Restauració Borbònica: Sistema Canovista, Constitució 1876 i Guerra de Cuba
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,56 KB
La Restauració Borbònica
Elements fonamentals del sistema canovista
El sistema polític de la Restauració va ser ideat pel líder conservador Cánovas del Castillo. Els dos elements fonamentals del seu sistema són:
- Sistema bipartidista: Els partits polítics havien de ser un instrument al servei de la monarquia. Per això, era necessari formar nous partits que superessin l'etapa del Sexenni i formessin un mur de contenció enfront del radicalisme republicà i els carlins. Es va acabar impartint un sistema bipartidista, dominat per conservadors i liberals.
- Torn dinàstic: La pràctica del "tornisme" es feia per mitjà de la manipulació electoral (pucherazo), és a dir, mitjançant el falseig dels resultats electorals. Aquest continu frau permet parlar d'una democràcia purament formal.
Principis bàsics de la Constitució de 1876
La Constitució del 1876 va afavorir l'estabilitat política. Malgrat que tenia un caràcter conservador inequívoc, es va redactar amb una certa flexibilitat amb l'objectiu de permetre governar de manera estable els dos partits del torn sense haver de canviar-la cada vegada que un nou partit arribava al poder, com havia passat anteriorment.
Els elements principals d'aquesta constitució eren:
- Una declaració extensa de drets i llibertats individuals, tot i que se'n deixava la regulació posterior a l'executiu. Els governadors conservadors ho van aplicar de manera més restrictiva, i els liberals, en un sentit més ampli i permissiu.
- Un enfocament conservador de la divisió de poders basat en la sobirania compartida entre les Corts i el rei i l'atorgament de competències àmplies a la Corona.
- El rei tenia un poder superior al dels partits polítics. Era el cap de l'exèrcit, elegia el cap del govern i no era responsable davant les Corts. La funció legislativa corresponia a unes Corts bicamerals, amb un Senat (format per membres en funció del seu càrrec o designats pel rei) i un Congrés dels Diputats (elegit per sufragi directe).
- El tipus de sufragi quedava a decisió del govern. La Llei electoral del 1878 va establir el vot censatari. El 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí amb un govern liberal.
- El reconeixement del catolicisme com a religió oficial de l'Estat, que assignava a l'Església el control de l'educació.
- El caràcter del sistema era centralista.
Guerra de Cuba: causes i conseqüències
Primera fase
El 25 de febrer de 1895 va esclatar la insurrecció generalitzada a Cuba. Cánovas del Castillo, president de torn del govern espanyol, va enviar a Cuba un exèrcit comandat pel general Martínez Campos.
L'actuació espanyola va consistir en una forta acció militar acompanyada d'un esforç polític de conciliació amb els insurrectes, amb l'esperança d'aconseguir la pacificació de l'illa.
Martínez Campos no va aconseguir controlar militarment la rebel·lió.
Segona fase
Davant el fracàs del general Martínez Campos, el govern espanyol el va substituir pel general Valerià Weyler, que va iniciar una fèrria repressió. Per evitar que la insurrecció aconseguís adeptes al món rural, va organitzar concentracions de camperols. Els pagesos havien de canviar d'assentament i eren reclosos en pobles. El tracte va ser molt dur, es van estendre epidèmies i la fam i la mortalitat entre els cubans. Les condicions mediambientals i militars adverses i les malalties tropicals van causar una gran mortalitat entre les tropes espanyoles.
L'objectiu de la victòria es feia molt difícil d'aconseguir.
Tercera fase
El 1897, després de l'assassinat de Cánovas, el nou govern liberal va encarregar el comandament de l'exèrcit espanyol a Cuba al general Blanco. A més, Sagasta va iniciar una estratègia de conciliació amb els cubans per mantenir la sobirania espanyola a l'illa i evitar el conflicte amb els Estats Units. El govern espanyol va decretar l'autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí, la igualtat de drets… Els independentistes, no van acceptar la fi de les hostilitats que havia declarat el govern espanyol.