Resum dels capítols de tirant lo blanc

DIFUSIÓ DE TIRANT:

l'èxit de la novela va ser immediat. El 1501 es traduí a l'italià i el 1511 al castellà, edició que va llegir M. De Cerv. I elogià a l'inici de Don Quijote. És possible que William Shakespeare conegués l'obra ja que recull el motiu de declarar l'amor mitjançant un mirall.

TIRANT LO BLANC:

 (5 PARTS)

-1ra (Anglaterra)

Tirant es dirigeix cap als torneigs d'armes de la cort de Londres per ser nomenat cavaller. Pel camí troba un ermità que instrueix Tirant sobre els principis de l'ordre de cavalleria. L'heroi derrota a Londres tots els oponents, de manera que hi és elegit 'el primer de tots els altres cavallers, ja que fou el millor'.

-2na (Sicília i Rodes)

L'illa de Rodes està assetjada. Tirant aconsegueix que Rodes quedi alliberada. L'èxit de Tirant fa que l'emperador de Constantinoble sol.Liciti els serveis del cavaller per combatre 'el Gran Turc'.

-3a (Imperi Bizantí):

Tirant victoriós a les batalles, però dubitatiu i inhàbil en l'apropament a Carmesina, la princesa de l'Imperi, de catorze anys. Plaerdemavida hi està a favor de la relació i la Viuda Reposada procura fer-la fracassar. En aquests episodis l'ideal de la virtut cavalleresca queda desenfocat pel goig de viure els plaers del cos.

-4ta (Nord d'Àfrica):

La nau on viatgen Tirant i Plaerdemavida naufraga. L'heroi, a més de rebutjar la princesa Maragdina per mantenir fidelitat a Carmesina, inicia una tasca evangelitzadora per les terres de Tunis. Però, en tenir notícia que l'Imperi està novament en perill, decideix tornar a Costantinoble.

-5a (Imperi Bizantí):

Tirant allibera Constantinoble del setge turc. Carmesina, que s'havia retirat a un monestir convençuda de la mort del seu amant, torna a la ciutat i es a casa amb ell. Però poc després Tirant es posa malalt i mor. En saber la notícia, el dolor desencadena també la mort de Carmesina.

MODERNITAT DE TIRANT:

 el tema de la novel.La és la fustració de l'ideal cavalleresc. Incorpora el caràcter políèdric:
 Tirant és un cavaller fort i hàbil, però també pateix accidents, per talòs, i malalties. I és valent, però sovint tímid amb Carmesina. La societat es veu reflectida també en l'àmplia varietat de registres lingüístics: el llenguatge coloquial, l'estàndard i un molt formal. Ironia i humor.

-Històrica: descriu les pràctiques dels cavallers medievals.

-Social: relata els costums a la cort, inclosos els dels criats.

-Militar: descriu amb precisió l'arribada d'armes noves.

-Sentimental:relacions de parella.

presència de poetes vinculats als trobadors, culte a Ausiàs March i conreu d'un model de poesia popularitzant.

REFRANY:

versos breus estrets del fons oral popular que el poeta utilit. A la seva cançó o glosa al llarg de les estrofes.

CARPE DIEM(viu el moment)/UBI SUNT(on són?)/BEATUS ILLE(afortunat el qui...)/LOCUS AMOENUS(lloc idíl.Lic)/AUREA MEDIOCRITAS(daurada mediocritat)/TEMPUS FUGIT(el temps fuig).

PERE SERAFÍ:

artista polifacètic, exercí també com a pintor i sembla que també fou músic. És autor del recull Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana,que obre la lírica catalana a la poesia moderna, al Renaixement. El to general dels versos evidencia influències de Petrarca i d'Ausiàs March. La part més brillant de la seva producció correspon a la sèrie de gloses i cançons, construïdes a partir de refranys recollits al carrer.

CRISTÒFOR DESPUIG:

és autor del volum Los col.Loquis de la insigne ciutat de Tortosa', que reflecteix la concepció humana i social del cinc-cents. Articulat en sis diàlegs, gènere preferit per la prosa ideològica del Renaixement, l'autor recull en forma de converses les opinions de tres interlocutors sobre els grans temes del moment, amb una visió impregnada d'erasmisme. Alguns d'aquests temes són el poder temporal del papa, l'actuació política de Carles V i la situació del país en el conjunt de la monarquia hispànica. Moltes opinions es presenten avalades per una citació clàssica, que reforça la imatge dels autors grecollatins com a referents i autoritats. L'estil és natural i àgil, com correspon a les converses informals.