Resum de l'Eneida: El viatge d'Enees i la fundació de Roma
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,52 KB
La fugida de Troia i el destí d'Enees
Enees, príncep de Dardània, fuig de Troia quan la ciutat va ser presa per l'exèrcit aqueu. Entre la seva gent, l'acompanyen el seu pare (Anquises) i el seu fill (Ascani). Davant la confusió de la fugida, Enees perd la seva esposa Creüsa, de manera que torna i la crida entre les ruïnes de la ciutat. Aquesta es fa present en forma d'aparició i li demana que no aboqui més llàgrimes per ella, ja que el destí li ha assignat una altra consort de sang reial (L'Eneida, Llibre II).
Juno, esposa de Júpiter, rancorosa encara amb tota l'estirp troiana, tracta de desviar la flota de supervivents del seu destí inevitable: Itàlia.
L'estada a Cartago i la tragèdia de Dido
Les peregrinacions d'Enees duren set anys fins que, arribat l'últim, és acollit en el regne emergent de Cartago, governat per Dido (anomenada també Elisa de Tir). Per un ardit de Venus i Cupidó, Dido s'enamora perdidament d'Enees i, després de la partida d'aquest per ordre de Júpiter, es treu la vida maleint abans tota l'estirp esdevenidora d'Enees i clamant pel sorgiment d'un heroi venjador. Així es crea el quadre que justifica l'eterna enemistat entre dos pobles germans, el de Cartago i el de Roma, que conduiria a les guerres púniques.
El descens a l'Avern i la guerra a Itàlia
De camí a Itàlia, a Enees se li apareix l'ànima del seu pare Anquises i li demana que vagi a veure-ho a l'Avern. Enees cedeix i, acompanyat de la Sibil·la de Cumes, recorre els regnes de Plutó, on Anquises li mostra tota la glòria i la pompa de la seva futura estirp: els romans.
Arribats per fi els troians a Itàlia, el rei Llatí els rep pacíficament i, recordant que una antiga profecia deia que la seva filla Lavínia es casaria amb un estranger, decideix aliar-se amb Enees i donar-li Lavínia per esposa. Trasbalsat per les Fúries, Torn, rei dels rútuls i cosí i pretendent de Lavínia, declara la guerra a Enees. Els dos exèrcits adquireixen aliats i s'enfronten ferament, ajudats els troians per Venus i els rútuls per Juno, sense que intervingui Júpiter. Es produeixen morts en ambdós bàndols i, finalment, Enees mata Torn.