Resum del feudalisme

L’Edat Moderna es va caracteritzar pel desenvolupament de monarquies més fortes, on
el pactisme amb els nobles no era tan habitual. A l’inici d’aquesta nova època es va formar la Monarquia Hispànica. El rei d’Aragó
Ferran II (posseïa tots els territoris de la Corona d’Aragó) i la reina de Castella (que
posseïa la Corona castellana i els territoris americans) Isabel I es van unir en
matrimoni: són els coneguts reis catòlics. La seva hereva va ser Joana la Boja. Aquesta
es va casar amb Felip el Bell, hereu de Flandes, els territoris alemanys i el Franc contat.
El seu fill i hereu de tots aquests territoris va ser Carles I.
És a dir, Carles I va ser el sobirà de tots els territoris que havia heretat, encara que
aquests regnes conservaven les seves pròpies corts i lleis i, per tant, no estaven units entre si. Territoris de Carles ICastilla, Navarra, las Indias, Nápoles, Sicília y Aragón

Les reformes religioses.

Des del segle III d.C l’Església catòlica de Roma havia dominat la religió a l’Europa
occidental. Tanmateix, a partir del Segle XVI van sorgir altres moviments contraris al

papa de Roma. Van aparèixer noves branques del cristianisme que encara actualment
tenen força pes en la societat europea.
Aquests moviments es van iniciar per anar contra les indulgències que proposava
l’Església de Roma. Les indulgències consistien en el fet que els fidels podien redimir
els seus pecats mitjançant el pagament d’una suma econòmica. Aquesta pràctica va fer
indignar a Martí Luter (fundador del luteranisme), un monjo alemany que va iniciar les
reforma de l’Església. El 1517 va escriure les 95 tesis on qüestionava el poder del papat.
Aquest moviment va quallar als territoris alemanys, països bàltics i escandinaus.

Joan Calví (fundador del Calvinisme) va donar suport a les idees luteranes a França.
Per això es va exiliar a Ginebra. El seu moviment es va escampar per Suïssa, sud de
França, Països Baixos i Escòcia.

Un altre moviment reformador va ser l’anglicanisme. El rei Enric VIII d’Anglaterra va
trencar amb el catolicisme el 1534, atès que no se li va permetre el divorci o la nul·litat
matrimonial.

Davant aquestes revoltes, l’Església de Roma va emprendre la Contrareforma, la qual
va prendre forma al Concili de Trento (1545-1563). Això va suposar un reforç de la
inquisició. També van sorgir nous conflictes amb el pretext de la religió, especialment
als territoris alemanys.

L’edat mitjana va començar l’any 476dC, quan l’Imperi ROMà va ser conquerit per les tribus germàniques. Per exemple, a Hispània s’hi van instal·lar els visigots, a la Gàl·lia els francs i al nord d’Àfrica els vàndals. L’Imperi bizantíva sobreviure durant tota l’Edat Mitjana. Durant aquest període es va desenvolupar el sistema econòmic basat en la terra: el feudalisme. El feu (la terra) era el motor econòmic. Els grans propietaris (els nobles) eren els que posseïen la terra. Els pagesos i esclaus eren els que la treballaven. La societat era estamental i hi havia diferents graus de privilegis entre les diferents classes.A la base de la piràmide jeràrquica s’hi troben els serfs de la gleva: pagesos, esclaus i artesans. Per sobre s’hi pot trobar els cavallers, nobles i eclesiàstics. Depenent de la seva capacitat econòmica es poden dividir entre alta i baixa noblesa. Finalment, a sobre la piràmide s’hi trobava el rei. Tot i així no tenia el poder absolut, sinó que sovint havia de pactar amb els nobles i l’Església per arribar a acords polítics. Aquest desenvolupament polític es va traduir amb la construcció de monarquies i estats feudals. Al nostre territori s’hi va desenvolupar la Corona d’Aragó (o catalanoaragonesa). Aquesta entitat política estava formada per diferents territoris: el Principat de Catalunya, el Regne d’Aragó, el Regne de València, el Regne de Mallorca, el Regne de Sicília, el Regne de Sardenya, el Regne de Nàpols, Atenes i Neopatria. Aquests territoris tenien les seves pròpies lleis i corts; no estaven units entre si, però compartien sobirà. Es considera que l’Edat Mitjana va concloure o bé el 1453 (amb la caiguda de l’Imperi bizantí) o bé el 1492 amb el descobriment d’Amèrica. Tot i així, els esquemes socials i econòmics (jerarquia i feudalisme) es van mantenir revolució francesa el 1789, quan va acabar l’Edat Moderna.

L’Humanisme.
A partir del Segle XVI la mentalitat va començar a canviar. Als cercles intel·lectuals es
va començar a diferenciar entre la fe religiosa i el saber. S’iniciava així el
desenvolupament científic i tècnic. En són exemple:
Leonardo da Vinci: va investigar en matemàtiques, astronomia, botànic, anatomia
humana i arquitectura.
Erasme de Rotterdam: va reflexionar sobre qüestions com l’educació i la religió.
Miquel Servet: va ser un científic Aragónès i va demostrar l’existència de la circulació
pulmonar de la sang.
Nicolau Copèrnic: Va formular la teoria heliocèntrica.