Resum de Física, Literatura Catalana i Anàlisi Textual

Conceptes Fonamentals de Física

Mecànica i Dinàmica

Força: Tota causa capaç d'alterar l'estat de repòs o de moviment d'un cos, o bé de deformar-lo.

Inèrcia: És la resistència que exerceixen els cossos a alterar el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme (MRU).

Les Tres Lleis de Newton

• Primera Llei (Llei de la Inèrcia): Tot cos roman en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme (MRU) si no actuen forces sobre ell o si la resultant de les forces que hi actuen és nul·la.
• Segona Llei (Llei Fonamental de la Dinàmica): La força aplicada sobre un cos és directament proporcional a l'acceleració que produeix. F = m · a.
• Tercera Llei (Llei d'Acció-Reacció): Quan un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon exerceix una força igual en mòdul i direcció, però de sentit contrari, sobre el primer. Aquestes forces no s'anul·len perquè s'apliquen sobre cossos diferents.

Força de Fregament: Força oposada al moviment que apareix a la superfície de contacte entre dos cossos. Apareix quan hi ha moviment o intenció de moviment. És oposada al moviment, independent de la superfície de contacte i depèn dels materials que hi entren en contacte.

Astronomia i Gravitació

Les Lleis de Kepler

• Primera Llei: Els planetes descriuen òrbites el·líptiques, amb el Sol situat en un dels seus focus.
• Segona Llei: El vector de posició de qualsevol planeta respecte al Sol escombra àrees iguals en temps iguals.
• Tercera Llei: Els quadrats dels períodes de revolució (T) són proporcionals als cubs de les distàncies mitjanes dels planetes al Sol (r). T² = K · r³.

Llei de la Gravitació Universal: Els cossos s'atrauen amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. F = -G · (m₁·m₂/r²) · u.

Camp Gravitatori: Pertorbació que un objecte amb massa produeix en l'espai que l'envolta. g = F/m = -G · (M/r²) · u.

Velocitat Orbital: És la velocitat que ha de tenir un cos per mantenir-se girant en una òrbita. Per a això, la seva força centrípeta ha de ser igual a la força d'atracció gravitatòria.

Període: És el temps que triga un objecte a completar una òrbita completa al voltant d'un altre cos.

Electromagnetisme

Llei de Coulomb: "Quan es consideren dos cossos carregats, la intensitat de les forces atractives o repulsives que s'exerceixen entre si és directament proporcional al producte de les seves càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa, depenent a més aquesta força de la naturalesa del medi que les envolta. Les forces estan dirigides al llarg de la línia que els uneix." F = k · (Q·q/d²).

Camp Elèctric: El camp elèctric és una entitat física mesurable. La intensitat del camp elèctric en un punt es defineix com la força exercida sobre la unitat de càrrega positiva col·locada en aquest punt.

Comparativa entre Camp Elèctric i Gravitatori: El camp elèctric és la regió de l'espai on una càrrega experimenta una força elèctrica, mentre que el camp gravitatori és on una massa experimenta una força gravitacional. Tots dos són camps de força inversament proporcionals al quadrat de la distància, però un actua sobre càrregues i l'altre sobre masses.

La Literatura en Llengua Catalana

La literatura del Renaixement

En ple segle XVI, la poesia mostra dues cares: d'una banda, la tradició viu en l’estil satíric valencià de Gaspar Guerau, la veu d’Ausiàs March en Joan Ferrandis d’Herèdia i Pere Serafí, i l’eco popular que imiten Joan Timoneda i el mateix Serafí. D’altra banda, arriba la renovació: la mètrica clàssica es transforma amb patrons italians, amb figures com Serafí i Joan Boscà. Al teatre, València brilla a la primera meitat del segle amb Joan Ferrandis i Lluís del Milà, que aporten realisme amb diàlegs en valencià i castellà. A la segona meitat, Timoneda escriu teatre religiós marcat per la Contrareforma, sota la influència creixent del castellà. Finalment, en prosa destaca l’interès per la història, amb noms com Pere Antoni Beuter i Cristòfor Despuig, cronistes d’un temps en canvi constant.

La literatura barroca

Durant l’edat moderna, moltes persones amb accés a la cultura escrita redactaren dietaris: textos privats on deixaven constància del seu temps com a testimonis directes. Escrits en valencià, reflecteixen la vitalitat de la llengua en l’àmbit quotidià i la persistència d’un model normatiu heretat del prestigi medieval. Als segles XVI i XVII, destaca Pere Joan Porcar, capellà autor de Coses evengudes en la ciutat i Regne de València, on recull fets rellevants com l’expulsió dels moriscos. A la segona meitat del XVII, sobresurt Joaquim Aierdi amb Notícies de València i de son regne, que descriu des de festes fins a conflictes socials. Pel que fa a la poesia i el teatre, al segle XVII i inici del XVIII predominen els models barrocs amb influència castellana. Destaca Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, màxim exponent del barroc valencià.

La Renaixença

A finals del segle XIX, a les terres de l’antic Regne de València, neix un moviment literari, cultural i social que reivindica el paper de la llengua valenciana en la literatura culta i les institucions. El poema La pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, n’és el símbol inicial. Es restauren els Jocs Florals gràcies a Lo Rat Penat, entitat promoguda per Constantí Llombart amb l’objectiu de fomentar la cultura valenciana. La narrativa es revitalitza amb autors com Narcís Oller, influenciat pel realisme i naturalisme francès, amb obres com L’escanyapobres (1884). El teatre, adaptat a una societat de masses, ofereix dues tendències: el teatre popular, amb sainets com Bufar en caldo gelat o L’escaleta del dimoni d’Eduard Escalante, i el teatre culte, representat per Àngel Guimerà amb l’obra Mar i cel.

Anàlisi Textual: La Modalització

La modalització és la presència de l'emissor en el text. Les característiques que ho demostren són les següents:

Marques de dixi

En el text es presenten marques de dixi que posen en relleu la presència de l’emissor i, en ocasions, del receptor. Apareixen pronoms personals de primera i segona persona, així com formes verbals concordants, que situen l’enunciat en un context comunicatiu concret. També es detecten marques de dixi social a través de l’ús de formes de tractament que revelen la relació entre els interlocutors. A més, hi ha indicis de dixi temporal i espacial mitjançant adverbis i expressions que situen l’acció en un temps i lloc determinats.

Tipus de dixi

• Dixi social:
  • Formal: vostè/s, títols, etc.
  • Informal: tu, nom sense cognom, apel·latius familiars, etc.
• Dixi espacial: pronoms, determinants i adverbis demostratius; adverbis i locucions preposicionals.
• Dixi temporal: adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratiu, morfemes verbals (present, perfet i futur).

Lèxic valoratiu

En el text s’utilitza lèxic valoratiu que manifesta l’actitud o opinió de l’emissor. S’observen adjectius, adverbis, verbs i substantius amb càrrega valorativa, així com interjeccions i expressions que intensifiquen la subjectivitat del discurs.

Recursos tipogràfics

El text fa ús de recursos tipogràfics com la negreta, la cursiva, les cometes, els parèntesis, els guions o els dos punts per a destacar o remarcar determinades parts del discurs.

Elements derivatius

També es poden identificar elements derivatius, com diminutius, augmentatius i superlatius, que aporten matisos expressius i modulen el to del missatge, posant de manifest la postura o emoció de l’emissor.