Resum d'Història Contemporània: De l'Antic Règim al Segle XXI

T1. L'Europa de l'Antic Règim

1. L'economia de l'Antic Règim

• Economia senyorial: Bàsicament rural. La terra pertany a la noblesa o a l'Església i no es pot vendre (està vinculada).
• Guaret: La tècnica principal de conreu (deixar descansar una part de la terra).
• Crisi de subsistència: Períodes d'escassetat d'aliments i pujada de preus que provocaven molta mortalitat.
• Gremis: Grups d'artesans que controlaven tota la producció (preus, tècniques, salaris).
• Domestic System: Treball a domicili per evitar el control dels gremis.
• Manufactures: Precedent de les fàbriques; establiments subvencionats per l'Estat per fer articles de luxe.
• Mercantilisme: Teoria que diu que la riquesa d'un país depèn dels metalls preciosos que acumuli.

2. La societat estamental

Es divideix en tres estaments basats en la desigualtat civil:

1. Privilegiats (Noblesa i Clergat): No paguen impostos i tenen els càrrecs i les terres.
2. No privilegiats (Tercer Estat): El 90-95% de la població.
   • Burgesia: Tenen diners però no poder polític.
   • Classes populars urbanes: Treballadors de les ciutats.
   • Pagesia: El grup més nombrós, obligats a pagar impostos i delmes.

3. Política i la crisi de l'Antic Règim

• Monarquia de dret diví: El rei té tot el poder perquè prové de Déu.
• Il·lustració: Moviment del segle XVIII que defensa la raó com a motor del món.

Pensadors clau (Molt importants)

• John Locke: Critica l'absolutisme i planteja la divisió de poders.
• Montesquieu: Divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Rousseau: El Contracte Social i la Sobirania Nacional (el poder neix del poble i s'expressa amb el vot).
• Voltaire: Defensor de la raó i la llibertat de consciència.

Despotisme Il·lustrat

Resumit en la frase: "Tot per al poble, però sense el poble". Reis absoluts que fan reformes per modernitzar, però sense perdre el seu poder absolut. Exemples: Carles III (Espanya), Frederic II (Prússia), Caterina II (Rússia).

Per recordar ràpid

• 1789: Revolució Francesa (fi de l'Antic Règim).
• Segle XVIII: Segle de la Il·lustració i del trànsit al món contemporani.
• Cicle demogràfic antic: Molta natalitat, però també molta mortalitat (esperança de vida de 28 anys).

T2. Liberalisme i Nacionalisme al segle XIX

1. Conceptes generals i dates

• Primera Revolució Industrial (1780-1860): Comença a la Gran Bretanya. Fonts d'energia: el vapor i el carbó mineral.
• Segona Revolució Industrial (1870-1930): Expansió per Europa i els EUA. Fonts d'energia: electricitat i petroli.
• Revolució demogràfica: Pas del cicle antic al modern (baixa la mortalitat gràcies a la higiene i la medicina).
• Sistema Norfolk: Rotació quadriennal de conreus (elimina el guaret).

2. Els motors de la revolució (Inventors i màquines)

• James Watt (1769): Inventa la màquina de vapor.
• George Stephenson (1829): Inventa la locomotora (ferrocarril).
• Indústria tèxtil (cotó):
  • John Kay (1733): Llançadora volant.
  • James Hargreaves (1764): Spinning Jenny.
  • Richard Arkwright (1769): Water Frame.
  • Samuel Crompton (1779): Mule Jenny.
• Siderúrgia (ferro i acer):
  • Abraham Darby (1732): Carbó de coc.
  • Bessemer (1856): Convertidor per fer acer (més dur i flexible).

3. Capitalisme i nova societat

• Adam Smith: Teòric del liberalisme econòmic. Diu que l'Estat no ha d'intervenir i que l'economia es regula sola (Llei de l'oferta i la demanda).
• Societat de classes: Pas de la societat estamental a una basada en la riquesa. Dos grups: Burgesia (propietaris) i Proletariat (obrers).
• Ludisme: Moviment obrer que consistia a destruir màquines (les culpaven de l'atur).
• Taylorisme: Organització del treball en cadena per augmentar la producció (fabricació en sèrie).

Dates clau a Espanya

• 1848: Primer ferrocarril a la península (Barcelona-Mataró).
• 1851: Trajecte Madrid-Aranjuez.

T3. La Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic

1. La Revolució Francesa (1789-1794)

• Causes: Crisi econòmica, bancarrota de la Hisenda i la negativa de la noblesa a pagar impostos.
• 14 de juliol de 1789: Assalt a la Bastilla (símbol de l'absolutisme).
• Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789): Reconeix llibertats individuals i igualtat davant la llei.
• Etapa Radical (La Convenció): Execució del rei Lluís XVI (1793). Robespierre (líder jacobí) instaura el Terror.

