Resum de la Guerra Civil Espanyola: Causes, Fets i Conseqüències

Després del cop d'estat fracassat, els insurrectes van intentar prendre el poder, però sense èxit. Això va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola, amb el país dividit clarament en dos bàndols enfrontats.

Del cop d’estat a la guerra civil

L'aixecament militar, conegut com a Alzamiento Nacional, va començar el 17 de juliol a Melilla. El 18 de juliol, Franco va arribar al Marroc per liderar l'Exèrcit d'Àfrica, juntament amb Mola, Queipo de Llano i Goded. El govern va reaccionar tard a la insurrecció, amb la dimissió de Quiroga i el nomenament de José Giral com a cap de govern per part d'Azaña. La primera mesura presa va ser autoritzar el lliurament d'armes als sindicats el 19 de juliol, amb la Guàrdia d'Assalt i l'exèrcit lluitant contra els insurrectes per evitar el seu triomf.

La insurrecció a Catalunya

La insurrecció a Catalunya va ser dirigida pel General Goded, qui va començar des de les Illes Balears. El 18 de juliol, es va produir una divisió dins de la insurrecció a les Balears i el 19 es va desplaçar cap a Barcelona. El cap militar de Barcelona, Llano de la Encomienda, es va mantenir fidel a la República, i els insurrectes van intentar ocupar la seva posició, trobant una forta resistència per part dels sindicats i les forces de l'ordre. Goded va detenir Llano tard i va ser capturat durant l'assalt a la capitania. La victòria va ser celebrada com un gran triomf popular, amb un paper decisiu de les organitzacions obreres.

La consolidació dels bàndols

Després dels esdeveniments de juliol, els insurrectes van aconseguir ocupar una gran part del territori, tot i que el pronunciament no va triomfar plenament. Això va marcar l'inici d'un enfrontament civil armat. Els republicans es van caracteritzar per la seva diversitat i heterogeneïtat, defensant la legalitat republicana i incloent les classes populars, les classes mitjanes republicanes, així com intel·lectuals i artistes. D'altra banda, els insurrectes, compostos per militars conservadors, monàrquics de dreta, catòlics, falangistes i carlins, van buscar restablir l'ordre a través d'una dictadura, inspirats en el feixisme i presentant-se disfressats com a nacionals.

Causes de la guerra

Les causes de la Guerra Civil Espanyola inclouen desequilibris econòmics, oposició dels grups privilegiats a la República, la deriva de les classes benestants cap a solucions autoritàries com el feixisme, el descontentament dels treballadors amb la lentitud de les reformes republicanes, la radicalització de les forces polítiques i sindicals d'esquerres, i la tradició intervencionista de l'exèrcit en la política espanyola.

La dimensió internacional

La dimensió internacional de la Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió a nivell mundial, ja que es va convertir en un conflicte entre forces democràtiques i feixistes. Mentre que l'opinió democràtica progressista, els partits obrers i la URSS van estar a favor de la República, altres països com Itàlia, Alemanya, la dictadura de Salazar, el Vaticà i el catolicisme tradicional van donar suport a la insurrecció de Franco amb l'objectiu de posar fi a l'expansió del comunisme. Malgrat els esforços de la República per demanar col·laboració militar a França i Anglaterra, aquests països no van intervenir directament. La creació del Comitè de No-intervenció a l'agost de 1936 va contribuir a la derrota de la República, ja que impedia que l'estat sobirà legítim obtingués armes per defensar-se de la insurrecció. Tot i això, la República va rebre ajuda de països com Mèxic, la URSS i les Brigades Internacionals, que van lluitar en la defensa de Madrid i en el camp de batalla. D'altra banda, l'exèrcit sublevat va comptar amb el suport actiu d'Itàlia i Alemanya.

