són Felip d'Anjou (amb suport de França i Castella) o Carles d'Àustria (amb suport d'Àustria, Anglaterra i Aragó).
• Anglaterra i Aragó signen el Pacte de Gènova.
• La Batalla d'Almansa (1707) és guanyada per Felip. València i Aragó passen a estar sota control castellà.
• El 1713, el Tractat d'Utrecht posa fi a la guerra. Anglaterra "abandona" Catalunya a canvi de Menorca i Gibraltar.
• L'11 de setembre de 1714, Castella entra a Barcelona. S'apliquen els Decrets de Nova Planta, que impliquen la castellanització i la pèrdua de les institucions pròpies de la Corona d'Aragó.

Revolució Francesa i Liberalisme

La Revolució Francesa (1789-1799) promou els drets individuals, la separació de poders, la llei com a expressió de la voluntat del poble i la representació dels ciutadans.

Fases de la Revolució Francesa:

• 1a fase: Monarquia Constitucional (1789-1792)
• 2a fase: República Democràtica (1792-1794)
• 3a fase: República Burgesa (1794-1799)

La Constitució francesa de 1791 és un document clau.

Conceptes:

• Estat: Territori reconegut legalment amb sobirania.
• Nació: Conjunt de persones amb elements culturals, històrics o lingüístics en comú.

La idea d'1 estat = 1 nació (com a França, que esborra altres cultures) esdevé predominant.

El segle XIX és el segle de la Revolució Liberal.

Contrast entre l'Absolutisme (com a Espanya) i el Sistema Liberal (que s'implanta a Amèrica després de les independències).

La Independència d'Amèrica té lloc entre 1820 i 1840.

Característiques del Sistema Liberal:

• Reconeixement de drets individuals.
• Sistema parlamentari.
• Sufragi censatari (no tothom pot votar: exclosos menors, dones, etc.).

Revolució Industrial i Moviment Obrer

La Revolució Industrial comença a Anglaterra el 1771 amb la primera fàbrica moderna.

Factors que impulsen la Revolució Industrial:

• Canvis polítics.
• Revolució agrícola.
• Creixement demogràfic.
• Desenvolupament de la indústria tèxtil (cotó).
• Innovacions tecnològiques.
• Desenvolupament de la indústria siderúrgica.
• Revolució dels transports (1830: 1a locomotora a vapor).

La societat passa de ser Estamental (amb privilegiats, incloent nobles pobres, i no privilegiats, com els burgesos) a una Societat de Classes (Burgesia i Proletariat) a causa de les revolucions liberals i la revolució industrial. Això genera grans desigualtats socials.

El Liberalisme Econòmic defensa:

• La no intervenció de l'Estat en l'economia (afavorint els burgesos).
• Les lleis són fetes pels burgesos i se n'aprofiten.

Les condicions laborals són molt dures. Si un obrer es queixa, falta (per malaltia, embaràs), o té un accident, no cobra.

Sorgeix el Moviment Obrer:

• Antimaquinisme: Ràbia contra la indústria, cremen fàbriques. A Espanya, la 1a empresa moderna (1841) és cremada el 1842. Les fàbriques es reconstrueixen.
• Caixes de resistència: Cada obrer guarda una mínima quantitat del salari per ajudar en cas de necessitat (vaga, malaltia...).
• Associacions de treballadors: L'Associació de Teixidors és la primera a Espanya. Els treballadors s'organitzen per fàbrica, ciutat, Estat, creant sindicats.
• La Vaga: Eina de pressió per reclamar millores. Reivindicacions típiques: no treball infantil (menors de 10 anys), mateixa feina/mateix salari, reducció de la jornada laboral. Tenen dificultats per canviar les lleis, ja que no tenen representació política.

Participació en política: A finals del segle XIX, sorgeixen dues ideologies principals:

• Anarquisme: Representat per Bakunin (rus). Principis: "Ni dios, ni estado, ni patrón". Consideren injust que uns tinguin drets i altres no. Creuen que el que corromp la gent és el poder. No volen propietat privada. No ha d'existir cap tipus de poder (polític, religiós, econòmic). No volen contractes formals entre persones. Són molt ateus. Consideren el matrimoni una imposició. Donen molta importància a l'educació (proposen l'Esperanto com a llengua universal). Defensen l'acció directa.
• Marxisme: Desenvolupat per Karl Marx (alemany). Deriva en socialisme i comunisme. Principis: La història sempre ha estat la lluita entre Opressors i Oprimits (Lluita de classes). Els Opressors són la Burgesia, els Oprimits són els Treballadors (Proletariat). Volen un Estat obrer. No volen propietat privada. El seu lema és: "Proletaris de tot el món, uniu-vos!".

Història Política Espanya S. XIX

• Guerra del Francès (1808-1814): El poble s'oposa a Napoleó.
• Constitució de Cadis (1812), coneguda com "La Pepa".
• Regnat de Ferran VII (Absolutisme 1814-1833).
• Regnat d'Isabel II (1833-1868), filla de Ferran VII.
• Sexenni Democràtic (1868-1874).
• 1a República Espanyola (1873).
• Restauració Borbònica (1874-1898) amb Alfons XII. Acaba amb la pèrdua de Cuba.
• Amadeu I de Savoia (Rei fins 1873): Va intentar establir un Estat liberal, però no va rebre suport.

Economia Regional Espanya S. XIX

• Galícia: Minifundis.
• País Basc: Indústria Siderúrgica.
• Castella Nord: Petites Propietats.
• Castella Sud: Latifundis.
• Catalunya: Indústria Tèxtil.