Resum per capítols de Tirant lo Blanc

És un moviment cultural que sorgeix a Itàlia al s.XIV i arriba als territoris catalans cap al s. XV. Moviment que mira cap a l’antiguitat per redescobrir-ne els valors estilístics i ètics.

CARACTERÍSTIQUES

- trànsit entre l'Edat Mitjana i el Renaixement - Escrit majoritàriament en llatí. - Intenta imitar als escriptors i poetes antics (grecollatins) - Denota un canvi de sensibilitat - Vol ressuscitar els ideals de Racionalisme(clàssics antics) → literatura culta i refinada - És una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món.

DIFERÈNCIES

Edat Mitjana

Teocentrisme (déu centre de tot) / Societat feudal i estamental / Literatura religiosa i moral / Imitació dels clàssics / tempus fugit Humanisme:
Antropocentrisme (Els humans el centre de tot) / Societat burgesa / Literatura didàctica i d'entreteniment / Redescobriment dels clàssics / Carpe diem. -Apareix una nova mentalitat espiritual i literària entre els catalans, no sols a la cort, també entre burgesos i urbans. Aquesta nova mentalitat té una intenció crítica, racionalista, té un to satíric i burlesc cap a la moral i influència dels autors italians contemporanis.

BERNAT METGE

Va néixer a Barcelona (1340/1346-1413). Era el principal representant d’aquest nou estil. Era funcionari de la Cancelleria Reial, secretari reial de Joan I. Va ser un home de diners i privilegis fins a la mort sobtada del rei al bosc Foix. La reina va fer empresonar a tots els exconsellers, entre ells Bernat Metge. Mentre estava a la presó va escriure la seva gran obra “Lo somni”. Després va sortir de la presó per intentar guanyar-se el favor del nou rei Martí Humà. Va escriure la narració en vers del “Llibre de Fortuna e Prudència”, el poema “Sermó”, també “Valter e Griselda” traducció d’una epístola llatina de Petrarca. Metge, es mostra com un autor refinat, culte, amb tocs de sarcasme i també de cinisme.

Lo somni

Gran obra de l’humanisme català i una de les obres mestres de la literatura catalana medieval.

CARACTERÍSTIQUES

-Escrita en primera persona. - Narra una nit de l’estada del protagonista (ell mateix) a la presó, durant la qual se li apareix Joan I, que havia mort recentment, acompanyat de dues divinitats del món clàssic, Orfeu i Tirèsies, divinitats respectives de la música i les arts endevinatòries, dues grans aficions del rei difunt.- La intenció de Metge és clara: justificar-se davant de Martí l’Humà per tal que el monarca el readmeti a la Cancelleria, cosa que va ocórrer poc després. -Tret molt modern de l’època: dubtes inicials sobre la immortalitat de l’ànima.

- Metge es presenta com a creient, tal com ho era Martí Humà, trobem que és un llibre escrit amb la intenció bàsica  de complaure el monarca.- Pensament crític, escèptic i to irònic. Altres aspectes: -La modernitat i el Racionalisme d’algunes idees: «Crec en allò que veig i no em preocupo per res més», diu Metge en el llibre, tot i que després rectifica. -El culteranisme constant, propi dels humanistes, que fa que les idees que expressa sovint son ecos explícits d’autors (grecs, italians, sobretot llatins) i que s’integri a l’obra personatges mitològics i reals. -El model de prosa que crea, amb una sintaxi complexa, llatinitzada.
AUSIÀS MARCH, importància en la poesia catalana per a la prosa, n'és com el creador (s.XV). La poesia no s'escriu en català fins dos segles més tard que la prosa per la tradició trobadoresca.  Primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. És també el primer que trenca amb la tradició trobadoresca creant un estil propi.

VIDA

Era fill del militar i poeta Pere March, va néixer a Gandia cap al 1397. Era cavaller des de jove. Es va casar dues vegades, la primera amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanc),va morir al cap de pocs anys, i la segona amb Joana Escorna. Ausiàs March va morir el 1459 a València. La seva obra ausiasmarchiana te 128 poemes (10.000 versos en total) repartits en: -

Cants d’amor:

són els poemes més coneguts de l’autor. Signifiquen una ruptura tant a l’amor cortès trobadoresc com l’anomenat dolce stil novo, que trenca amb l’esperit classista i es basa en la noblesa del cor, però continua idealitzant l’enamorada. Ausiàs March va veure malaltissa l’obsessió amorosa, perquè portava a un fals amor excessiu. Per això, rebutja la idealització d’amor que van fer els poetes posteriors a ell. Aquest rebuig de la idealització el va portar al Realisme. Autor d'una complexitat considerable: llargues imatges i complicacions hiperbòliqües.-

El cant espiritual

Cal destacar aquest extens poema en estramps(versos sense rima) on l'autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.-

Cants de mort

Reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat.-

Cants morals

Parla de l’actitud de l’home davant la mort, la naturalesa del delit, el rebuig del món, el bé veritable, l’apetit i l’hàbit i acaba amb una tornada en què abandona la veu moralista i es dirigeix com a amador.