Restauració Borbònica i Revolució Industrial a Espanya (1874)

Obra Política: Crisi i Restauració

Els obrers en aquest moment estan cada vegada més organitzats; s'afilien a l'A.I.T. (Associació Internacional de Treballadors), que seran reprimits malgrat les protestes.

On s'acaba? La crisi del Sexenni Democràtic

La situació és tan greu que Castelar pacta amb l’exèrcit un cop d’estat perquè torni al poder el general Serrano.

• 3 de gener de 1874: Cop d’estat del general Pavia que lliura el poder al general Francisco Serrano, que actuarà 12 mesos de forma dictatorial.

Serrano organitza la tornada al govern dels antics partits (el Partit Progressista i el Partit Unió Liberal).

Es decideix la solució “Alfonsina” ➙ Que tornin a regnar els Borbons: ALFONS XII, fill d’ISABEL II.

El 29 de desembre de 1874 un altre cop del general Martínez Campos portarà a la RESTAURACIÓ.

Situació Demogràfica

Situació a Europa i Espanya

a. Situació a Europa: Creixement espectacular de la població, especialment en els països industrialitzats.

b. Situació a Espanya: Creix la població però de forma més lenta: d’11 a 16 milions.

Les causes del creixement lent

La mortalitat elevada es deu a tres factors:

1. Guerres carlines.
2. Epidèmies (còlera).
3. Falta d’indústria.

Característiques de la Revolució Demogràfica

Aquesta revolució demogràfica mostra algunes característiques:

1. Permet proveir de mà d’obra la indústria. L’excedent va ser tant gran que molta gent va emigrar a les colònies.
2. La població es concentra al litoral. Es produeix un despoblament a l’interior i als Pirineus.
3. La major part de la població es concentra en pobles i ciutats petites.

L’Agricultura: Transformacions i Desamortitzacions

Transformacions Agràries

Es produeixen transformacions com:

• Liberalització de la terra per les desamortitzacions tot i els contractes d’arrendament: Masoveria, Rabassa morta.
• S’amplien terres de regadiu: construcció de Canals: De la Infanta, d’Urgell, Dreta del Llobregat, Dreta de l’Ebre.
• Desenvolupament de nous conreus: blat de moro, farratges, patata i augmenta la vinya.
• Innovacions tecnològiques: nova arada barbant, explotacions mixtes amb animals estabulats ➙ adobs ➙ També importats: Xile i Perú.

Es creen noves empreses. Aquestes innovacions es produeixen primordialment a Catalunya.

Conclusions sobre l'Agricultura

Es mantenen els conreus mediterranis. Hi ha una especialització en conreus comercials: pel mercat nacional i pel mercat internacional. Hi ha una nova distribució de la terra:

• Impuls molt petit: està en mans de la Noblesa i l’Església.
• No invertien res. No donen rendes.
• Els latifundis.
• Les terres les tenen llogades arrendataris.

Les Desamortitzacions

La política liberal vol canviar aquesta situació amb les DESAMORTITZACIONS.

Importants:

• 1836: DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL (afecta les terres de l’Església).
• DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ (afecta les terres comunals).

Què volen aconseguir?

1. Diner per eixugar el deute públic, finançar les guerres carlines, finançar el ferrocarril.
2. Aconseguir una nova classe de propietaris que tinguin esperit empresarial i obtinguin beneficis (burgesia).

Resultats de les Desamortitzacions

Quins van ser els resultats?

1. El 60-65% de la terra va canviar de mans però els compradors van ser els rics de sempre: nobles, alta burgesia, el clergat ⟶ afavorí els latifundis al sud.
2. Estabilitat per molt temps (plantacions i pèrdua de les terres comunals).
3. Ampliació de la superfície conreada i introducció de nous adobs (nitrats de Xile) (major productivitat).

La Revolució Industrial Espanyola

Endarreriment Industrial

Només es produeix en dues zones d’Espanya:

• Catalunya → Indústria tèxtil.
• País Basc → Indústria siderúrgica.

Causes de l'endarreriment:

1. Poca demanda de productes manufacturats (pobresa població).
2. Proteccionisme excessiu ⟶ falta competitivitat.
3. Manca d’inversions, males comunicacions i falta de xarxes comercials (no arriben els productes als consumidors).

