Resum per capítols de Tirant lo Blanc

Humanisme

Moviment de resposta a La crisi del pensament medieval (aprox. 1350, toscana). Era un corrent Restringit a un grup descriptors interessats a recuperar el mon clàssic Grecollatí. Triomfà al s.Xvi l’impulsor fou F. Petrarca. Els humanistes Protegiren objectius nous i direccions desconegudes. Teocentrisme: Antropocentrisme – Les guies i els models son antics clàssics grecollatins, en L’àmbit cultural l’home es la mesura de totes les coses. Hi ha una nova Actitud, una nova manera de veure el mon, una nova manera de viure i una nova Manera d’entendre la vida.L’umanisme A la literatura catalana:Traduccions D’obres llatines. Jaume conesa= histories troianes. Guillem de capons= ciutate Dei.    

Les 4 grans cròniques:

quatre obres escrites en cat. A finals del XIII i durant el XV. Jaume I, Bernat Desclot, Ramón Muntaner i Pere el cerimoniós. La finalitat Era deixar constància d’uns texts que volien tenir un valor didàctic i millor Conjunt historiogràfic  d’Europa medieval.    

Obj cròniques: tenen funció informativa i Propagandística, deixen constància d’uns fets que serveixen d’exemple per a Futurs governants, justifiquen la política reial, satisfer la vanitat de la Casa reial del monarca, fomentar l’esperit Nacional                                          

  –Jaume I o llibre dels fets:
  Es la q te les 4 grans cròniques medievals catalanes. Jaume I explica en 1 Pers. La seva vida i els 63 anys del seu llarg regnat. Fill de Pere I d’Aragó i De María de montpeller, neix a montpeller al 1208 i mori a valència el 1276. 1dona: Elionor de castellà, mes tard, violnat d’Hongria 10 fills. 1228- Conquesta de millora i 5 anys després regne de valència. El llibre dels fets Tracta sobre un preàmbul en la qual el rei, en els darrers temps de la seva Vida i veient la mort pròxima, explica le dues raons per les quals h escrit el Que podem considerar la seva autobiografia: Perque tothom recordi les seves Gestes. Perque aquestes serveixen d’exemples a la presentitat. Deixa de banda Aspectes i ens mostra una persona profundament humana, sensible i familiar. Te Un sentiment providencialista i un llenguatge molt viu que produeix la parla Popular.                                                               

C. Bernat Des Clot:

1288. Narra els Fets històrics succeïts des del regnat de Ramón Berenguer IV fins a Pere el Gran. La crònica età articulada en 168 unitats narratives en l’edicció de Coll I Alentorn, està dividida en 3 sectors.   –Del capítol 1 a 10: Desclot recorda en una seria cronològica desordenada grans esdeveniments a la Corona d’arag abans de Jaume I. –Del 11 al 73 vida de Jaume I. – Del 74 al 168 Es narren els fets q tengueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en que puja a La corona Pere el gran. Es la darrera part i la central. Al final es parla del Setge de girona i l’espera dels reforços que han de venir de sicilià. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès. La característica principal Es l’objectivitat i la riquesa d’informació q dona, l’estil es molt mes acurat Q a l’anterior crònica, i en els primers capítols hi ha prosificacions de Cançons de gesta. La llengua es rica i ben Redactada.               

–C. Ramón Muntaner :

Xinevella Entre el 1325 i 1328, es la mes llarga. Narra els fets des de l’engendramet de Jaume el conqueridor fins a la coronació D’alfons el Benigne.  Es Considera la més bella i emovionant de les 4 cròniques.

Pere el cerimoniós:

Obra Del s. XIV son memòries reals dirigides sobrevisades i en part disctades pel Rei, però realitzades per els seus col´laboradors, te un gran interès polític, Explica fets històrics com la reincorporació de Mallorca, les guerres contre Els nobles rebels de valència i Aragó.   

Neoclacissisme:

Moviment cultural que es basa en laimitació dels models grecs i llatins segons Les regles d’equilibri i d’unitat proposades per Boileau: Versemblança de les Obres. Les obres han de ser creïbles per tal de fugir de la fantasia i els Execsos del Barroc. La unitat d’estil evitant els contrastos, la barrega de Gèneres i l’afectisme (volen provocar un efecte). L’art ha de tenur una Finalitat moralitzada i pedagògica.

Il.Lustració

Es Un dels fenòmens més importants de la història de les idees: La ciència Empírica: diferenciar de l’especul.Lació religiosa i metafísica barroca./ Exaltació de la raó: Racionalisme coma qualitats igualitàries de totes les Persones. /llibertat natural: totes les persones neixen iguals i son lliures Per naturalesa.

Novel.La :

es un Diminutiu de nova, els orígens de la novel.La ROMàntica són les llengües orals. Rei artús, reina ginebra, mag merlí- fada morgana, lancerot, perisfal/ parceval Trist any i solda, cavallers de la taula rodona. A partir del s.XVI qpreix la Novel.La en prosa.

Tipus de novel.La:

Llibres de cavalleria: Chrétieu de troyes q escriu sobre el Rei artur. Els llibres segueixen el seu exemple. Lancerot i Amadis de gaula hi Predomina la fantasia i el somni.

Novel.Les cavalleresques

Le petit jean de Sairté, Tirant lo blanc, curial güelfa, no tenen elements Meravelloses, Realisme, i accions semblants.

Característiques:

Presencia D’elements meravellosos, dracs, nans, elements màgics. Localització geogràfica A ambients exòtics. Època o situació temporal remota.

Tirant lo blanc:

Escrit per Joanot Martorell va néixer a Gandia i mori a València, llibre escrit durant 1460-1488 I acabat per Martí Joan de Galba. És considerada un Dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca enllengua Catalanai delsegle d’or valencíà. Obra innovadora, perquè el que narra és creïble i perquè els Personatges són humans, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. és també una novel·la total, perquè Té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liqües i Sentimentals del protagonista, el cavaller Tirant, se succeeixen en diferents Escenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l'amorós. Tot plegat Converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna