Resum d'Estudi: Llengua i Cultura Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,5 KB
1. Literatura: Jesús Moncada
Joe Galàxia: personatge que viu situacions extremes, amb la seva dona, en espectacles per guanyar diners.
Actituds: bohèmia, vida difícil i aventures perilloses.
Consells d'estudi per a preguntes de vertader/fals: fixa't en els detalls del text: qui escriu, què fa, com és la seva dona i què els passa en els espectacles.
Sinònims
Dispersaran / dissoldran → repartir, separar, escampar.
Cavil·lacions / preocupacions → reflexions, pensaments, inquietuds.
Enlluernador / vistós → brillant, espectacular, atractiu.
Agradava / plaïa → encantava, fascinava, satisfeia.
Aterridora / atroç → espantosa, horrible, terrible.
2. Gramàtica i ús de paraules
a) «Tan» / «tant»
Tan → s'usa amb adjectius o adverbis: tan alt, tan ràpid.
Tant → s'usa amb substantius: tant de temps, tants diners.
b) «Gens» / «res»
Gens → quantitatiu (equivalent a 'gens de'): No t'amoïnis gens.
Res → pronom (equivalent a 'cap cosa'): No et costarà res.
c) «Que» / «què»
Que → conjunció o relatiu: em va dir que esperés.
Què → interrogatiu o relatiu amb preposició: em va preguntar què havia passat.
d) «Si no» / «sinó»
Si no → conjunció condicional: hauria vingut si no hagués plogut.
Sinó → conjunció adversativa: no va estudiar sinó treballar.
e) «Gaire bé» / «gairebé»
Gaire bé → adverbi de manera (no gaire bé): no es troba gaire bé.
Gairebé → adverbi de quantitat (quasi): gairebé ningú hi va anar.
3. Verb: formes correctes
No usar perifràstiques (haver de + infinitiu) quan es demani una forma simple.
Exemples:
Vull que ho facin (fer)
Es llueixen amb els pastissos (lluir)
Escull el vestit (escollir)
Ha passat el matí coent els caragols (coure)
No voleu anar tan de pressa (voler)
4. Modernisme Català
Context històric
Final del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la industrialització i el creixement de Barcelona.
Sorgiment gràcies a la burgesia que buscava renovar la cultura.
Influències: Europa (París, Londres) – Art Nouveau, simbolisme, decadentisme i impressionisme.
Característiques
Rebuig del classicisme i la tradició → «fer nou».
L'artista es defineix com a lliure, bohemi, individualista i creatiu.
Estil: simbolisme, decoració, inspiració en la natura, bellesa i harmonia.
Moviment multidisciplinari: literatura, pintura, escultura, arquitectura, música i arts decoratives.
Influència francesa: Impressionisme (pintura a l'aire lliure).
Poesia: Simbolisme (introspecció, somnis, fantasia i interioritat).
Arquitectura
Antoni Gaudí → Sagrada Família.
Lluís Domènech i Montaner → Palau de la Música Catalana.
Josep Puig i Cadafalch → Casa Amatller.
Autors i obres destacades
Santiago Rusiñol → L'auca del senyor Esteve.
Víctor Català → Solitud.
Prudenci Bertrana → Josafat.
Joan Maragall → poesia amb compromís social, obra: Oda a Espanya.
Altres: Ramon Casas (pintura), Oscar Wilde (decadentisme i crítica burgesa).
5. Noucentisme
Comença a principis del segle XX, estretament vinculat a la Mancomunitat de Catalunya (1914).
Ideòleg principal: Eugeni d'Ors.
Objectiu: crear una societat moderna i culta, reformista, urbana i ordenada.
Poeta de referència: Josep Carner → Els fruits saborosos (1906).
Context: pèrdua de Cuba (1898) i la conseqüent crisi política a Espanya.
Consells per escriure textos coherents:
Utilitzar connectors: així, per això, en canvi, després, mentre.
Ordenar cronològicament els fets: causes → efectes → exemples.