Catalunya: Condicions per a la Indústria Tèxtil

Catalunya té dues condicions necessàries per a la indústria:

Capital i Mà d'Obra

• CAPITAL: Provinent de l’agricultura moderna, del comerç amb Amèrica per la Liberalització del comerç amb Amèrica, tradició artesanal (fargues, molins paperers i adoberies).
• MÀ D'OBRA: S’havia produït un fort augment demogràfic: Es passa de 900.000 a 2 milions d’habitants a Catalunya.

Però no té dues necessàries:

• No hi ha matèries primeres (COTÓ).
• No hi ha fonts d’energia (CARBÓ).

Resolució del Problema

a.- Comprarà carbó a Anglaterra i més endavant a Astúries.

b.- Cotó a Amèrica.

c.- Per aconseguir mercats → mercat colonial: Cuba i Filipines.

Dos Models de Fabricació Tèxtil

1) Els Vapors

• Situats al litoral: Barcelona, Sabadell, Terrassa.
• Font d’energia → carbó importat.
• Màquines copiades dels anglesos (Bonaplata).
• Condicions laborals molt dures.

2) Colònies

• Es situen al costat dels rius del Prepirineu: Llobregat, Cardener, Anoia.
• Font d’energia → força de l’aigua.
• Millors condicions de vida dels treballadors.
• Paternalisme: sous més baixos, pocs conflictes laborals.
• Aquest sistema s’implanta a partir de 1860 per l’elevat preu del carbó.

La indústria catalana aconsegueix créixer gràcies a la política proteccionista especialment a Cuba ja que no es pot competir amb els teixits britànics. El 75% de la producció de teixits a Espanya quedarà en mans de la indústria catalana. Es produeixen grans innovacions tècniques → màquines més potents que les britàniques:

• La Berguedana.
• La Selfactina.

Part dels beneficis de la indústria tèxtil s’invertiran en la siderúrgia i la metal·lúrgia.

Indústria Siderúrgica

Peces petites. Neix a Barcelona i Màlaga, però com no disposaven de matèries primeres es traslladen a:

• 1860 a Astúries (amb capital català i britànic).
• 1880 a Biscaia també amb capital català i britànic → mines de ferro.

Respon a la demanda de sectors com:

• Indústria tèxtil (maquinària).
• Agricultura (eines).
• Construcció → obres públiques (ponts, mercats…).

GRANS BENEFICIS PER FER: Companyies navieres i Bancs i d) el Ferrocarril.

Siderúrgia al País Basc

Superen la crisi per:

• Política proteccionista.
• Supressió dels furs (lliure comerç) i provocarà l’aliança entre la burgesia basca i els liberals.

Es produeix una expansió de l’acer ja que la matèria primera és d’excel·lent qualitat i barata.

Indústria Metal·lúrgica (Grans peces)

Neix a Barcelona: “La Nueva Vulcano” i “La Maquinista Terrestre i Marítima”.

1880: Passa al País Basc per la falta de capacitat competitiva a Catalunya. Tot i la importància que va tenir no podien competir amb les indústries estrangeres.

Les indústries estrangeres produeixen: locomotores, vaixells i grans màquines. Les indústries espanyoles: ponts, mercats i edificis industrials. Les indústries estrangeres obtenen més beneficis.

A partir de 1880 es produeix més desenvolupament de la indústria de construcció naval→Drassanes tant a Ferrol (Galícia) com a Biscaia→Feina per a la indústria a Barcelona (1a locomotora 1884).

La Mineria: Explotació Estrangera

Situació Prèvia

La Península Ibèrica és molt rica en minerals: coure, plom, mercuri i ferro. Qui ho explotava?: Els governs espanyols fan concessions a companyes estrangeres per acabar amb el deute extern.

Localització dels Recursos Minerals

• PLOM: Es troba a Múrcia, Almeria i Granada → explotada per Espanya (poc èxit per poc material i explotació deficient). A Jaén → explotada per Gran Bretanya i França (líder mundial de producció).
• COURE: Es troba a Huelva (mines de Rio Tinto). Explotada per Alemanya i Gran Bretanya. A partir de 1873 es converteix en la primera mina del món. Beneficis enormes, ja que el coure és imprescindible per a l’electricitat.
• MERCURI: Es troba a Ciudad Real (mines d’Almadén). Explotació de la família Rothschild (jueus alemanys). Beneficis enormes, ja que és una mina única al món.
• FERRO: Es troba a Biscaia (mina de Somorrostro). Explotada per Gran Bretanya. És de tanta qualitat que s’utilitza per fabricar acer i, a partir de 1891, Gran Bretanya n’importa el 91% (és millor que el seu).

