Resum de la Filosofia Cartesiana: Moral Provisional i Metafísica

Objectiu de la Filosofia Cartesiana

Descartes té com a objectiu trobar veritats aplicades a les ciències útils per a la vida, amb la finalitat de fer-nos mestres i posseïdors de la natura.

La seva motivació era que la filosofia fos un saber universal, tot i que les teories diferents i contradictòries existents en aquella època van portar a l’escepticisme.

La Moral Provisional de Descartes

Descartes arriba a la conclusió que no hi ha cap veritat indubtable, ja que de tot es pot dubtar. Per tant, estableix una moral provisional per a poder seguir vivint mentre busca veritats. Aquestes són les seves regles:

1. Obediència a les lleis i costums del propi país, per poder viure en societat.
2. Resolució i fermesa en les decisions que prenem. S’ha d’arribar al final dels nostres propòsits per fer quelcom útil.
3. Domini d’un mateix, ja que amb mandra no s'arriba enlloc.
4. Elecció de la millor forma de vida: la de la raó i del coneixement.

El Mètode Cartesià i el Dubte Metòdic

El Principi del Dubte estableix que, a la mínima que es dubta d’un coneixement, aquest ha de ser descartat com a veritat.

El mètode racional és l’ús de la raó i la lògica per arribar a conclusions i adquirir coneixement. El Mètode Cartesià es pot considerar una aplicació d’aquest mètode racional, i ha de seguir quatre regles fonamentals:

1. Evidència: No s'accepta com a vertadera cap cosa si no se’ns presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
2. Anàlisi: S’han de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per a poder-los solucionar.
3. Síntesi: S’han d’ordenar els pensaments, passant de les qüestions més fàcils de conèixer a les més complexes.
4. Enumeració: S’han de fer tantes enumeracions i revisions com calguin per a evitar l’error.

La Naturalesa de Déu i el Criteri de Veritat

Meditació IV: Déu com a Garantia de la Raó

Si Déu és perfecte, no m’enganya quan jo faig ús de la raó. Per tant, les coses que jo vegi de forma clara i distinta seran veritats, i la teoria del geni maligne queda descartada, acabant amb el dubte hiperbòlic. Déu esdevé el Criteri de Veritat.

L'Origen de l'Error

Quan no sabem distingir allò vertader d’allò fals, l’error no pot provenir de l'enteniment, ja que aquest és limitat. L’error prové de la voluntat (que és infinita), ja que ens porta a anar més enllà del que ens pot demostrar l’enteniment. S’ha de vigilar, ja que ens pot portar a l’error quan tractem temes que no coneixem.

Meditació V: L'Argument Ontològic

Si ens podem imaginar Déu (podem imaginar-nos un ésser perfecte), llavors ha d’existir necessàriament en la realitat.

L'Existència del Món i la Teoria de les Substàncies

Meditació VI: La Dualitat Ment-Cos

El cos i els nostres sentits són diferents de la nostra ment, del Jo, que es caracteritza pel pensament. Déu pot crear dues substàncies diferents (ment i cos).

El món, incloent-hi el nostre cos, és una substància que es caracteritza per l’extensió, la Res Extensa, ja que el podem mesurar. Aquesta visió ofereix una perspectiva mecanicista de la física.

Definició de Substància

Substància: Realitat que no precisa de cap altra per existir.

Ordo Essendi (Ordre de l'Ésser)

• Déu: Res Infinita (Substància infinita)
• Jo: Res Cogitans (Substància pensant)
• Món: Res Extensa (Substància mesurable)

Comparativa: Descartes (Racionalisme) vs. Hume (Empirisme)

El Paper de la Raó

• Descartes: Utilitza el mètode del dubte metòdic per establir fonaments segurs. La raó és la facultat humana que permet discernir allò cert d’allò fals.
• Hume: Posa èmfasi en l'experiència sensorial com a origen del coneixement, relegant la raó a un paper secundari.

La Naturalesa de la Ment

• Descartes: Argumenta una dualitat entre ment (l'ànima) i cos. La ment, a través de la raó i la reflexió, pot arribar a veritats indubtables.
• Hume: Sosté que el coneixement deriva de l'experiència sensorial. Considera que la ment és una sèrie de percepcions i impressions, i no una entitat separada del cos.

Antropologia

• Descartes: L'ésser humà és una combinació de ment i cos, amb la ment com la font de la raó i el coneixement. Creu en una distinció clara entre ment (l'ànima) i cos.
• Hume: L'ésser humà és fonamentalment un ésser d'experiències i impressions. Tot coneixement deriva de l'experiència sensorial, sense necessitat de recórrer a entitats metafísiques.

Fonament Últim del Coneixement

• Descartes: El fonament últim del coneixement és la raó i la reflexió, utilitzant el dubte metòdic per arribar a veritats indubtables.
• Hume: El fonament últim rau en l'experiència sensorial. Rebutja la idea de fonaments indubtables i creu que tot el coneixement prové de l'experiència, sense recórrer a la raó pura.