La Restauració Borbònica: Sistema, Constitució i Estabilitat Política (1875-1923)

El Sistema de la Restauració Borbònica (1875-1923)

La Restauració Borbònica, iniciada el 1875 amb el restabliment de la monarquia en la figura d'Alfons XII, va implantar un nou sistema polític. Aquest sistema va reimplantar el liberalisme doctrinari i va retornar el poder a la burgesia conservadora i latifundista, amb l'objectiu de construir un estat políticament estable i conservador. La intenció era contrarestar els corrents ideològics demòcrates, republicans, marxistes i anarquistes. La Restauració va aportar una notable estabilitat a la vida política espanyola, aconseguint la pacificació del carlisme, el cessament del colpisme militar i la llarga vigència de la Constitució de 1876, juntament amb el sistema de tornisme ideat per Cànovas del Castillo.

Fonaments del Sistema Canovista

El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits polítics, el Partit Conservador i el Partit Liberal (coneguts com a partits dinàstics), que s'alternaven pacíficament en el poder mitjançant el torn pacífic. El funcionament del sistema estava marcat pel caciquisme i el frau electoral.

Etapes de la Restauració:

• 1874-1898: Etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de governs conservadors i liberals.
• 1898-1931: Etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).

Regnat d'Alfons XII i la Consolidació de la Restauració

El procés d'aglutinació de les forces defensores de la Restauració Borbònica es va materialitzar amb la publicació del programa del príncep Alfons com a rei, conegut com el Manifest de Sandhurst. Tot i que Cánovas era partidari d'una transició pacífica, el 31 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons de Borbó rei d'Espanya a Sagunt. Immediatament, es va constituir un govern presidit per Cánovas del Castillo i es van convocar eleccions a Corts Constituents.

La Constitució de 1876

Les noves Corts van aprovar el 1876 una nova Constitució, dissenyada per crear un sistema estable i vàlid per a qualsevol partit que arribés al poder. Les seves característiques principals van ser:

• La sobirania residia en les Corts juntament amb el Rei.
• Les Corts constaven de dues cambres: el Congrés i el Senat.
• Recollia una important declaració de drets.
• La llibertat de culte es limitava a una simple tolerància, declarant la religió catòlica com la religió de l'Estat.
• L'Estat s'organitzava de forma centralista.
• S'establia la unitat de codis i la igualtat jurídica dels espanyols, incloent la igualtat fiscal i de servei militar.

Fi dels Conflictes Bèl·lics

Es va posar fi a dos conflictes armats significatius:

• La Guerra de Cuba, amb la Pau de Zanjón (1878).
• El Conflicte Carlí, que va finalitzar a Catalunya el 1875 i al País Basc el 1876.

Aquest procés va anar acompanyat de mesures centralitzadores. Al 1878 es va promulgar la llei electoral que establia el sufragi restringit.

El Torn Pacífic

Cánovas va configurar un sistema polític amb dos partits que s'alternaven en el poder:

• Partit Conservador: Organitzat al voltant del seu líder, Cánovas del Castillo, va aglutinar l'antic Partit Moderat i la Unión Liberal. Predominaven elements de l'aristocràcia, grans propietaris de terres i industrials, amb el suport de sectors catòlics no integristes.
• Partit Liberal-Fusionista: Liderat per Sagasta, el seu programa pretenia desenvolupar els drets reconeguts a la Constitució de 1869. Tenia influència entre professionals liberals, comerciants, banquers, militars i funcionaris, amb una ideologia liberal progressista.