Conseqüències de l'Explotació Minera

La propietat de les mines, a causa de llargs contractes, és pràcticament estrangera. Els beneficis no es queden en territori espanyol. Espanya esdevé una semi-colònia dels països estrangers.

Mercat Comú Espanyol

Entre 1837-1892 es crearà un mercat únic espanyol gràcies a:

1. Creació d’una Xarxa de Comunicació

• 1850: Sistema de correus a les principals ciutats.
• 1852: Sistema de telègraf i províncies, Premsa diària.

2. Sistema de Transport

Ampliació de la xarxa ferroviària que va permetre:

• Connectar i comercialitzar els productes del camp amb la ciutat.
• Unificar els preus dels productes.

3. Nova Legislació Mercantil

• Supressió de duanes interiors.
• Creació d’un mercat únic.
• Unificació de pesos i mesures.
• Ampliació de lleis proteccionistes: tèxtil català, siderúrgia basca.
• Unificació del sistema monetari: S’instaura la PESETA com a moneda única i només podia ser emesa pel Banc d’Espanya.
• Unificació del sistema d’impostos.

Moviment Obrer

Primeres Manifestacions

Primeres manifestacions de lluita obrera ➙ Ludisme (Ned Lud). Atacs contra fàbriques (màquines, instal·lacions...).

A partir de la dècada dels anys 30 es creen Associacions, un mena de mútues per protegir-se en cas de malalties o atur.

• 1840: Neixen a Màlaga, Barcelona, Alcoi.

Exemple: la Mútua Cotonera, que ja planteja la vaga com a mesura de protesta.

Actuen gairebé sempre a la clandestinitat, excepte amb governs del Partit Progressista.

Influència del Socialisme Utòpic

En aquest moment Catalunya rep la influència del Socialisme Utòpic europeu, que pretenia aconseguir una societat més justa i igualitària.

L’ideòleg va ser Étienne Cabet amb el llibre “Viatge a Icària”. A Catalunya el va seguir Narcís Monturiol.

Es van crear obres i iniciatives culturals pels obrers:

• Escoles nocturnes per adults.
• Cors musicals creats per Anselm Clavé.

La primera vaga general a Espanya ➙ del 2 al 10 de juliol de 1855.

L'AIT: Marxisme i Anarquisme

L’any 1864 es va crear a Londres l’AIT (Associació Internacional de Treballadors), dins de la qual es van desenvolupar dues ideologies del moviment obrer: Marxisme i Anarquisme.

Semblances

• Volen l’emancipació econòmica i social de la classe obrera.
• Superar la societat de classes.
• Desaparició de la propietat privada.
• Volen una societat igualitària.

Diferències en la manera d’aconseguir-ho

MARXISME

K. Marx: planteja que la lluita ha de dirigir-la un partit polític. Un Partit Comunista que implantarà una dictadura del proletariat per arribar a la desaparició de l’Estat.

ANARQUISME

M. Bakunin: no creu en l’Estat i en tot cas només en un sindicat per organitzar la lluita i destruir l’Estat.

Els enfrontaments seran molt greus al llarg de tot el segle XIX i XX.

Expansió de l'AIT a Espanya

• L’any 1868 va arribar l’AIT a Espanya i es va fundar la F.R.E.T.E (Federació Regional Espanyola de l’AIT) amb més de 40.000 afiliats.
• 1870:
  • Té lloc a Barcelona el 1r Congrés Obrer, on s’imposen les idees anarquistes.
  • Es funda la Federació Socialista de Madrid, on s’imposen les idees marxistes.
• 1871: Escissió de l’AIT, s’enfronten:
  • Anarquistes: Catalunya, País Valencià, Andalusia i Aragó.
  • Marxistes: Madrid, Bilbao, Santander i Astúries.
• 1874: Cop d’Estat de Pavia, que posa fi a la I República i provoca la clandestinitat de totes les associacions obreres.