Resum i Cronologia de la Guerra Civil (1936-1939)

El Cop d'Estat i l'Inici de la Guerra Civil

L'anomenat "Alzamiento Nacional" va començar el 17 de juliol a Melilla. El 18 de juliol, el general Franco va viatjar des de les Canàries al Marroc i es va fer amb el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. El mateix 18 de juliol es revolten altres caps militars:

• Mola a Pamplona.
• Queipo de Llano a Sevilla.
• Goded a Mallorca.
• Cabanellas a Saragossa.

El govern de la República va trigar a reaccionar. Casares Quiroga va dimitir i el va substituir José Giral, qui va prendre la decisió d'armar els sindicats dels partits del Front Popular. Es van crear així les milícies de defensa de la República.

La Insurrecció a Catalunya

L'encarregat de dirigir la insurrecció a Catalunya fou el general Goded, comandant general de les Balears. El 18 de juliol, Goded va dirigir el pronunciament a Mallorca i Eivissa, que van quedar en mans dels insurrectes. Llano de la Encomienda, cap militar de Barcelona, va restar fidel a la República, fet pel qual Goded es traslladà a la ciutat el 19 de juliol.

La resistència dels militants de la CNT i la UGT (armats), la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil va permetre aturar Goded. El paper de les organitzacions d'esquerres havia estat decisiu.

Dimensió Internacional de la Guerra Civil

L'opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República. També en van ser fermament partidaris els partits obrers i l'URSS. En canvi, les forces conservadores de les democràcies i els governs feixistes d'Itàlia i Alemanya veien en la insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme. També van rebre el suport de la dictadura portuguesa de Salazar, del Vaticà i del catolicisme tradicional.

L'Evolució del Bàndol Republicà

Partidaris de la Revolució Social

Aquest grup incloïa els anarquistes (CNT-FAI), el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i part de la UGT. Les seves propostes eren:

• Defensar la necessitat de transformacions revolucionàries per mobilitzar el poble contra el feixisme.
• Proposar un nou ordre revolucionari amb propietats col·lectivitzades i treballadors com a propietaris de les fàbriques.
• Controlar les armes i evitar la integració de les milícies a l'exèrcit regular per mantenir el seu caràcter revolucionari.

Partidaris de Guanyar la Guerra

Incloïen una gran part dels republicans, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el PSOE. Les seves prioritats eren:

• Prioritzar la victòria militar sobre les transformacions socials profundes.
• Aturar la revolució i la repressió incontrolada, controlar les fàbriques i les terres col·lectivitzades, i reforçar els vincles amb les classes mitjanes.
• Esforços per construir un estat fort amb un exèrcit regular i disciplinat per combatre amb més eficàcia.

Cronologia Política i Militar de la República

El 17 de juliol de 1936 es produeix el cop d'estat. Giral fa front a la situació amb les milícies. L'octubre de 1936 es crea el Consell d'Economia de Catalunya i s'aprova el decret de col·lectivitzacions. A finals d'agost del 36, les milícies no poden frenar els nacionals, fet que porta a formar un govern de coalició liderat pel líder de la UGT, Largo Caballero (socialistes, republicans i comunistes).

El nou govern avança i pren mesures: canvia l'estratègia bèl·lica amb la creació de l'Exèrcit Popular. Els Fets de Maig provoquen la marxa de Caballero i l'entrada de Juan Negrín. Les seves mesures són:

• Reforçar el poder central i reduir el de les autonomies (traslladant el govern de València a Barcelona).
• Unificar la direcció bèl·lica amb ordres jerarquitzades.
• Integració de les milícies a l'Exèrcit Popular sota el control del Ministeri de Guerra (controlat per Prieto).
• Controlar la producció industrial i agrària mitjançant una economia de guerra planificada.
• Decret de Confiscació de Béns: confiscació dels béns de col·laboradors del franquisme o exiliats per finançar la República (les famoses "mines del Negrín").

El 1938, Negrín proposa una rendició a Franco basada en els 13 punts.

L'Organització del Bàndol Nacional

La mort de Sanjurjo genera un problema de lideratge. Es crea la Junta de Defensa Nacional, presidida per Miguel Cabanellas. Els seus objectius eren:

• Suspensió de la Constitució de 1931.
• Paralització de la reforma agrària.
• Prohibició de l'activitat dels partits polítics.

Franco és nomenat Generalísimo. L'alliberament de l'Alcàsser de Toledo i l'ajuda de Hitler i Mussolini augmenten el seu prestigi. La Junta Tècnica de l'Estat substitueix la de Defensa, amb Franco com a cap de l'Estat i de l'Exèrcit. El 1937, el Decret d'Unificació solidifica el poder en un partit únic.

El gener de 1938 es crea un nou govern dirigit per Franco, basat en idees conservadores i el catolicisme:

• Eliminació de la legislació republicana.
• Imposició del catolicisme i prohibició d'altres religions.
• Censura de premsa i mitjans.
• Supressió dels estatuts d'autonomia.
• Establiment de la pena de mort.
• Publicació del Fuero del Trabajo (sindicat únic vertical).
• Prohibició de vagues i creació d'un estat confessional (matrimoni religiós obligatori i prohibició del divorzi).

Els Fets de Maig del 1937

A Barcelona esclaten tensions entre comunistes i anarquistes. La Generalitat desallotja els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica. La lluita armada al carrer dura 7 dies, amb molts morts i la derrota dels anarquistes radicals.

Cronologia Detallada de la Guerra

• 18 de juliol: Sublevació militar.
• 24 de juliol: Creació de la Junta de Defensa Nacional.
• Comitè de No-Intervenció: França i Anglaterra el segueixen, però Hitler i Mussolini se'l salten.
• 5 de novembre: Entren al govern ministres de la CNT.
• Febrer - Març 1937: Batalles del Jarama i Guadalajara (victòries republicanes). Franco decideix allargar la guerra com a desgast.
• Abril 1937: Batalla del Nord (invasió del Cantàbric per la seva indústria).
• Maig 1937: Disputes internes al bàndol republicà (CNT vs. UGT/ERC).
• 23 de juny: Alemanya i Itàlia abandonen oficialment el Comitè de No-Intervenció.
• Bombardejos: S'intensifiquen els atacs des de Mallorca cap al Mediterrani (Barcelona pateix unes 6.000 morts).
• Octubre 1937: Negrín trasllada el govern a Barcelona.
• Gener - Febrer 1938: Batalla de Terol.
• Març - Abril 1938: Ofensiva cap a Aragó; Franco arriba a l'Ebre i ocupa Lleida.
• Juliol 1938: Inici de la Batalla de l'Ebre, la més gran de la guerra (115 dies de resistència republicana).
• Novembre 1938: Fi de la Batalla de l'Ebre i inici de la invasió de Catalunya.
• Gener 1939: Ocupació de Catalunya i inici de l'exili (250.000 persones cap a França).
• 1 d'abril 1939: Franco declara el final de la guerra.

Governs de la República

• José Giral: Juliol - Setembre 1936.
• Largo Caballero: Setembre 1936 - Maig 1937.
• Juan Negrín: Maig 1937 - Març 1939.