La Restauració: Nou Sistema Polític

1874: Martínez Campos va donar un cop d'estat que va ser ben rebut per l'exèrcit i les forces polítiques conservadores. Antonio Cànovas del Castillo (polític cabdill del moment) va assumir la regència fins al 1875, quan va tornar el rei.

Els conservadors van recolzar la restauració de la dinastia borbònica amb l'esperança que la monarquia restabliria l'estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica o social.

Cànovas va crear un nou sistema polític, en el qual va elaborar una constitució conservadora el 1876 (inspirada en els valors històrics de la monarquia, religió i propietat), considerant la corona com a poder moderador i donant suport a l'exèrcit i a les classes benestants. Per aconseguir-ho, va establir uns objectius: estabilitat interior, defensa de l'ordre, posar fi a la intervenció de l'exèrcit en la política i pacificar el país (posant fi a la guerra carlina el 1876→ abolició dels furs bascos, i fi del conflicte cubà→ Pau de Zanjon el 1878).

El seu sistema polític es caracteritza per:

• bipartidisme, entre els conservadors (Cànoves → classes benestants) i els liberals (Sagastà → classes populars)
• alternança en el poder→ torn pacífic: garantia l'estabilitat institucional a partir de les dues famílies liberals (liberals-conservadors i liberal-fusionista) i va eliminar el panorama polític de la restauració, els continus pronunciaments militars i el protagonisme de l'exèrcit en la política.
• corrupció i frau electoral→ tupinada
• poder i influència del caciquisme.

Els liberals i els conservadors s'alternen en el poder, això es va mantenir fins al segle XX.

Cànovas va transformar el Partit alfonsí en el Partit Liberal Conservador, que va acabar sent el Partit Conservador.

El bipartidisme va acabar necessitant un altre partit de caràcter més progressista→ Esquerra Dinàstica.

Els Conservadors i els Liberals assumien papers complementaris i defensaven la monarquia, la constitució, la propietat i l'estat unitari (lliberal i centralista).

Conservadors→ immobilisme, sufragi universal, defensa de l'església i ordre social.

Liberals→ sufragi universal masculí i reformisme social més progressista.