Resum de Ciències Socials: La Terra, els mapes, el clima i la història

La Terra

El Sistema Solar

El sistema solar el formen 8 planetes principals, tres planetes nans i seguit de cossos celestes (cometes, asteroides, satèl·lits).

Classificació dels Planetes

Els planetes es divideixen en 2 grups:

• Els planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra i Mart).
• Els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú).

La Terra

La Terra vista des de l'espai presenta un color blavós.

Forma de la Terra

Aplanada dels pols:

• L'hemisferi nord, hemisferi continental.
• L'hemisferi sud, hemisferi marítim.

Els Mapes

Els Paral·lels

Els paral·lels són línies imaginàries que envolten la Terra i que són paral·leles a l'equador.

Els Meridians

Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol.

• Latitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el paral·lel 0 o equador.
• Longitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià 0 o de Greenwich.

La Superfície de la Terra

La superfície de la Terra pot ser de dos tipus: salada i dolça.

• Salada: es troba en mars i oceans en moviments constants en forma d'ona, marees i corrents. Les ones i les marees actuen sobre la costa: les creen i les transformen.
• Dolça: es troba a rius, llacs i glaceres. Els rius es divideixen en curs alt, curs mitjà i curs baix.

Comunitats Autònomes d'Espanya

Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó, Catalunya, C. Valenciana, Múrcia, Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó, Castella la Manxa, Madrid.

El Temps i els Climes

L'Atmosfera

L'atmosfera és una capa gasosa que embolca la Terra. A mesura que ens allunyem del Sol, els gasos s'enrareixen i hi falta oxigen.

• Mesosfera: en aquesta capa l'aire és molt dens.
• Estratosfera: entre els 30 i els 50 km, capa d'ozó.
• Troposfera: capa inferior de l'atmosfera. Es produeixen els fenòmens meteorològics principals (pluja, vents, núvols...).

Temperatura Atmosfèrica

La temperatura atmosfèrica és el grau de calfament de l'aire a causa de la radiació solar.

• A l'equador els raigs solars cauen perpendicularment.
• A les zones polars els raigs solars incideixen i la insolació es dispersa.

Amb l'altitud, les capes de l'aire són menys denses i no són capaces de retenir la calor.

Humitat

La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'aire. La quantitat d'humitat de l'aire es mesura amb l'higròmetre.

• Higròmetre: és un instrument que serveix per mesurar la humitat de l'aire.
• Pluviòmetre: és l'instrument que serveix per a mesurar la quantitat de pluja.

Pressió Atmosfèrica

El pes o la força que fa l'aire sobre la superfície terrestre s'anomena pressió atmosfèrica. La pressió atmosfèrica depèn de l'altitud i la temperatura de l'aire.

Vent

El vent és aire en moviment. L'aire sempre bufa des de la zona d'altes pressions cap a la zona de baixes pressions. La intensitat del vent, com més gran és la diferència entre les pressions atmosfèriques.

Paisatges de la Terra

Vegetació, fauna, climes, relleu, sòls, activitats humanes. Els elements principals d'un clima: temperatures segons aquestes grans zones climàtiques són: zona càlida, zona temperada i zona freda.

• Zona càlida: climes: equatorial, tropical i desèrtic.
• Zona temperada: climes: oceànic, mediterrani i continental.
• Zona freda: climes: polar i d'alta muntanya.

Climes i Paisatges d'Europa i d'Espanya

Europa

Diversitat de climes: polar, continental, oceànic, mediterrani i d'alta muntanya.

Vegetació natural: tundra, bosc de coníferes, bosc mixt, bosc de fulla caduca, estepa, bosc mediterrani, vegetació de muntanya.

Espanya

Diversitat de climes: oceànic, mediterrani, mediterrani continentalitzat, de muntanya, subtropical.

Vegetació natural: roures, faigs, coníferes, roures petits, alzines, pins i savines, alzines sureres, oliveres i garrofers, estepa, pi de les Canàries.

Societat i Medi Ambient

Ecosistemes

Els sòls, els climes, les aigües, la vegetació, la fauna i els éssers vius formen un ecosistema. El planeta Terra està format per la litosfera, la hidrosfera, l'atmosfera (capa gasosa que envolta la Terra) i la biosfera (formada per organismes vius).

El Sol

El Sol és la font d'energia principal per al planeta. El Sol escalfa la superfície terrestre, permet a les plantes de créixer i produir oxigen i regeix el cicle de l'aigua.

