La Restauració de la Democràcia Atenesa: La Lluita contra els Trenta Tirans

Capítol 2

24. Els Trenta se'n van anar a Eleusis. Els Deu, amb els caps de la cavalleria, van cuidar dels homes de la ciutat, perquè aquests estaven inquiets i desconfiaven els uns dels altres, i inclús els cavallers dormien a l'Odeó, amb els cavalls i els escuts. Per desconfiança, feien la ronda, per una banda, des de la vesprada amb els escuts per les muralles, i, per l'altra, des de l'alba amb els cavalls, perquè sempre temien que alguns dels del Pireu es llancessin sobre ells.

25. Aquests, que eren ja molts i de totes les procedències, es fabricaven armes, uns de fusta, altres de vímet, i les polien. Abans que passessin deu dies, com que van assegurar que hi hauria igualtat de tributació, qualsevol que lluités amb ells, encara que fossin estrangers, molts feien eixides com a hoplites, i molts com a soldats d'armadura lleugera. Els van arribar també uns setanta cavallers, i després de fer expedicions per a procurar-se farratge, i per agafar fusta i fruits, de nou dormien al Pireu.

26. Cap altre dels de la ciutat eixia amb armes i, en algunes ocasions, els cavallers inclús capturaven lladres dels del Pireu i arrasaven les seves formacions. Van trobar casualment alguns dels exoneus quan anaven als seus camps a per queviures, i Lisímac, el cap de la cavalleria, els va decapitar, malgrat que imploraven molt i que molts cavallers difícilment ho suportaven.

27. En represàlia, també els del Pireu, després d'apoderar-se dels cavallers en el camp, van matar Cal·lístrate, de la tribu de Leòntide. Doncs en aquell moment tenien molt d'orgull, de manera que també van atacar la muralla de la ciutat. Encara que també cal dir això de l'enginyer de la ciutat, el qual, quan va saber que anaven a fer avançar les màquines pel camí del Liceu, va manar que tots els carros portessin pedres enormes i les tiressin on cadascú volgués del camí. I quan això va passar, cadascuna de les pedres va ocasionar molts treballs.

38. Després d'escoltar-los a tots ells, els èfors i els membres de l'assemblea van enviar quinze homes a Atenes i els van ordenar posar-se d'acord amb Pausànias com millor poguessin. Aquests es van posar d'acord en aquestes condicions: mantenir així la pau per a uns i per a altres, tornar cadascú a casa seva excepte els Trenta, els Onze i els Deu que governen en el Pireu. I si alguns tenien por dels del Pireu, els va semblar bé que habitessin en Eleusis.

39. Finalitzats aquests assumptes, Pausànias va dissoldre l'exèrcit i els del Pireu, pujant amb les armes a l'acròpolis, van fer un sacrifici a Atenea. Quan els generals van baixar, allí mateix va dir Trasíbul:

40. "Homes de la ciutat", va dir, "us aconselle que us examineu vosaltres mateixos. I especialment us coneixeríeu si reflexionéssiu sobre de què cal que estigueu orgullosos per a intentar manar de nosaltres. És que sou més justos? Doncs el poble, malgrat ser més pobre que vosaltres, mai no ha sigut injust amb vosaltres per diners, i vosaltres, malgrat ser més rics que la majoria, heu fet moltes coses vergonyoses per diners. I, ja que res de la justícia us importa, examineu si tal volta per valor us cal estar orgullosos."

41. "I quin millor judici d'això es va donar que quan vam lluitar uns contra altres? Però diríeu que destaqueu en intel·ligència, vosaltres que, tenint muralles, armes, diners i aliats peloponesis, heu sigut apressats pels que no tenien res d'això? Penseu que heu d'estar molt orgullosos pels lacedemonis? Com precisament aquells que us han entregat lligant-los amb una cadena com si fossin gossos que mosseguen, ells, així, després d'entregar-vos aquest poble maltractat, se'n van i es retiren?"

42. "No obstant, homes, jo considere digne que vosaltres no oblideu res del que heu acordat, sinó que inclús, a més de les altres coses bones, mostreu això: que també sou honrats i pietosos." Després de dir això i altres coses semblants, i que no era necessari que res estigués alterat, sinó servir-se de les lleis antigues, va alçar l'assemblea.

43. I aleshores, després d'imposar els càrrecs, van governar. Però, temps després, quan van sentir que els d'Eleusis pagaven a estrangers, van fer una expedició massiva contra ells i van matar els seus generals quan van venir per a unes negociacions i, havent enviat amics i parents als altres, els van obligar a reconciliar-se i, després de prestar juraments que certament del tot no es guardarien rancúnia, encara ara es governen amb igualtat i el poble es manté en els juraments.

Capítol 3

11. Els Trenta van ser elegits tan prompte com les Llargues Muralles i les del voltant del Pireu van ser enderrocades, i, malgrat ser elegits amb la condició de redactar lleis segons les quals es governessin, sempre demoraven redactar-les i presentar-les, i disposaven d'un consell i de les demés magistratures com els convenia.

12. Perquè, en primer lloc, aquells que tots sabien que en democràcia vivien de l'ofici de sicofant i que eren molestos per als aristòcrates, després d'arrestar-los els condemnaven a mort. Inclús el Consell els va condemnar amb plaer; i els altres, quants tenien consciència que no eren de la mateixa classe, en absolut es van disgustar.

13. Quan van començar a deliberar de quina manera els seria possible aprofitar-se de la ciutat com volguessin, per això, després d'enviar Esquines i Aristòtil en primer lloc a Lacedemònia, van convèncer Lisandre que anessin unes guarnicions que els ajudessin fins que restablissin el poder després de fer fora els perillosos. Ells es van comprometre a mantenir-les.

14. Convençut aquest, va procurar que els fossin enviades les guarnicions i Cal·libi com a harmosta. Aquests, quan van rebre la guarnició, van servir a Cal·libi amb tota cura, perquè estigués d'acord en tot el que feien, i com aquest els va enviar els soldats que van voler d'entre les guarnicions, apressaven no ja els perillosos i els dignes de poc valor, sinó, de fet, també els que van considerar que de cap manera consentirien ser menyspreats, i els que, si intentaven fer alguna cosa en contra, s'atraurien gran nombre de partidaris.