Resum dels Moviments Literaris Catalans (S. XIX-XX)

La Renaixença (1830)

Moviment literari i cultural que va prendre importància a nivell polític. El seu objectiu principal era el redescobriment de la cultura i la societat catalana. Es considera que la Renaixença finalitza amb l'inici del Modernisme.

Característiques de la Renaixença

• Exaltació patriòtica.
• Temes històrics.
• Ús d'una llengua molt culta.

Context i impulsors

Impulsat per la burgesia, que reivindicava les cultures nacionals i el retorn a l'Edat Mitjana. El poema fundacional és La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.

Els Jocs Florals (1859)

Van ser el motor i el centre de la Renaixença. Aquest concurs literari premiava obres basades en els tres temes clàssics: l'Amor Lliure, la Religió i el Sentiment Patriòtic (conegut com a «Guanyador, Gai Saber»).

El Naturalisme

Creat per Émile Zola. Es centra en la vida de les classes socials més desfavorides. La teoria naturalista sosté que el comportament de les persones està influenciat per l'herència biològica i l'ambient del territori.

El Romanticisme

Moviment nacionalista que recupera les tradicions populars. Neix a Alemanya i Anglaterra, però arriba influenciat per França.

Característiques del Romanticisme

• Llibertat artística i originalitat de l'obra.
• Cert sentiment nacionalista o patriòtic.
• Rebuig de l'estil neoclassicista.

Autors destacats

• Jacint Verdaguer: Canigó (1885), L'Atlàntida (1877).
• Àngel Guimerà: Terra Baixa (1895).

El Realisme

Moviment centrat sobretot en la novel·la.

Característiques i obres

• Algunes obres realistes són veritables disseccions socials.
• Va tenir una forta relació amb el Naturalisme.

Exemples d'obres:

• Narcís Oller: La Papallona (1882).
• Émile Zola: Germinal (1885).

El Modernisme

Període de grans canvis i contrastos. L'art es converteix en una font de beneficis per a la burgesia, però els artistes defensen que només ells poden apreciar el valor real de l'art (concepte d'Art per l'Art). El moviment es considera finalitzat al voltant de 1911 (any de la mort de Joan Maragall).

Context i evolució

La burgesia tenia molt de poder, i els autors volien modernitzar la societat catalana, que vivia una crisi. Al principi, era un moviment antiburgès, però posteriorment va evolucionar cap a un moviment catalanista d'esquerra, amb la figura de l'artista total.

Corrents i actituds modernistes

• Dandisme: Elegància i models refinats.
• Bohèmia: Actitud antiburgesa, artistes que vivien al marge de la societat.
• Regeneracionisme: Defensa un canvi social i polític. Associat a la Bohèmia Negra.
• Esteticisme: Volia canviar el punt de vista de l'art. Associat a la Bohèmia Daurada.

Fases del Modernisme

• 1892-1900: Període de formació del moviment, impulsat per revistes com L'Avenç i Pèl & Ploma.
• 1900-1911: El caràcter ideològic disminueix, centrant-se més en la novel·la, la poesia i el teatre.

Àngel Guimerà

Neix el 1845 i mor el 1924. Va ser nomenat Mestre en Gai Saber el 1877. El 1895 va fer el discurs inaugural en català.

Característiques i obres

• Temes recurrents: el fracàs amorós en la joventut i la por a la mort.
• Obra destacada: Mar i Cel (1888).

Jacint Verdaguer

Va crear un llenguatge poètic comparable al de Ramon Llull. Va ser sacerdot, va patir tuberculosi i va morir a Vallvidrera.

Obra destacada: L'Atlàntida (1877).

Narcís Oller

Neix a Valls el 1846. Fou un home liberal i moderat. Va començar escrivint en castellà, però va acabar escrivint en català. Va col·laborar amb la revista La Renaixença i va aconseguir un estil propi, influenciat per Zola.

Característiques de les seves obres

• Reproducció fidel de la realitat.
• Temes centrats en la societat catalana durant la segona meitat del segle XIX.

Etapes literàries

1. Aprenentatge.
2. Consolidació.
3. Compilació.