Riscos Naturals

Risc significa existència possible d'un perill, naturals o provocats per l'acció humana. Riscos naturals: huracans (vents extremadament violents i per pluges, catàstrofes), inundacions.

Riscos Tecnològics

Centrals nuclears, productes químics, efecte hivernacle, pluja àcida.

Recursos Energètics

Alguns recursos energètics bàsics per a la societat desapareixen a mesura que els consumim (recursos no renovables). Part dels recursos naturals que fem servir habitualment són renovables. L'aigua es genera contínuament en el cicle de l'aigua. Sol i vent: recursos renovables inesgotables (no contaminen el medi ambient).

Prehistòria

Paleolític

Època en què els humans vivien igual que els animals, menjaven de tot el que agafaven per allà.

Producció d'Aliments

Creixement fèrtil, va començar la producció d'aliments. L'observació dels animals del seu voltant en va permetre la domesticació.

Neolític

És quan es va inventar l'escriptura. Va començar la producció d'aliments.

Rius

• Egipte: riu Nil.
• Mesopotàmia: Tigris i Eufrates.
• Índia: Indus.
• Xina: riu Groc.

Les Primeres Civilitzacions Urbanes

La primera civilització urbana va sorgir cap al mil·lenni a.C. a la baixa Mesopotàmia, a Sumer. La majoria dels habitants eren agricultors i pastors.

Els Primers Imperis

A mitjan III mil·lenni a.C., el rei Sargon ocupa les ciutats de la baixa Mesopotàmia i crea el regne d'Accad.

Cap al 2000 a.C., la ciutat de Babilònia es va imposar a la resta de les ciutats de Mesopotàmia i va formar l'imperi babilònic. En època del rei Hammurabi es va redactar el primer codi de lleis conegut. Cap al 1300 a.C., els assiris van crear un gran imperi. Al segle VI a.C., els perses van aconseguir un nou imperi.

L'Escriptura

L'escriptura va sorgir a les ciutats mesopotàmiques cap al 3500 a.C. Les primeres formes d'escriptura eren pictogràfiques.

La Civilització Grega

La civilització grega va néixer a la península balcànica i a les costes i a les illes del mar Egeu. El seu clima càlid i sec dóna lloc a una agricultura de tipus mediterrani.

Cap al 2000 a.C., els aqueus van arribar a les terres gregues. Cap al 1200 a.C., els doris es van assentar a Grècia, van conquerir moltes ciutats i es van convertir en el nou grup dominant. Pressionats pels doris, els aqueus es van desplaçar cap a les costes d'Àsia Menor i van fundar diverses ciutats.

Polis

Polis era una ciutat-estat independent. Tenien les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern.

Les Etapes de la Història

1. Prehistòria:
   1. Paleolític: primers humans, agricultura.
   2. Neolític: agricultura, escriptura.
2. Història:
   1. Edat Antiga: escriptura, caiguda Imperi Romà (476 d.C.).
   2. Edat Mitjana: caiguda Imperi Romà, descobriment d'Amèrica (1492).
   3. Edat Moderna: descobriment d'Amèrica, Revolució Francesa.
   4. Edat Contemporània: Revolució Francesa (1789) fins ara.

L'Imperi Romà

A l'any 509 a.C., una revolta va liquidar l'últim monarca etrusc i Roma es va convertir en una república. Des del temps de la monarquia, els ciutadans romans es dividien en dos grans grups socials que tenien drets molt diferents: els patricis i els plebeus.

El govern de la república es fonamentava en tres institucions: els comicis, els magistrats i el senat.

La Crisi del Segle I a.C.

Al final del segle es van produir conflictes socials i guerres civils a Roma. Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, cosa que va provocar grans desigualtats. Alguns es van enriquir amb els botins de guerra, mentre que gran part dels llauradors es van arruïnar.

La crisi va fer que el senat i els magistrats confiessin el poder a caps militars. L'enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils.

Es va crear una societat formada per dones i homes lliures: ciutadans i no ciutadans.

Hispània Romana

Els pobles indoeuropeus van penetrar a la península Ibèrica pels Pirineus buscant terres per a establir-s'hi. La península Ibèrica va establir colònies.

La península Ibèrica es dividia en dues grans àrees ètniques i culturals: celtes i ibers.

• Ibers: aquests pobles tenien moltes influències dels pobles colonitzadors amb els quals tenien intercanvis comercials. La seva economia es basava en l'agricultura.
• Celtes: eren ramaders i agricultors nòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Els celtes vivien en poblats petits.

Les Guerres Púniques

Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l'origen de l'ocupació romana de la península Ibèrica.