Resum Detallat de la Guerra Civil Espanyola

Resum de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Causes i inici del conflicte

La Guerra Civil Espanyola va ser el resultat de la profunda divisió entre els sectors conservadors (monarquia, exèrcit, Església i grans propietaris) i els sectors progressistes (republicans, obrers i burgesia liberal). La tensió va créixer per les reformes republicanes i l'augment de la violència política. L'assassinat de Calvo Sotelo va ser el detonant del cop d'Estat del 17-18 de juliol de 1936, liderat pels generals Franco, Mola i Queipo de Llano. L'alçament no va triomfar completament i va dividir Espanya en dues zones, iniciant una guerra que va durar tres anys.

Desenvolupament de la guerra

• 1936: Els franquistes van ocupar part del sud i oest d’Espanya, mentre que Madrid resistia amb l’ajuda de les Brigades Internacionals.
• 1937: Franco va conquerir el nord industrial i es van produir enfrontaments interns entre republicans a Barcelona (Fets de Maig).
• 1938: La Batalla de l’Ebre va ser l’última gran ofensiva republicana, però Franco va avançar i va aïllar Catalunya.
• 1939: Els franquistes van ocupar Catalunya al febrer i Madrid al març. L’1 d’abril, Franco va declarar la fi de la guerra.

Intervenció internacional

Les potències democràtiques van optar per la no-intervenció, mentre que els franquistes van rebre suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La República va comptar amb l’ajuda de la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals, però no va ser suficient.

Guerra i revolució a Catalunya

A Barcelona, l’aixecament va ser derrotat gràcies a les milícies obreres. La Generalitat va intentar controlar la situació, però la violència revolucionària va desestabilitzar la regió. Els anarquistes van impulsar col·lectivitzacions, però van perdre poder davant el govern centralitzat de Negrín. L’ocupació franquista de Catalunya va provocar un exili massiu cap a França.

Els fets de maig de 1937

Els fets de maig de 1937 van ser un conflicte a Barcelona entre els partidaris de la revolució (CNT-FAI i POUM) i els defensors de l’ordre i la creació d’un exèrcit regular (ERC, PSUC, UGT). Com a conseqüència, el govern republicà va adoptar una política centralitzadora que reduïa l’autonomia de Catalunya. El Partit Comunista va guanyar influència a Espanya i Catalunya. Aquestes tensions van portar a la dimissió de Largo Caballero i a l’inici del govern de Juan Negrín, que va il·legalitzar el POUM i va ordenar l’assassinat del seu líder, Andreu Nin.

Bàndol franquista: La construcció d’un Estat totalitari

El bàndol franquista estava format per diverses forces, incloent l’exèrcit, la Falange, catòlics, la CEDA, monàrquics i carlins. Després de la mort de Sanjurjo, Franco va ser nomenat cap d’estat, cap de govern i cap de l’exèrcit, amb el títol de “Generalísimo”.

Es va crear la Junta de Defensa Nacional, que va governar els territoris ocupats, va prohibir partits i sindicats d’esquerres i va suspendre la constitució republicana. La base de poder de Franco incloïa l’exèrcit, l’Església (que va legitimar la sublevació com una “cruzada”) i la Falange, que li va proporcionar ideologia i organització. Es va crear un partit únic, amb la unificació de la Falange Española i els carlins. La repressió va ser molt dura, amb la creació de camps de concentració i l’explotació dels presoners per a grans obres del règim franquista.

Viure en guerra

La vida durant la guerra va ser marcada per la manca d’aliments, la fam, l’augment de preus i l’existència del mercat negre. Els problemes sanitaris van ser greus a causa de la malnutrició i les malalties infeccioses. La repressió va ser constant, tant per part de grups incontrolats com per l’estat franquista. Aproximadament un milió de refugiats van arribar a Catalunya, molts dels quals van ser acollits amb solidaritat. Els bombardejos indiscriminats sobre la població civil van causar uns 5.000 morts a Catalunya.