Resum Complet de Llengua i Literatura Catalana per a Exàmens

1. Llengua i Variació Lingüística

La Llengua i els seus Parlants

La llengua no és uniforme. Canvia segons quatre factors:

• Variació Diatòpica (Geogràfica): Depèn d'on viu el parlant (dialectes).
• Variació Diastràtica (Social): Depèn del grup social, edat o professió (sociolectes o argots).
• Variació Diafàsica (Funcional): Depèn de la situació (registres: formal o informal).
• Variació Diacrònica (Històrica): Com ha evolucionat la llengua al llarg del temps.

Varietats Dialectals del Català

El català es divideix en dos grans blocs segons el sistema vocàlic:

• Bloc Occidental: (Nord-occidental i Valencià). Es caracteritza per distingir clarament la 'a' i la 'e' àtones.
• Bloc Oriental: (Central, Balear, Septentrional i Alguerès). Es caracteritza per la neutralització: la 'a' i la 'e' àtones es pronuncien com a vocal neutra [ə].

2. Comunicació i Propietats Textuals

Teoria de la Comunicació

Elements que intervenen en el procés comunicatiu:

• Emissor: Qui envia el missatge.
• Receptor: Qui rep el missatge.
• Missatge: La informació transmesa.
• Codi: El sistema de signes (la llengua).
• Canal: El mitjà físic de transmissió.
• Context: La situació o referent.

Propietats Textuals Fonamentals

• Adequació: Adaptar el text a la situació comunicativa (p. ex., usar un registre formal en un examen).
• Coherència: Que el text tingui un sentit global, amb idees ordenades i sense contradiccions.
• Cohesió: L'ús de connectors (doncs, però, tanmateix) i puntuació per lligar les frases i les parts del text.

Estructura de l'Expressió Escrita

Has de saber redactar seguint una estructura clara:

1. Introducció: Presentació del tema.
2. Desenvolupament: Exposició d'idees o arguments.
3. Conclusió: Tancament o resum final.

3. Educació Literària: Història i Autors

Edat Mitjana i Humanisme

• Trobadors i Trobairitz: Poetes medievals que escrivien en occità sobre l'amor cortès (el vassallatge amorós cap a una dama).
• Ramon Llull: El creador del català literari. Va ser el primer a Europa a fer servir una llengua romànica per parlar de filosofia i ciència.
• Les Quatre Grans Cròniques: Relats històrics (Jaume I, Desclot, Muntaner, Pere el Cerimoniós) per justificar i exaltar els reis de la Corona d'Aragó.
• Bernat Metge i l'Humanisme: Lo Somni. Representa el pas a l'Edat Moderna amb un estil inspirat en els clàssics llatins i la Cancelleria Reial.

La Cancelleria Reial (Motor de la Prosa)

És fonamental per entendre per què el català es va unificar.

• Funció: Era l'oficina administrativa dels reis de la Corona d'Aragó on s'escrivien els documents oficials.
• Importància: Va crear un model de llengua fix i culte, fixant una sintaxi i ortografia que va servir de base per a la literatura posterior. Bernat Metge en va ser secretari.

La Prosa Religiosa del Segle XIV

En aquesta època, l'Església utilitza el català per arribar al poble, que ja no entenia el llatí. L'objectiu era la didàctica i l'adoctrinament.

• Sant Vicent Ferrer: Famós pels seus sermons. Utilitzava un llenguatge molt viu, popular i teatral per espantar o convèncer les masses (parlava del fi del món i de l'Anticrist).
• Francesc Eiximenis: Va escriure Lo Crestià, una enciclopèdia que pretenia explicar com ha de ser un bon cristià. El seu estil és planer i ple d'exemples de la vida quotidiana.

Poesia dels Segles XIV i XV

Moment de transició de la poesia trobadoresca a la poesia moderna.

