Restauració Borbònica: Oposició, Carlisme i Conflicte d'Ultramar

Grups Polítics d'Oposició a la Restauració (Àmbit Estatal)

El Republicanisme

El republicanisme va patir la repressió dels primers anys de la Restauració. Malgrat les divisions internes, els partits republicans compartien quatre punts bàsics: la República, les reformes socials, la fe en el progrés científic i educatiu i la laïcitat.

La tendència més moderada era el Partido Republicano Posibilista de Castelar. El grup republicà amb més força era el Partit Republicà Federal, liderat per Francesc Pi i Margall, especialment a Catalunya. No obstant això, el partit va patir divisions internes i escissions, com la de Valentí Almirall, que va crear un partit catalanista d'àmbit estrictament català.

L'establiment del sufragi universal masculí l'any 1890 va facilitar l'elaboració de candidatures republicanes conjuntes, la Unió Republicana. A les eleccions de 1893, va aconseguir alguns petits èxits a les grans ciutats i, per primer cop, va haver-hi a les Corts una minoria republicana important. Les divisions internes i el frau electoral van fer que el nombre de diputats republicans al Congrés sempre fos reduït.

El Carlisme

El carlisme només tenia una certa força a les províncies forals. L'aparició del nacionalisme basc i català va reduir encara més les bases del carlisme. La Unió Catòlica es va allunyar del carlisme i va defensar la integració dels catòlics en el sistema canovista.

La jerarquia eclesiàstica catalana va pressionar el clergat perquè abandonés el carlisme. Molts capellans van acceptar la col·laboració amb el sistema liberal.

A partir de 1890, el carlisme es va constituir amb l'aspiració de transformar-lo en un partit de masses. Amb el nom de Comunión Tradicionalista, el carlisme va esdevenir un grup actiu d'oposició a la Restauració.

El Socialisme i l'Anarquisme

Després de 1875, els corrents socialista i anarquista espanyols van seguir camins separats. Els socialistes seguien els principis marxistes que propugnaven la necessitat de l'acció política. El 1879, l'Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, va ser l'origen del PSOE.

El 1888 es va fundar a Barcelona el primer sindicat socialista, la Unión General de Trabajadores (UGT). El socialisme estava més arrelat a Madrid, Astúries i el País Basc, i tenia pocs adeptes a Catalunya, malgrat ser el territori més industrialitzat. El PSOE es definia com a partit marxista, d'orientació obrerista i partidari de la revolució social. Es va afiliar a la Segona Internacional i va protagonitzar algunes vagues. L'any 1910, van aconseguir per primera vegada tenir un diputat a les Corts.

D'altra banda, els corrents anarquistes, més nombrosos a Catalunya i entre els jornalers d'Extremadura i Andalusia, es van mantenir a la FRE, creada el 1870, clandestina entre 1875 i 1881, i des de 1881, FTRE, ja legalitzada. A Catalunya va ser molt important l'activisme anarcosindicalista mitjançant les vagues i altres accions reivindicatives. La repressió de l'Estat va provocar que grups minoritaris de l'anarquisme practiquessin accions violentes, com l'atemptat al Liceu el 1893.

Tenien en comú la defensa de la Monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i un Estat unitari i centralista.

RESTAURACIÓ: entre 1875 i el 14 d'abril de 1931

• 1a etapa (1875-1898 o 1902): Estabilitat política, consolidació del bipartidisme i torn pacífic.
• 2a etapa (1898 o 1902-1931): Fallida del sistema bipartidista, inclou la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

ALFONS XII -- MARIA CRISTINA (REGÈNCIA) --> ALFONS XIII + Primo de Rivera (va suspendre la Constitució de 1876)

La Restauració com a Sistema Polític

La Restauració Borbònica va ser un sistema polític ideat per Cánovas del Castillo caracteritzat per:

• La Constitució moderada de 1876.
• El bipartidisme i el torn pacífic.
• Corrupció electoral i exclusió de la majoria de grups socials i ideològics.
• Estabilitat política i supremacia del poder civil enfront del militar, almenys en la seva primera etapa. L'anomenat civilisme.

La Primera República i els seus Problemes

La proclamació de la Primera República Espanyola no va solucionar els problemes heretats dels regnats d'Isabel II i Amadeu de Savoia:

• Crisi econòmica i financera.
• Tercera Guerra Carlina (1872-1876).
• Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878).
• Moviments insurreccionals federalistes (aixecaments cantonalistes).
• Escàs suport al sistema republicà per part de l'exèrcit i majoria parlamentària dels partits monàrquics.

Anàlisi de Fonts sobre la Restauració

Font 1: Caricatura de Cánovas i Sagasta

Tipus de font: Secundària, no textual, de contingut polític.

Contingut: Representa Cánovas i Sagasta, líders dels partits Conservador i Liberal. Mostra el pacte entre ambdós partits, evidenciant l'alternança en el poder a través del sistema de torns, aparentant democràcia però realment controlada per les elits polítiques de l'època.

Font 2: Taula de Resultats Electorals (1876-1903)

Tipus de font: No textual, de contingut polític.