2. L'Imperi Napoleònic (1799-1815)

• 9 de novembre de 1799: Napoleó Bonaparte fa un cop d'Estat (18 de Brumari).
• 1804: Napoleó es corona emperador.
• 1815: Derrota definitiva de Napoleó a la batalla de Waterloo.

3. La Restauració i les onades revolucionàries

• Congrés de Viena (1814-1815): Les potències vencedores (Rússia, Prússia, Àustria i GB) es reuneixen per restaurar l'absolutisme i remodelar el mapa d'Europa. Líder: Metternich.
• Santa Aliança: Tractat d'ajuda mútua entre monarques absoluts per frenar el liberalisme.
• Revolucions de 1848 ("La primavera dels pobles"): Apareixen ideals democràtics (sufragi universal) i la classe obrera com a força política.

4. Les unificacions nacionals (Segona meitat del XIX)

Zollverein (1834): Unió duanera que va ser el primer pas per a la unificació alemanya.

Noms clau per a l'examen

• Sieyès: Ideòleg del Tercer Estat.
• Sans-culottes: Classes populars urbanes de París, motor de la revolució.
• Garibaldi: Líder de l'expedició dels "Mil camises roges" al sud d'Itàlia.
• Bismarck: El "Canceller de Ferro", artífex de la unificació alemanya.

Error comú: Molta gent confon Liberalisme amb Nacionalisme. El Liberalisme busca la llibertat individual i la divisió de poders; el Nacionalisme busca que cada nació tingui el seu propi Estat independent. Al segle XIX, però, sovint anaven junts.

T4. Els nous moviments socials

1. Primeres formes de lluita

• Ludisme: Moviment que consistia en la destrucció de màquines. Els obrers les culpaven de l'atur i els baixos salaris. El nom ve del mític Ned Ludd.
• Cartisme: Primer projecte polític propi dels obrers (Gran Bretanya). El seu nom ve de la "Carta del Poble" (1838). Demanaven sufragi universal masculí i que els obrers poguessin ser diputats.

2. Les dues grans ideologies obreres

Plusvàlua: Concepte de Marx que explica que el capitalista es queda amb part del benefici que genera el treball de l'obrer.

3. Les Internacionals Obreres

• I Internacional (AIT, 1864): Fundada a Londres. Va fracassar per les disputes entre marxistes i anarquistes.
• II Internacional (1889): Fundada a París (només socialistes). Va crear els símbols obrers: l'himne de La Internacional i el Primer de Maig.

4. Sindicalisme i partits a Espanya

• PSOE (1879): Fundat per Pablo Iglesias.
• UGT (1888): Sindicat vinculat al socialisme.
• CNT (1910): El gran sindicat anarquista.

T5. L'època de l'imperialisme i la Primera Guerra Mundial

1. L'imperialisme (1870-1914)

• Causes: Necessitat de matèries primeres, nous mercats per als excedents de productes i llocs on invertir capital. També prestigi polític i l'excés de població a Europa.
• Conferència de Berlín (1885): Reunió de les potències europees per repartir-se l'Àfrica de manera ordenada.
• Tipus de colònies:
  • D'explotació: Per treure recursos (ex. l'Índia o el Congo).
  • De poblament (Dominis): On s'instal·len molts europeus (ex. Canadà, Austràlia, Algèria).
  • Protectorats: Es manté el govern indígena per a la política interior, però la metròpoli controla l'exterior (ex. Marroc).

2. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

• Pau Armada: Període previ de carrera d'armaments i tensions sense guerra oberta.
• Aliances:
  • Triple Aliança: Alemanya, Imperi Austrohongarès i Itàlia.
  • Triple Entesa: França, Gran Bretanya i Rússia.
• Detonant: L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo (28 de juny de 1914).

Fases de la guerra

1. Guerra de moviments (1914): Atacs ràpids (Pla Schlieffen alemany).
2. Guerra de posicions/trinxeres (1915-1916): El front s'immobilitza. Batalles sagnants com Verdun i el Somme.
3. L'any decisiu (1917): Rússia es retira (Revolució Russa) i entren els Estats Units al bàndol aliat.
4. Final de la guerra (1918): Alemanya signa l'armistici l'11 de novembre.

