La Restauració a Espanya (1898-1931): Crisi, Conflictes i Dictadura

La Restauració (1898-1931): Crisi i Dictadura

Cronologia Clau

• 1898: Pèrdua de les últimes colònies, inici de la Crisi de la Restauració (fins al 1931).
• 1902: Regnat d'Alfons XIII.
• Entre 1923-1930: Dictadura de Primo de Rivera.
• 1930-1931: La Dictablanda.
• 1931: Proclamació de la Segona República.

1. Crisi de la Restauració (1898-1931)

L'origen de la crisi va ser la pèrdua de les últimes colònies.

1.1. El Desastre del 98

El desastre va comportar:

• La repatriació de capitals, és a dir, la reactivació del capital.
• No s'assumeixen responsabilitats.
• No provoca grans canvis polítics (continua la monarquia).

El desastre estén la crítica sociopolítica:

• La Generació del 98: Miguel de Unamuno, Pío Baroja...
• El Regeneracionisme amb Joaquín Costa i el Modernisme.

El Regeneracionisme és un moviment intel·lectual liderat per Joaquín Costa, que pretenia regenerar tot a nivell cultural, econòmic, intel·lectual...

Joaquín Costa va escriure Oligarquia y caciquismo, que proposa una reforma educativa (iniciativa educativa), una reforma política (lluita contra el caciquisme i millores agràries) i el lema: Escola i rebost.

El fracàs del Regeneracionisme va provocar la crisi del sistema de la Restauració.

1.2. La Crisi Política del Sistema

Els partits dinàstics continuaven alternant-se en el poder, malgrat el caciquisme, però va començar la crisi del torn de partits, la manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política.

2. Les Grans Crisis (1902-1917)

El país es trobava en una situació d'endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i un injust repartiment de la riquesa. Tot això provoca una forta agitació social amb dues crisis:

2.1. Primera Crisi Política (1902)

El 1905, l'assalt a la redacció del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, per la publicació d'un acudit, provoca que el 1906 hi hagi la Llei de Jurisdiccions (tribunals militars). Això significa la fi del civilisme, amb la conseqüència que els militars començaran a tenir influència en les actuacions polítiques.

Llei de Jurisdiccions: qualsevol acte que es considerava un atac a la bandera, l'exèrcit o la política havia de ser jutjat pels tribunals militars.

Després d'això, hi hagué un fort rebuig per part de la societat civil perquè consideraven que la reacció militar era desmesurada i descontrolada. El poble es posa al costat de les editorials.

Com a reacció, el 1907 la població va crear la Solidaritat Catalana (conjunt de partits catalanistes):

• S'agrupen per presentar-se a les eleccions.
• Aconsegueixen 41 de 44 dels diputats possibles.
• Trenquen amb el bipartidisme.
• 1909: Final de la Solidaritat Catalana.

2.2. Segona Crisi: La Setmana Tràgica (1909)

Context

Està localitzada dins de la Guerra del Marroc, que era un protectorat d'Espanya, després de la signatura del Tractat d'Algesires l'any 1906.

Causes

• Increment de la presència militar al Marroc, per dues raons:
  • Recuperar el prestigi militar i polític perdut després del Desastre del 98.
  • Motius econòmics: explotar les mines del Rif, molt riques en ferro. Hi havia gran interès de la burgesia i la monarquia.
• La presència de més militars provoca el rebuig dels rifenys (tribus).
• Derrota espanyola al Barranc del Llop.
• El govern, en resposta a això, va enviar més tropes: reservistes (aquests eren persones de família i no volien anar, però pagant una quota se'n podien lliurar).

Fets

• Rebuig i revolta popular per la guerra a causa de la crida de reservistes i pel sistema de quintes. Aquesta revolta pren un caràcter anticlerical i antimilitarista.
• S'afegeixen les forces de l'oposició i es declara una Vaga General.
• Es produeixen barricades i crema d'edificis religiosos.

Conseqüències

• Es cremen convents i esglésies.
• Es declara la situació extrema.
• Dura i indiscriminada repressió: no estava garantit que fossin culpables (uns 1700 detinguts i moltes execucions i morts).
• Un mort sense culpa va ser Francesc Ferrer i Guàrdia, pare de l'Escola Moderna i pedagog molt innovador, portador de noves idees.
• Desintegració de la Solidaritat Catalana perquè hi havia un conjunt de partits dins, incloent-hi La Lliga, que donava suport a Maura, és a dir, a les actuacions del govern, i eren partits molt heterogenis (diferents).
• Campanya contra el govern amb el lema: Maura, no!
• Fi de la convivència pacífica entre liberals i conservadors, fi del Pacte del Pardo.
• Substitució de Maura per Canalejas.

