Restauració Ecològica i Canvi Climàtic: Adaptació i Ecosistemes Nous

Evidències del Canvi Climàtic i Restauració Ecològica

Quins dels efectes previstos del canvi climàtic sobre la biodiversitat són més rellevants per a la restauració ecològica?

Canvis en la Distribució Geogràfica de les Espècies

• Cada canvi d’1ºC en la temperatura mou les zones ecològiques a la Terra uns 160 km.

Alteracions en el Comportament i la Fenologia

Aquests inclouen canvis en la fenologia (inici època de creixement, reproducció, senescència, primeres postes, migració d'ocells, etc.) relacionats amb el canvi climàtic.

Eines per a l'Avaluació dels Impactes del Canvi Climàtic

• Importància de les sèries temporals, estudis a llarg termini i meta-anàlisis.
• Estudis experimentals simulant les “noves condicions” (més complicats).
• Models predictius de les “futures” distribucions de les espècies.

Migració Assistida (Assisted Migration)

Els humans traslladen espècies de manera activa i intencionada des de la seva localització actual (on es preveu que en el futur les condicions no siguin favorables) a altres localitats on és “probable” que en el futur hi hagi condicions ambientals més favorables.

Nous Paradigmes en Ecologia: Ecosistemes Híbrids i Nous

Ecosistemes Nous (Novel Ecosystems)

Ecosistemes nous que no comparteixen característiques amb els ecosistemes “històrics”. Han perdut les espècies “clau” i les funcions ecològiques estan fortament alterades o s’han perdut respecte al HRV (Historical Range of Variability). Són estables, “robusts” i resistents a la restauració (sovint impossible).

Ecosistemes Híbrids (Hybrid Ecosystems)

Presenten característiques noves i “històriques”. Encara poden mantenir algunes de les espècies “clau” i la funcionalitat ecològica, però en general són diferents del HRV. Són més fàcils de restaurar, però qualsevol pertorbació farà que tornin a l’estat “híbrid”.

Factors que Generen Ecosistemes Híbrids i Nous

• Canvis en l’ús del sòl i destrucció de l’hàbitat.
• Arribada d’espècies no natives, potencialment invasores.
• Canvi climàtic.

La creació d’aquests ecosistemes complicarà els processos de conservació i restauració ecològica, ja que tenen propietats diferents dels referents històrics.

Impacte del Canvi Climàtic en la Pràctica de la Restauració

La restauració ecològica s'enfronta a un dilema: “Reproduir les condicions de referència històrica ja no serà una prioritat tan alta com era abans... no es pot 'tornar' a un ecosistema de referència si aquest no es pot adaptar al 'nou clima' que es creu que dominarà en el lloc restaurat.”

La restauració implicarà un conjunt de decisions complicades basades en la comprensió històrica i obertes a moltes trajectòries possibles. En els pròxims 100 anys, i molt abans en algunes regions, la prescripció de restauracions utilitzant exclusivament referents històrics serà cada cop més difícil, i en el pitjor dels casos conduirà al fracàs.

El Nou Objectiu: Resiliència i Capital Natural

La qüestió clau en la restauració ecològica és trobar el balanç adequat entre “reconstruir” els ecosistemes del passat (històrics) i construir ecosistemes resilients per a un futur afectat pel canvi climàtic.

Això implica la “Restauració del Capital Natural”, per tal de garantir els béns i serveis ecosistèmics. En general, prevaldrà el procés (funció) i no l’estructura (composició específica històrica).

Estratègies per Incorporar el Canvi Climàtic en la Restauració

• Considerar els possibles canvis en els rangs de distribució de les espècies en resposta al canvi climàtic (mitjançant models predictius).
• Analitzar i predir les toleràncies climàtiques de les espècies a partir de les distribucions actuals.
• Potenciar la resiliència: incloure un rang més ampli d’espècies del que estaria prescrit per a aquell ecosistema i paisatge local.
• Perspectiva de paisatge: incorporar la connectivitat com una característica clau a ser conservada o restaurada per potenciar el moviment de les espècies en resposta a canvis en el clima.

El Canvi Climàtic Implica la Mort de la Restauració?

Aproximació 1: Basada en l’Aparició d’Ecosistemes Nous

Restaurar la biodiversitat (no en termes de composició d’espècies) per mantenir la funcionalitat de l’ecosistema i garantir els serveis ecosistèmics (encara que siguin “novel ecosystems”).

Aproximació 2: Basada en els Futurs Impactes del Canvi Climàtic

Utilitzar la restauració com una eina proactiva per mitigar els efectes del canvi global, incrementant si cal els serveis ecosistèmics (p. ex., a nivell de paisatge: “posar els ecosistemes agrícoles, urbans i semi-naturals a treballar per ajudar en l’absorció de carboni”).