• Ausiàs March: El poeta més important. És el primer que deixa d'escriure en occità i ho fa totalment en català.
  • Novetat: Ja no parla de l'amor cortès idealitzat, sinó d'un amor real, amb dubtes, pecats i turment espiritual.
  • Recursos: Utilitza els senyals (pseudònims) per adreçar-se a la dona estimada, com "Plena de seny" o "Llir entre cards".
• Jordi de Sant Jordi: Un altre poeta destacat, encara amb molta influència dels trobadors, conegut per poemes com l'"Atuïment".

Joanot Martorell i la Novel·la Moderna

• Tirant lo Blanc: Considerada la primera novel·la moderna. Trenca amb la fantasia: Tirant és un heroi que guanya per estratègia i mor d'una malaltia real.

De la "Decadència" a la Renaixença

• Renaixement, Barroc i Il·lustració: Segles on el català desapareix de la literatura culta, però sobreviu en l'ús popular.
• Renaixença (S. XIX): Moviment per recuperar el prestigi de la llengua. Fita clau: la restauració dels Jocs Florals (1859).
• El Romanticisme: Moviment cultural europeu que arriba a Catalunya a principis del segle XIX.
  • Característiques: Exaltació dels sentiments, la llibertat individual i la imaginació. Interès per la història pròpia, les llegendes i el passat medieval.
  • Impacte Català: El Romanticisme és el motor de la Renaixença, impulsant la recuperació de la llengua i el passat gloriós.
  • Autor Clau: Bonaventura Carles Aribau, amb la seva famosa oda "La Pàtria" (1833), considerada l'inici simbòlic de la Renaixença.

El Teatre Vuitcentista (Segle XIX)

Cal saber com era el teatre abans i durant Guimerà:

• Teatre Popular: Eren peces curtes, sovint còmiques i en un català "del carrer" (no culte), com els sainets.
• Àngel Guimerà: Eleva el teatre català a nivell europeu. Passa de la tragèdia romàntica al realisme amb Terra baixa.

Anàlisi de Terra Baixa (El Triangle)

• Manelic: El bon salvatge de la muntanya.
• Marta: La dona feble i maltractada que viu a la plana.
• Sebastià: L'amo corrupte de la plana que l'oprimeix.

4. Reflexió sobre la Llengua i Gramàtica

Formació dels Mots (Morfologia)

Analitzar com s'ha creat una paraula:

• Mots Primitius: No venen de cap altra (ex: flor).
• Derivació: Afegir prefixos (re-fer) o sufixos (casa-eta, flor-ista).
• Composició: Unir dos mots (para-aigua, trenca-closca, pica-soques).
• Família de Paraules: Tots els mots que comparteixen el mateix lexema o arrel (ex: mar, mariner, marea, marineria).

Lèxic i Semàntica

• Polisèmia: Un mot amb diversos significats (ex: full d'arbre o de llibreta).
• Sinonímia: Paraules diferents, mateix significat (content / alegre).
• Antonímia: Significats oposats (alt / baix).
• Hipònims i Hiperònims:
  • Hiperònim: La paraula general (ex: Color).
  • Hipònim: Les paraules específiques que formen part del grup (ex: Vermell, blau, verd).

Constituents de l'Oració (Sintaxi)

• Sintagma Nominal (SN): El nucli és un nom. Pot fer de subjecte. (Ex: "El noi de la moto" corre).
• Sintagma Verbal (SV): El nucli és un verb. És el predicat que diu què fa el subjecte. (Ex: En Joan "compra pa cada dia").
• Subjecte: Qui fa l'acció (acorda sempre en nombre amb el verb).
• Predicat (SV): Tot el que no és subjecte.

Check-list Final per a l'Examen

Consells Clau

• Ortografia: És molt important! Si fas moltes faltes, et poden treure fins a 2 punts. Revisa especialment:
  • La vocal neutra (a/e).
  • Les esses (s, ss, c, ç).
  • L'accentuació.
• Argumentació: Si et demanen un text argumentatiu, recorda fer servir connectors de contrast (però, tanmateix, no obstant això) i de causa-conseqüència (perquè, per tant, doncs).
• Literatura: Si et pregunten per Ausiàs March, recorda dir que "trenca amb la tradició trobadoresca" i que "escriu en català".