3. Crisi de 1917

Context

És una crisi múltiple, és a dir, repercuteix a nivell militar, social i polític.

Cal situar-la dins del context que es viu a Europa:

• Primera Guerra Mundial (1914-1918): té conseqüències importants per a Espanya.
  • Espanya es declara neutral, malgrat això la societat està dividida entre germanòfils i aliadòfils (partidaris d'Alemanya o dels Aliats).
  • Espanya subministrarà productes agraris i tèxtils.

Aquí hi ha una pujada de preus i manca de productes a causa de la conflictivitat social.

A més a més, hi ha un auge econòmic gràcies a la neutralitat espanyola.

• Revolució Soviètica (1917): Es produeix a Rússia a causa d'una situació de precarietat.

La Revolució Soviètica era un model que transforma la societat; aquest el volien només els treballadors i era rebutjat per la burgesia i els polítics conservadors. El model consisteix en què els guanys produïts van a parar a l'Estat i s'utilitzen per a la societat; a més, aquí no volen la propietat privada.

Inestabilitat Política

És provocada a causa de la divisió dels partits dinàstics, aquests són:

• Liberals
• Conservadors

Això provoca que sense majories no es pugui governar i és el moment on es trenca el pacte d'alternança (Torn Pacífic).

Crisi de 1917

A l'estiu de 1917 esclata la crisi (militar, política i social).

Crisi Militar

Hi ha un malestar militar a causa dels baixos sous (reduïts per la inflació); ascens per mèrits de guerra (crítiques per l'accés a categories superiors per vies alternatives); inestabilitat governamental (pel canvi constant de govern).

Davant de tot això, els militars van crear les Juntes de Defensa (format per associació sindical i grups de pressió política), fan reivindicacions i pressionen el govern per pujar els sous.

Crisi Política

El president del govern era Eduardo Dato.

Davant d'aquest clima de tensió política, el president fa:

• Suspensió de la Constitució.
• Tancament de les Corts.
• Censura de premsa.

Això provoca que els partits no dinàstics demanin reformes.

A Catalunya, els partits catalans i altres partits es van reunir per demanar una constitució d'una Assemblea de Parlamentaris (republicans, reformistes i catalanistes). Aquests demanen:

• Convocatòria de Corts Constituents.
• Govern ampli, reforma constitucional.
• Autonomia per a Catalunya.
• Regeneració democràtica.

Crisi Social

Va ser a causa de la crisi econòmica:

• La inflació i els sous baixos, fet que provoca l'augment de la conflictivitat social; això fa que hi hagi més vagues.
• Reclamaven al govern la baixada de preus i la convocatòria de vaga.
• L'agost, la CNT-UGT van convocar la vaga general revolucionària.

Com a resposta d'això, el govern reacciona practicant una forta repressió per aturar la revolució. Va aplicar la Llei Marcial, que eren empresonaments, condemnes, morts...

Conseqüències de la Crisi de 1917

• Les Juntes de Defensa i l'Assemblea de Parlamentaris frenen les seves reivindicacions gràcies a la por de la revolució social.
• Dimissió de Dato i formació de governs de concentració; en aquest govern els regionalistes (La Lliga) entraran a formar part.
• Es consolida el fracàs del torn dels partits i del sistema de la Restauració.

4. Descomposició del Sistema de la Restauració

Entre 1917 i 1923 s'entra en una crisi permanent:

• Crisi política (tretze governs), alternança de governs.
• Crisi econòmica (crisi de postguerra). La producció baixa i augmenta l'atur. Això provoca una gran conflictivitat a Europa, a més d'una mobilitat social.
• Crisi social: provoca la Revolució de 1919 amb la vaga de la Canadenca a Catalunya, i a Andalusia la Revolta dels Pagesos (Trienni Bolxevic).
• Es torna a revifar la Guerra del Marroc (1920: Insurrecció d'Abd el-Krim; 1921: Desastre d'Annual). Això provoca un clima de tensió i violència, llavors Primo de Rivera dóna un cop d'Estat i comença una dictadura militar (13 de setembre de 1923).