Contingut: Mostra la distribució del poder entre els partits Conservador i Liberal, reflectint el sistema de torns polítics que caracteritzava la Restauració borbònica i l'alternança pactada.

Comparació de les Fonts

Les dues fonts es complementen per comprendre la política espanyola durant la Restauració. La caricatura il·lustra la col·laboració entre Cánovas i Sagasta, mostrant com l'alternança de poder aparentava una democràcia però era controlada per l'elit política. La taula de resultats electorals ofereix dades concretes sobre els resultats entre 1876 i 1903, confirmant l'alternança entre conservadors i liberals. Mentre que la caricatura destaca el caràcter simbòlic i crític del sistema de torns, la taula proporciona l'evidència empírica d'aquest pacte polític.

El Sistema Polític de Cánovas del Castillo

El nou sistema polític va ser dissenyat per Cánovas del Castillo, líder del partit Liberal-Conservador, amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II:

• L'intervencionisme militar en política mitjançant pronunciaments.
• La inestabilitat política provocada per l'enfrontament dels dos partits dinàstics.

Un sistema polític dissenyat per garantir:

• L'ordre social i la propietat privada.
• La unitat d'Espanya i el centralisme.
• L'exclusió de la política de les classes populars.
• L'estabilitat política, sostinguda per la Corona i els dos partits dinàstics.

El sistema polític de la Restauració era parlamentari i reconeixia de manera ambigua certs drets i llibertats, però no era democràtic. No hi va haver sufragi universal masculí fins a 1890 i, quan es va aprovar, el torn pacífic entre conservadors i liberals convertia les eleccions en una farsa democràtica.

La Constitució de 1876

• Caràcter conservador, inspirada en la de 1845.
• Reconeixement ampli però restrictiu de drets i llibertats durant governs conservadors, però més permissiu durant els governs liberals.
• Sobirania compartida entre el Monarca i el Parlament, atorgant moltes competències al rei:
  • Paper moderador, garant de l'entesa entre els dos partits dinàstics.
  • Dret a vet.
  • Nomenava els ministres, convocava eleccions i suspenia les dues cambres.
• Sistema bicameral: Congrés i Senat. Senat triat entre el Monarca i el govern. Congrés triat per sufragi (censatari fins a 1890).
• Confessionalitat catòlica, amb un paper central de l'Església en l'ensenyament, però amb tolerància religiosa.
• Estat centralista.

El Conflicte d'Ultramar i el Desastre del 98

S'entén com a conflicte d'Ultramar tots aquells esdeveniments que van dur a la pèrdua dels últims territoris colonials espanyols (Cuba, Puerto Rico i les Filipines).

Precedents Bèl·lics

• 1868-1878: Primera Guerra de Cuba.
• 1879: Guerra Chiquita.
• 1883 i 1885: Insurreccions.

Causes del Conflicte

• Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón de 1878, signada pel General Martínez Campos amb els rebels. Es va acordar una àmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud (que es farà el 1888) i la promesa de reformes polítiques i administratives, com ara representants cubans a les Corts espanyoles. La majoria d'acords no es van complir mai.
• Aranzel de 1891 per a productes industrials, per afavorir la indústria nacional (catalana), que va implicar un augment de preus a l'illa.
• Baixada dels preus del sucre, fet que va estendre la misèria entre les classes populars. Implicació en la guerra no solament d'una minoria criolla, sinó també dels negres, mulats…
• Interès dels EUA, considerant Cuba com a territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics perjudicats pel nou aranzel.
• Incapacitat de la classe política espanyola, que no entenia per què els cubans volien la independència.

L'Esclat de la Guerra de Cuba

L'incompliment dels compromisos de la Pau de Zanjón, el nou aranzel de 1891 i el suport estatunidenc van fer que el 1895 es reiniciés el conflicte cubà.

José Martí, fundador del Partido Revolucionario Cubano, n'era el líder de la insurrecció, i Antonio Maceo i Máximo Gómez, els principals dirigents militars.

Els intents d'Espanya per posar fi al conflicte van combinar el diàleg, en el cas del general Martínez Campos, i una forta repressió, en el cas del general Weyler.

Weyler va obligar els camperols a concentrar-se en uns pobles determinats i va castigar els rebels presoners. La població civil va patir les conseqüències, amb fam i epidèmies.

El Tractat de París es va signar l'1 de desembre de 1898 i Espanya va cedir als Estats Units: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

Conseqüències del Desastre del 98

• Liquidació de l'Imperi Colonial Espanyol, conegut com el "Desastre del 98".
• Ressentiment de l'estament militar cap a la classe política de la Restauració, considerada culpable de la derrota. Fi del civilisme.
• Desil·lusió del poble espanyol, a causa de les expectatives de victòria venudes per la premsa i el govern.
• Fi del gran imperi espanyol a Amèrica iniciat el 1492. Espanya queda com a país de segona fila en l'ordre internacional. La presència a ultramar se substituirà per la presència al nord d'Àfrica.
• En alguns casos, es reforça la identitat espanyola; en d'altres, s'accentuen els anhels d'un projecte nacionalista alternatiu. Consolidació del catalanisme polític.
• Aparició del moviment intel·lectual crític anomenat Regeneracionisme i de la Generació del 98.