Col·lectivitzacions i economia de guerra

Durant la Guerra Civil Espanyola, es va produir una revolució popular que va portar a la col·lectivització de propietats industrials i agràries. Els treballadors es van organitzar en comitès i van assumir el control de les empreses, amb confiscacions legalment cobertes per la Generalitat a través de decrets. A l'octubre, es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que va ampliar aquest procés. A més, es va controlar la banca i les entitats de crèdit públic, es van regular els salaris i es va municipalitzar el sòl urbà com a part de l'economia de guerra.

Govern de Largo Caballero (Oct 1936 - Mai 1937)

Durant el govern de Largo Caballero, que va durar d'octubre de 1936 a maig de 1937, es va formar un govern d'unitat que incloïa republicans i socialistes, a més de quatre ministres anarquistes, entre els quals es trobava Federica Montseny. L'objectiu principal era crear una gran aliança entre republicans, burgesos i obrers, mitjançant la reorganització de l'estat i la militarització de milícies per establir l'Exèrcit Popular. Tot i això, es van enfrontar a greus problemes amb els comunistes i els anarcosindicalistes durant aquest període.

Fets de Maig de 1937

Els Fets de Maig de 1937 van ser un episodi crucial durant la Guerra Civil Espanyola:

• Les forces de la Generalitat van desallotjar els anarquistes de l'edifici de la Telefònica a Barcelona, ja que intentaven prendre el control de les comunicacions.
• Hi va haver enfrontaments entre militants de la CNT i el POUM amb forces del PSUC, ERC i UGT, que donaven suport a la Generalitat.
• Aquest conflicte va durar una setmana i va causar una crisi profundament agitada, que va acabar amb els anarquistes radicals i el POUM.
• Els esdeveniments de Maig de 1937 van limitar el poder del govern autonòmic per part de la República, reforçant les forces comunistes i minvant la influència anarquista.

Govern de Negrín: La resistència (1937-1939)

Durant el govern de Negrín, conegut com la resistència, que va de maig de 1937 a març de 1939, es van prendre diverses mesures significatives:

• Les directrius soviètiques van instar els comunistes a exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders, però Caballero es va negar i va dimitir.
• Es va formar un govern socialista amb Juan Negrín com a líder, que va designar Prieto com a responsable del Ministeri de Guerra.
• Aquest govern no tenia el suport dels sindicats i va il·legalitzar el POUM, a més de detenir el seu líder, Andreu Nin.
• Durant el seu govern fins al final de la guerra, es van prendre mesures per reforçar el poder central, unificar la direcció bèl·lica, integrar les milícies en l'Exèrcit Popular i controlar la producció industrial i agrària.
• A l'octubre de 1937, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, separant les tasques dels governs generals i de l'administració autonòmica.
• Negrín va proposar una política de resistència de la República fins al final, però no es va arribar a un acord sobre el Programa dels Tretze Punts.

D'altra banda, Franco es va negar a acceptar la rendició sense condicions, ja que creia que l'esclat de la Segona Guerra Mundial li permetria girar la marxa de la guerra a favor seu.

El bàndol nacional: construcció estat totalitari

El bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola va centrar-se en la construcció d'un estat totalitari amb les següents característiques:

• A la zona nacional, l'ordre era mantingut per la disciplina militar.
• La mort de Sanjurjo a Lisboa va suposar un problema de lideratge.
• El 24 de juliol es va establir la Junta de Defensa Nacional, presidida per Cabanellas i integrada per figures com Mola, Franco i Queipo de Llano. Aquesta junta va suprimir la constitució, va paralitzar la reforma agrària i va prohibir l'activitat dels partits polítics.
• L'1 d'octubre de 1936, Franco va ser proclamat Generalíssim dels exèrcits espanyols, adquirint un prestigi notable per l'alliberament de l'Alcàsser de Toledo i per ser un interlocutor acceptat per Hitler i Mussolini.
• La Junta de Defensa va desaparèixer i es va establir la Junta Tècnica d'Estat com a òrgan assessor amb seu a Valladolid i Burgos.
• El Quarter del Generalíssim es va traslladar a Salamanca, consolidant el poder de Franco com a líder del bàndol nacional.