5. La Dictadura de Primo de Rivera

Va tenir dues etapes: Directori Militar i Directori Civil. Estaven recolzats per la burgesia, l'exèrcit i la Corona. Es tracta d'una dictadura personal i militar.

5.1. Directori Militar (1923-1925)

Autoritarisme i Repressió

• Eliminació del sistema de la Restauració.
• Anul·lació de la Constitució de 1876 i de les eleccions.
• Censura i prohibició de partits i sindicats.
• Poder concentrat en els militars (governadors civils).

Ordre Social

• Supressió de llibertats individuals.
• Repressió policial (fi del pistolerisme).
• Militarització de la Mancomunitat (1925).

Pistolerisme: eren enfrontaments en el moviment obrer, sovint instigats pels patrons, a causa de les vagues.

Problema del Marroc (Èxit Militar)

• Ofensiva francoespanyola.
• Desembarcament d'Alhucemas.
• Derrota d'Abd el-Krim.
• Ocupació del Rif, 1927.

5.2. Directori Civil (1925-1930)

Es va crear la Unió Patriòtica, partit únic, integrat per catòlics, cacics rurals i funcionaris. Cal destacar la Política Econòmica, que es basa en l'intervencionisme (obres públiques, monopolis i proteccionisme). Es van crear:

• Obres públiques: xarxa de carreteres i ferrocarrils, regadiu...
• Monopolis: creació de monopolis (Campsa, Telefónica).
• Finançament estatal en sectors no rendibles.
• Exposició Universal de 1929 (demostració triomfalista).

Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de la vida dels camperols.

La Política Social: aquí es produeix una supressió dels sindicats anarquistes i radicals. A més a més, la UGT col·labora. Es van fer:

• Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurances...).
• Organització Corporativa Nacional (comitès d'obrers i patrons).
• Reglamentació dels salaris i les condicions laborals.

Amb això disminueix la conflictivitat social.

5.3. Política Anticatalanista de Primo de Rivera

La Lliga li dona suport perquè no veu amb mals ulls la política autoritària. La política anticatalana de Primo es basava en:

• Acabar amb les institucions catalanes, com és la Mancomunitat de Catalunya: és un òrgan de gestió administrativa. Va posar a Alfons Sala a dirigir la Mancomunitat fins que l'any 1925 fou abolida definitivament.
• Tancament de corals, associacions culturals, ateneus, casals.
• Va prohibir manifestacions en llengua catalana.
• Volia castellanitzar la vida pública del país.
• Prohibició d'exhibir la Bandera Catalana, els Jocs Florals i la celebració de l'Onze de Setembre.
• Censura de la premsa catalana i depuració dels funcionaris, vol dir que en les escoles els mestres que eren catalans eren substituïts per mestres castellans.
• Tancament del camp del Barça, per la xiulada del públic en sentir l'himne espanyol.

5.4. L'Oposició a la Dictadura

La primera oposició és la del món intel·lectual amb Miguel de Unamuno.

• Socialisme: inicialment indecisió i tolerància, finalment oposició.
• Anarquisme: creació de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), insurrecció i violència.
• Nacionalisme: català, basc, gallec.
• Catalanisme: radicalització (lluita armada) i esquerra; Estat Català (Francesc Macià).
• Republicans: Aliança Republicana (1926), campanya exterior contra la dictadura.

Finalment, l'any 1928 s'intensifica l'oposició a la dictadura.

5.5. Final de la Dictadura

Les conseqüències que es van produir són les següents:

• Creixement de la impopularitat de la Dictadura.
• Crisi econòmica: endeutament de l'Estat, coincidint amb el Crac de 1929.
• Augmenta l'oposició per part d'alguns partits dinàstics i per part de l'exèrcit.
• Manca de suport del monarca, amb una onada antimonàrquica.

Tot això provoca la dimissió de Primo de Rivera el 1930.

Després es va fer la substitució de Primo de Rivera pel general Dámaso Berenguer (la "Dictablanda").

El monarca va encarregar el retorn al sistema constitucional, que consistia en:

• Aplicar la Constitució.
• Convocatòria de les eleccions.

Finalment, l'Almirall Aznar va ser l'últim govern de la monarquia l'any 1931.