Resum del feudalisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 172,97 KB
Després d’un llarg període de temps en què la política i la cultura catalana havien viscut una època d’esplendor i reconeixement, van anar perdent protagonisme. Durant tres segles i mig, des del segle
XVI fins a les primeres dècades del segle XIX, la cultura catalana, i especialment a la literatura fou molt significatiu, entrà en un procés de declivi i de pèrdua de prestigi en benefici de la castellana. Anteriorment, s’emprava el terme decadència per anomenar aquest període, però actualment els estudiosos rebutgen fer ús d’aquest concepte, perquè es considera que la literatura popular no es va veure afectada de la mateixa manera que la literatura culta. Per contra, Catalunya es consolidà com un dels motors comercials i industrials de la península ibèrica .En el desencadenament del procés de marginació del català en la literatura, doncs, no hi va actuar només el prestigi àulic del castellà, sinó també una raó de mercat —i això, a la llarga, va ser més important—. És clar que la uníó amb Castella configura un Març sense el qual no ens explicaríem del tot la familiaritat, cada vegada més gran, dels nostres escriptors —i lectors— amb la llengua castellana. Al llarg de tot el segle XV van succeir un seguit de fets que van encetar una etapa: l’Edat Moderna
. Els esdeveniments que van impulsar el canvi d’era els trobem en totes les àrees de la societat i el coneixement humà.
CANVIS ESTRUCTURALS DE LA SOCIETAT
El descobriment d'Amèrica el 1492: noves oportunitats i un nou ordre a Europa.
L'estructura social imperant durant tota l'Edat Mitjana fou el feudalisme. A partir del Segle XV, el model es va qüestionar i això va acabar desencadenant la Revolució Francesa, el 1789.
Va néixer i es va consolidar una nova classe social: la burgesia. Concentraven riqueses de l'activitat comercial i s'interessaven per la cultura i l'educació.
Al Segle XV, la invenció de la impremta va tenir un paper decisiu en la difusió de les noves idees en capes més àmplies de la societat.
Lésser humà es va convertir en la mesura de totes les coses i objecte destudi. La dimensió més intel·lectual de l'antropocentrisme fou l'humanisme.
L´esperit crític que fomentava l´humanisme va donar lloc a una reformulació del paper de l´Església cristiana (Martí Luter o Erasme de Rotterdam). La resposta del Vaticà va ser la Contrareforma.
Es produí una revaloració de l’artista o creador, que evolucionà cap a un nou estatus social.Amb l’estrena de L’Orfeu (1607), de Monteverdi, va néixer un nou gènere: l’òpera