La creació d’un partit únic

A la zona nacional durant la Guerra Civil Espanyola, es va establir un comandament únic, però no va existir uniformitat política.

Els insurrectes van prohibir tots els partits, amb excepció de Falange Espanyola i de les JONS (sota l'auspici de José Antonio Primo de Rivera, afusellat pels rojos) i la Comunión Tradicionalista (carlins). Tot i així, es tolerava la CEDA i altres grups monàrquics. Inspirats pel feixisme italià, es va promulgar el Decret d'Unificació, que establia la creació d'un partit únic format per la Falange, els Tradicionalistes i les JONS.

Franco va liderar aquest partit, combinant elements com la camisa blava falangista, la boina vermella carlista i la salutació feixista, consolidant així el seu control sobre el moviment i el govern.

El govern de Burgos (Gener 1938)

El govern de Burgos, al gener de 1938, va marcar un punt d'inflexió durant la Guerra Civil Espanyola:

• La Junta Tècnica va desaparèixer, donant lloc al govern de Franco, qui va exercir com a cap d'estat i president del govern.
• Aquest govern es va inspirar en el feixisme i va seguir un model social basat en el conservadorisme i el catolicisme.
• Es van prendre diverses mesures, com l'eliminació de la legislació republicana i la supressió de les llibertats religioses, polítiques i sindicals.
• Es va imposar la censura sobre la premsa i els mitjans de comunicació, així com la supressió dels Estatuts d'Autonomia.
• Es va instaurar la pena de mort i es va promulgar el Fuero del Trabajo (1938), que establia un sindicat únic que prohibia les vagues i les reivindicacions.
• Es va establir un estat confessional, amb la derogació del matrimoni civil i el divorci, a més de fer obligatori el culte religiós en l'ensenyament i l'exèrcit, amb una retribució estatal al clero.
• Aquest govern va rebre el suport de l'alta jerarquia eclesiàstica, consolidant així el seu poder i control sobre la societat.

La fi de la guerra

La fi de la guerra es va caracteritzar per diversos esdeveniments significatius:

• Al febrer de 1939, les forces republicanes es van retirar a la zona central d'Espanya, Madrid i la regió mediterrània fins a Almeria.
• El Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco, mentre que Azaña es va exiliar a París i va dimitir.
• A principis de març, va tenir lloc un cop d'estat a Madrid contra la República liderat pel coronel Casado, cap de la defensa de la capital. Casado creia que la influència dels comunistes havia allargat la guerra i que s'acabaria negociant amb Franco.
• El 5 de març, el cop d'estat va conquerir Madrid i, amb el suport dels socialistes i la UGT, es va crear la Junta de Defensa per negociar una pau amb Franco. No obstant això, Franco no va acceptar aquesta proposta i va exigir el lliurament d'armes.
• El 28 de març, les forces de Franco van entrar a Madrid sense trobar resistència, i més tard van ocupar la regió mediterrània.
• L'1 d'abril, Franco va signar l'últim comunicat de guerra a Burgos, que va marcar el final de la guerra.

Conseqüències de la guerra

Les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola van ser devastadores per al país:

• Un saldo de víctimes enorme, amb centenars de milers de morts entre militars i civils.
• Mig milió d'exiliats van haver de buscar refugi a França, Amèrica i el nord d'Àfrica.
• El país va quedar en ruïnes, amb infraestructures i comunicacions destruïdes, milers d'habitatges afectats per bombardejos i una activitat econòmica paralitzada.
• La convivència i el sistema democràtic van ser destruïts, obrint pas a una dictadura militar d'inspiració feixista que es va prolongar durant quaranta anys.
• Es va instaurar un sistema de repressió i persecució dels vençuts, amb un control sever sobre la societat per part del règim franquista.