La Restauració a Europa: Congrés de Viena i Unificació d'Itàlia i Alemanya
La Restauració
Després de la derrota de Napoleó, s'inicia a Europa una època de reacció (restauració) caracteritzada per:
- Legitimisme monàrquic: la pau només era possible amb un monarca legítim al front dels estats.
- Responsabilitat internacional: s'estableix que les grans potències podien intervenir en un altre país si una monarquia legítima estava amenaçada.
- Sistema de congressos: s'organitzen reunions de les grans potències per resoldre els problemes internacionals.
El Congrés de Viena (1814-1815)
Presidit per Metternich, tenia com a objectius una pau duradora i evitar les revolucions.
- França va tornar a les fronteres anteriors a la Revolució.
- Es van crear estats tap\u00f3 al voltant de França.
- Rússia, Prússia i Àustria es van repartir el territori de manera equilibrada.
Aliances internacionals contra la revolució
- La Santa Aliança: integrada per Rússia, Prússia i Àustria, tenia un fi diferent a les aliances extraeuropees sorgides del poder dels reis. Els seus membres es comprometien a intervenir on fos necessari per defensar l'absolutisme i sufocar qualsevol moviment revolucionari.
- La Quàdruple Aliança: formada pel Regne Unit, Àustria, Rússia i Prússia. El 1818 s'hi incorporà França, passant a ser la Quíntuple Aliança. Tenia un caràcter militar i els països que la formaven es comprometien a mantenir al tron de França Lluís XVIII i a defendre l'ordre creat al Congrés de Viena.
La unificació d'Itàlia
Els nacionalismes disgregadors, que reclamaven la independència de nacionalitats diferents englobades en grans imperis com l'austrohongarès i l'otomà, els fragmentaven lentament. Altres moviments nacionalistes, però, foren unificadors i van donar lloc a la integració de poblacions dividides, com Itàlia i Alemanya.
La unificació d'Alemanya
El 1815, el territori alemany estava dividit en 39 estats. El Congrés de Viena els va agrupar en la denominada Confederació Germànica, presidida per Àustria.
L'avenç del nacionalisme va quedar patent en la revolució de 1848, quan un parlament reunit a Frankfurt va oferir la corona d'una Alemanya unificada al rei de Prússia, però aquest la va rebutjar.
A partir de 1862, Guillem I, rei de Prússia, i el seu primer ministre Bismarck van accelerar el procés d'unificació per la via militar.