Resum de Filosofia: Descartes, Sant Agustí i Conceptes Clau

Definicions de conceptes filosòfics

• Solipsisme: Doctrina filosòfica que sosté que només existeix el jo. Tot el que m'envolta i que arriba a través dels sentits són creacions de la meva ment, però no tenen existència independent de mi.
• Il·luminisme: Mètode de coneixement defensat per Sant Agustí, segons el qual s'obté el coneixement veritable a través de la il·luminació divina.
• Escepticisme metòdic: Mètode que consisteix a dubtar de tot el que sabem per trobar, mitjançant la raó, veritats segures i fonamentals.

La via de la contingència de Sant Tomàs

La via de la contingència de Sant Tomàs d'Aquino sosté que tot el que existeix podria no haver existit (és a dir, és contingent). Com que alguna cosa ha de ser la causa de l'existència de tot, hi ha d'haver un ésser que sempre hagi existit i que no depengui de res més. Aquest ésser necessari és Déu.

Exemple il·lustratiu

Un arbre podria no haver existit si la seva llavor no s'hagués plantat. La seva existència depèn d'altres factors. Seguint aquesta lògica, ha d'existir una causa primera i no contingent de tot, i aquesta causa és Déu.

La teodicea de Sant Agustí i el lliure albir

Sant Agustí estaria d'acord amb aquesta afirmació, ja que creia que Déu va crear els éssers humans amb lliure albir, és a dir, amb la capacitat de triar entre el bé i el mal. La seva teodicea explica que el mal no és una creació de Déu, sinó el resultat de les decisions lliures dels humans. Per tant, el mal existeix perquè les persones fan un mal ús de la seva llibertat.

L'argument ontològic sobre l'existència de Déu

Aquest argument defensa que Déu existeix perquè és perfecte per definició. Com que és perfecte, ha de posseir tots els atributs positius, inclòs el de l'existència. Si no existís, li faltaria un atribut essencial i, per tant, ja no seria l'ésser més perfecte que es pot concebre. A més, com que és un ésser perfecte i bondadós que existeix necessàriament, no pot haver creat un ésser enganyador com el geni maligne, que ens fa creure coses que no són veritat.

La visió de Descartes sobre el tracte als animals

Des d'un punt de vista filosòfic, és poc probable que Descartes estigués a favor de les corrides de toros. Ell creia en la importància de la raó i la dignitat humana, i considerava els animals com a autòmats o éssers simples sense ànima ni raó, destinats a servir els humans. Tot i així, Descartes defensava una visió ordenada i lògica del món. Les pràctiques que impliquen un sofriment i una crueltat gratuïts, com les corrides de toros, no encaixarien amb la seva recerca d'un ordre racional i moral, malgrat la seva visió mecanicista dels animals.

Anàlisi d'un text de Descartes

El coneixement de la realitat material

En el text, Descartes es refereix al coneixement de la realitat material i física. A partir de la certesa indubtable de l'existència de Déu, que actua com a garantia de veritat, Descartes creu que podem comprendre amb certesa la resta de les coses que existeixen a l'univers.

La idea principal del fragment

Descartes argumenta que la nostra ment (res cogitans) és molt més clara i distinta que les coses físiques (res extensa), perquè la ment només pensa, mentre que els cossos materials ocupen espai. A més, sosté que la idea innata de Déu com un ésser perfecte és tan evident que li serveix per demostrar la seva existència. Aquesta certesa sobre Déu esdevé el fonament que li permet entendre la resta del món amb fiabilitat.

El sentit d'una frase clau

La frase significa que, per a Descartes, la idea d'un Déu perfecte i independent és tan clara i evident en la seva ment que la simple presència d'aquesta idea és suficient per concloure que Déu existeix realment. Aquesta idea innata no pot provenir d'ell mateix, que és imperfecte, sinó que ha de ser posada en ell per un ésser perfecte. Per tant, aquesta claredat es converteix en la prova definitiva de l'existència de Déu i en la garantia de la fiabilitat del seu propi coneixement.