3. La pau i el nou mapa d'Europa

• Tractat de Versalles (1919): Es considera Alemanya l'única culpable i se li imposen reparacions de guerra caríssimes.
• Els 14 punts de Wilson: Proposta del president dels EUA per a una pau justa.
• Societat de Nacions (SDN): Organisme creat per garantir la pau mundial (precedent de l'ONU).
• Nou mapa: Desapareixen els grans imperis i neixen països com Polònia, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

T6. El període d'entreguerres (1919-1939)

1. La Revolució Russa (1917)

• Revolució de Febrer: Cau el Tsar i s'estableix un govern provisional (Kerenski).
• Revolució d'Octubre: Els bolxevics, dirigits per Lenin, prenen el poder amb el lema "Pau, terra i pa".
• Soviets: Consells d'obrers, pagesos i soldats.
• URSS (1922): Neix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
• Estalinisme: Stalin imposa una dictadura absoluta, culte a la personalitat i plans quinquennals.

2. El Crac del 29 i la Gran Depressió

• Dijous Negre (24 d'octubre de 1929): Fallida de la borsa de Nova York.
• Gran Depressió: Crisi mundial amb atur massiu i tancament de bancs.
• New Deal: Programa del president Roosevelt per sortir de la crisi mitjançant la intervenció de l'Estat.

3. L'ascens dels totalitarismes

• Feixisme Italià: Benito Mussolini ("Il Duce"). Marxa sobre Roma (1922).
• Nazisme Alemany: Adolf Hitler ("Führer"). Ideologia recollida a Mein Kampf.
• Característiques: Partit únic, culte al líder, ús del terror (Gestapo, SS) i control de la propaganda.

Conceptes clau

• Autarquia: Intent de ser autosuficient econòmicament.
• Gulag: Camps de treballs forçats a l'URSS.
• Espai Vital (Lebensraum): Idea de Hitler de conquerir territoris cap a l'est.
• Tesis d'Abril: Document de Lenin per passar a la revolució socialista.

T7. La Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda

1. La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

• Causes: Ressentiment per Versalles, expansionisme de Hitler i feblesa de les democràcies.
• Detonant: La invasió de Polònia (1 de setembre de 1939).
• Bàndols: Eix (Alemanya, Itàlia, Japó) vs. Aliats (GB, França, URSS, EUA).
• Punts d'inflexió: Stalingrad i el desembarcament de Normandia (1944).
• Final: Suïcidi de Hitler i bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki (1945).

2. La Guerra Freda (1945-1989)

• Bloc Occidental: Liderat pels EUA. Aliança: OTAN. Pla Marshall.
• Bloc Oriental: Liderat per l'URSS. Aliança: Pacte de Varsòvia.
• Teló d'Acer: Separació física i ideològica d'Europa.
• Crisis: Corea, Cuba i el Mur de Berlín.

3. Descolonització i Tercer Món

• Conferència de Bandung (1955): Neix el moviment de països no alineats.
• Líders: Gandhi (Índia), Ho Chi Minh (Indoxina), Nasser (Egipte).
• Neocolonialisme: Independència política però dependència econòmica.

T8. Un món bipolar

1. El món capitalista

• Estat del Benestar: L'Estat garanteix sanitat, educació i pensions.
• Miracle Japonès: Ràpid creixement postguerra.
• Crisi del Petroli (1973): Fi de l'etapa de gran creixement d'Occident.

2. El món comunista

• Democràcies Populars: Països satèl·lits de l'Europa de l'Est.
• Revolució Xinesa (1949): Mao Zedong proclama la República Popular.
• COMECON: Ajuda econòmica entre països comunistes.

3. La fi del bloc soviètic

Mikhaïl Gorbatxov intenta reformar l'URSS:

• Perestroika: Reforma econòmica.
• Glasnost: Transparència política.
• 1991: Dissolució oficial de l'URSS.

T9. El món actual i la globalització

1. Nou ordre internacional

Després de l'11-S (2001), els EUA inicien la "guerra contra el terrorisme". L'ONU intenta actuar com a mediadora amb els Cascos Blaus.

2. Conflictes actuals

• Guerres a l'Àfrica i conflictes nacionalistes a Iugoslàvia i Txetxènia.
• Fonamentalisme islàmic i terrorisme global (Al-Qaida).

3. La Unió Europea

• Tractat de Maastricht (1992): Neix la UE.
• 2002: Entra en circulació l'euro.

4. Globalització i societat

• Globalització: Circulació mundial de mercaderies, capitals i informació.
• Desigualtat: Contrast entre el Nord ric i el Sud pobre.
• Revolució tecnològica: Internet, biotecnologia i l'"aldea global".
• Reptes: Canvi climàtic, bioètica i moviments antiglobalització.