Resum Complet de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Causes de la Segona Guerra Mundial

Les causes de la guerra foren el ressentiment alemany (se sentien humiliats per les condicions imposades en el Tractat de Versalles, cosa que estimulà el desig de venjança), la debilitat dels països democràtics i de la Societat de Nacions, l’expansionisme dels règims totalitaris (alemany i italià, també el Japó) i el rearmament.

L'expansionisme nazi i el nou ordre

En l’expansionisme nazi, Adolf Hitler volia imposar un nou ordre a Europa basat en el pangermanisme (volia unificar tots els territoris habitats per alemanys). El seu objectiu era subordinar els països de l’Est d’Europa i sotmetre els de l’Europa Occidental. Com a conseqüència, es produí l’ocupació dels territoris que envolten Alemanya i pactes amb altres potències, fet que va posar França i el Regne Unit en alerta.

Principals passos de l'expansionisme:

• 1935: Incorporació del Sarre.
• 1936: Remilitarització de la regió de Renània.
• 1938: Ocupació militar d’Àustria (Anschluss) i invasió de la regió dels Sudets (Txecoslovàquia).
• 1939: Invasió de Txecoslovàquia i reclamació del corredor de Danzig al govern polonès.

Les aliances d’Alemanya

• 1936: Eix Roma-Berlín (Itàlia i Alemanya). El 1939 reafirmen la seua amistat en el Pacte d’Acer.
• 1936: Pacte Antikomintern (Alemanya i Japó), oficialment Acord contra la Internacional Comunista per aïllar l’URSS, al qual s’uniren altres estats satèl·lit.
• 1939: Pacte germanosoviètic (Alemanya i URSS). Un pacte de no-agressió en què Hitler volia evitar una lluita en dos fronts i Stalin volia recuperar territoris perduts (Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània); a més, ambdós tenien la intenció de repartir-se Polònia.

Política d’apaivagament i expansionisme japonès

En la política d’apaivagament, el Regne Unit de Chamberlain intentà preservar la pau i evitar l’enfrontament amb Alemanya. França tampoc no volia entrar en un nou conflicte; per tant, acceptaren en la Conferència de Munic (1938) que Hitler ocupés els Sudets a canvi de respectar la resta del territori.

D'altra banda, en l’expansionisme japonès, el Japó —com a gran potència imperialista— volia dominar l’Àsia oriental i crear un "espai vital" per exportar productes i aconseguir matèries primeres, fonts d’energia i mà d’obra esclava. Per això, va ocupar territoris com Corea, Manxúria i la Indoxina.

L'esclat del conflicte i les ofensives

L’inici de la guerra

L’inici de la guerra es produí perquè Alemanya demanà el Danzig i el govern polonès es negà. Alemanya donà el primer pas envaint Polònia l’1 de setembre de 1939. Com que Polònia tenia una aliança defensiva amb França i el Regne Unit, aquests països declararen la guerra a Alemanya dos dies després.

Els dos blocs enfrontats

• Potències de l’Eix: Alemanya, Itàlia, Japó, Hongria, Romania, Bulgària, Iraq, Croàcia, Tailàndia, etc.
• Aliats: França, Regne Unit, l’URSS, Estats Units, Xina, Austràlia, Canadà i països ocupats com Grècia, Polònia o Bèlgica.

Les ofensives de l’Eix i la guerra llampec

S’aplicà la guerra llampec (Blitzkrieg), una tàctica militar alemanya consistent en un bombardeig inicial seguit d’un ràpid atac terrestre amb carros de combat. Els fets clau foren:

• 1940: Ocupació de gran part d’Europa (França —Batalla de Dunkerque—, Dinamarca, Noruega, Bèlgica i Països Baixos).
• 1940: Batalla d’Anglaterra i ocupació del nord d’Àfrica.
• 1941: Operació Barba-roja (invasió de l'URSS) i ocupació de Grècia i Iugoslàvia.
• 1941: El Japó ataca Pearl Harbor i ocupa les Filipines.

El gir de la guerra i la victòria aliada

Col·laboracionisme, resistència i ofensives aliades

Entre els col·laboracionistes hi hagué països que acceptaren l’ocupació de Hitler per ideologia o oportunisme. En contraposició, la Resistència estigué formada per patriotes que lluitaren políticament i militarment contra l'ocupació.

Les ofensives aliades marcaren el canvi de rumb: Batalla d’El Alamein (1942), Midway (1942), Stalingrad (1943) i el Desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), operació que permeté alliberar París.

La fi de la guerra

Els Aliats acorralaren Alemanya pels dos costats. Hitler es suïcidà i Alemanya capitulà el 8 de maig de 1945. El Japó resistia amb els kamikazes fins que el president Harry S. Truman decidí utilitzar una arma nova: la bomba atòmica, llançada el 6 i 9 d’agost de 1945 sobre Hiroshima i Nagasaki. El Japó capitulà el 2 de setembre de 1945.

L'Holocaust i la barbàrie nazi

L’Holocaust o Shoah fou l’extermini premeditat de les comunitats jueves dut a terme pel règim nazi. Començà el 1933 i s'intensificà amb les Lleis de Nuremberg. La Solució Final consistí en l’eliminació massiva en cambres de gas i forns crematoris en camps d'extermini, on moriren uns sis milions de jueus.

• Guetos: Barris emmurallats on es concentraven els jueus en condicions de misèria.
• Camps de concentració: Perseguiren els considerats "inferiors" (discapacitats, eslaus, gitanos, opositors i jueus). Destaquen Auschwitz-Birkenau, Treblinka o Mauthausen, on també foren enviats presoners espanyols.

Conseqüències i el nou ordre mundial

Impacte de la postguerra

• Demogràfiques: Milions de morts, genocidi, fam i desplaçaments massius de població.
• Econòmiques: Destrucció d'infraestructures, inflació i emergència dels Estats Units i l'URSS com a superpotències.
• Polítiques: Nou mapa d’Europa, dissolució de la Societat de Nacions i creació de l'ONU (1945).

Conferència de Potsdam i Judicis de Nuremberg

A la Conferència de Potsdam, el Regne Unit, els EUA i l’URSS acordaren desnazificar, desmilitaritzar i dividir Alemanya i Àustria en quatre zones d’ocupació. El Procés de Nuremberg (1945-1946) fou el tribunal internacional encarregat de jutjar els dirigents nazis per crims de guerra, tot i que molts fugiren cap a altres països mitjançant les ratlines.