La Restauració Borbònica: Etapes i Fases Clau (1874-1923)

Etapes i Fases de la Restauració Borbònica

Primera Etapa: 1874-1898

Fase 1: Inici del Sistema (1875-1881)

Cánovas del Castillo estableix el sistema i s'aprova la Constitució (1876). A més, s'acaba la Tercera Guerra Carlina, que significa l'abolició del règim foral. A partir de 1878 es crearà un concert econòmic a les províncies basques. També el 1878 s'acabarà la Guerra de Cuba amb la Pau de Zanjón. L'incompliment de les reformes promeses, juntament amb la fi de la guerra, portarà a la Guerra Chiquita el 1879, però no s'aconseguirà res, i llavors començarà la insurrecció a Cuba ja en la segona fase.

Fase 2: Consolidació del Tornisme (1881-1898)

Es consolida el règim malgrat la mort d'Alfons XII. Minoria d'edat d'Alfons XIII i regència de Maria Cristina. Es fa el Pacte del Pardo el 1885, on es consolida el tornisme, i Sagasta i el Partit Liberal Fusionista arriben al poder.

Característiques del període:

• Tolerància cap a l'oposició
• Llei de Judicis per Jurat (ciutadans)
• Sufragi Universal Masculí aprovat

El Partit Liberal Fusionista es fusiona amb faccions liberals progressistes i es consoliden les bases de l'Estat modern espanyol. Arriba la influència del positivisme (moviment acadèmic que vol aplicar els mètodes de les ciències experimentals a les socials). Aquest pensament influeix en Joaquim Costa, i aquest crea el regeneracionisme, que parlava de superar la corrupció i el caciquisme i lluitar pel futur. Joaquim Costa va formar part de la Institució Lliure d'Ensenyament, creada per uns professors universitaris laics i racionalistes que no estaven d'acord amb l'ensenyament existent. A més, Joaquim Costa va crear organismes com la Junta para Ampliación de Estudios, on es donaven beques als alumnes per estudiar a l'estranger. Van col·laborar amb la Segona República i, en acabar la Guerra Civil, van haver d'exiliar-se.

Segona Etapa: 1898-1923

Fase 1: Crisi de Final de Segle (1898-1902)

Continua el tornisme, però amb nous líders. Cánovas havia estat assassinat per un anarquista italià el 1897, i Sagasta havia mort per una malaltia. Cánovas va ser substituït per Silvela com a líder del Partit Conservador. A més, hi va haver una crisi econòmica al final del segle i es van incrementar els conflictes, la qual cosa amenaçava l'ordre social de la Restauració. El 1898 hi va haver la Guerra de Cuba, coneguda com el Desastre del 98, on Espanya va ser derrotada de forma humiliant i va perdre totes les seves colònies. Aquesta derrota va fer que Espanya fos considerada un país en decadència, i d'aquí va sorgir la Generació del 98. A més, aquest desastre va accentuar els problemes de la Hisenda Reial, i el ministre Villaverde es va inventar un impost que afectava especialment la burgesia catalana i que va desencadenar el Tancament de Caixes el 1899.