La Restauració Borbònica: Estabilitat, Oposició i Nacionalismes

Durant la Restauració, es van implementar un conjunt de mesures polítiques i legislatives per assegurar l'estabilitat i la continuïtat de la monarquia, superant el fracàs del passat. Es van eliminar els efectes de l'etapa revolucionària, derogant mesures com el matrimoni civil, limitant la llibertat de premsa i suprimint concessions als moviments populars, marcant un retorn a l'ordre tradicional i al reforçament del poder central.

El Nou Sistema Polític: Monarquia Constitucional i Parlamentarisme Controlat

Es va crear un nou sistema polític inspirat en el model britànic, instaurat una monarquia constitucional amb un règim parlamentari aparentment liberal, però altament controlat. El sistema es basava en l'alternança pacífica al poder entre el Partit Conservador, fundat per Antonio Cánovas del Castillo (aristòcrates, alts càrrecs de l'Església, alta burgesia; defensava l'ordre, la religió i el centralisme), i el Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta (antics progressistes, burgesia industrial i urbana). Aquesta alternança no era fruit de la voluntat popular, sinó orquestrada mitjançant un sistema electoral fraudulent conegut com a caciquisme.

La Constitució de 1876 i els Drets Ciutadans

Les bases jurídiques es van establir a través de la Constitució de 1876, una síntesi entre les constitucions moderada de 1845 i la progressista de 1869. Reconeixia la sobirania compartida entre el rei i les Corts, i consagrava drets individuals bàsics com la llibertat de reunió, expressió i associació, tot i que aquests drets estaven supeditats a la voluntat del govern i sovint restringits.

El Rol del Monarca i l'Estructura Parlamentària

El rei era una figura sagrada i inviolable, amb àmplies competències: podia dissoldre les Corts, nomenar el cap de govern i comandar l'exèrcit. El sistema parlamentari era bicameral, format pel Senat (membres vitalicis i elegits) i el Congrés dels Diputats (elegits per sufragi censatari i, posteriorment, universal masculí). No obstant això, el sistema electoral era manipulable i controlat des del Ministeri de Governació, garantint la victòria del partit designat per la corona.

Aspectes Clau del Règim de la Restauració

• Religió: La religió catòlica va ser declarada oficial, reforçant el paper de l'Església.
• Administració Local: La corona podia intervenir en l'elecció dels ajuntaments, limitant-ne l'autonomia.
• Supressió dels Furs Bascos: Després de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), es van eliminar l'autonomia fiscal i administrativa del País Basc, imposant el servei militar obligatori.
• Frau Electoral: El sistema de torns pacífics es va mantenir gràcies al frau electoral, el caciquisme i les tupinades, assegurant l'estabilitat del règim però buidant de sentit el principi democràtic.

Oposició i Conflictes durant la Restauració

La Tercera Guerra Carlina i les seves Conseqüències

La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser un conflicte important que va culminar amb la derrota carlina i la supressió dels furs bascos, alimentant el sentiment nacionalista a la regió i integrant els bascos a l'exèrcit espanyol.

El Conflicte Colonial: Cuba i Filipines

La guerra d'independència cubana (iniciada el 1868) es va allargar durant deu anys, finalitzant amb la pau durant el regnat d'Alfons XII. Es van concedir alguns drets polítics a Cuba, però les aspiracions independentistes van persistir. La situació colonial a Cuba i Filipines es va deteriorar durant la dècada de 1890, culminant amb la Guerra Hispanoamericana i el Desastre del 98, on Espanya va perdre les seves últimes colònies importants davant els Estats Units.

L'Oposició Política: Republicanisme i Nacionalismes

Diversos partits republicans van reorganitzar-se, incloent el Partit Demòcrata Possibilista, el Partit Republicà Progressista, el Partit Republicà Centralista, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Partit Republicà Federal Orgànic. Davant la manca de garanties democràtiques, molts van optar pel retraïment electoral. El republicanisme va patir una forta repressió, especialment durant els governs conservadors.

Van sorgir els primers moviments nacionalistes com a resposta al centralisme:

• Catalanisme: Impulsat per figures com Valentí Almirall, reivindicava la recuperació de l'autogovern i el respecte a les institucions pròpies, amb influències de la Renaixença, el carlisme i el republicanisme federal. La Lliga Regionalista es va consolidar com una força política clau.
• Nacionalisme Basc: Liderat per Sabino Arana, defensava la independència d'Euskadi, basant-se en la defensa de la identitat lingüística i cultural basca.
• Nacionalisme Gallec: Més cultural que polític, defensava la singularitat de la llengua i la cultura gallegues.
• Nacionalisme Andalús: Inspirat en el cantonalisme, defensava una Andalusia sobirana.

El Moviment Obrer: Socialisme i Anarquisme

El moviment obrer va créixer, dividit entre l'anarquisme (present a Catalunya i Andalusia, organitzat a través de la FTRE) i el socialisme (articulat pel PSOE, fundat el 1879 per Pablo Iglesias, i la UGT, fundada el 1888). L'anarquisme va patir una forta repressió, mentre que el socialisme es va centrar en la defensa dels drets laborals.

La Regència de Maria Cristina (1885-1902)

Després de la mort d'Alfons XII, Maria Cristina va assumir la regència. Es va mantenir el sistema bipartidista amb el Pacte del Pardo. Es van aprovar lleis progressistes com la Llei d'associacions i la Llei electoral de 1890 (sufragi universal masculí). La política exterior va estar marcada per la debilitat econòmica i l'aïllament internacional, amb conflictes com el del Marroc (1893) i el de les Illes Carolines (1885).

El Desastre del 98 i el Regeneracionisme

La pèrdua de Cuba i Filipines va provocar una profunda crisi, el Desastre del 98, que va desencadenar el Regeneracionisme, un moviment intel·lectual i polític que proposava reformes profundes de l'Estat espanyol. Polítics com Joaquim Costa, Francisco Silvela i Eduardo Dato van ser figures destacades.

El Tancament de Caixes (1899) a Barcelona va ser una protesta contra una llei fiscal, que va portar a la creació de la Unió Regionalista i posteriorment la Lliga Regionalista, consolidant el catalanisme polític.

Inestabilitat i Reformes (1901-1923)

El període fins a la Gran Guerra es va caracteritzar per la inestabilitat governamental, amb alternança entre governs conservadors (liderats per Antonio Maura i Eduardo Dato) i liberals (encapçalats per José Canalejas i el Comte de Romanones).

La Mancomunitat de Catalunya

La lluita per l'autonomia catalana va aconseguir un primer èxit amb la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914), sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Tot i les seves limitacions, va dur a terme una tasca governamental destacada, especialment en l'àmbit cultural.

La Setmana Tràgica (1909)

La revolta popular a Barcelona, protagonitzada per les classes populars, va esclatar com a conseqüència del reclutament de soldats per lluitar al Marroc. La repressió governamental i l'execució del pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia van generar protestes a Espanya i Europa, provocant la caiguda del govern conservador de Maura.

Oposició al Sistema Canovista

El sistema polític de la Restauració va ser objecte de diverses formes d'oposició:

• Oposició Política: Carlistes (defensors de l'absolutisme), Republicans (dividits en possibilistes, federals i intransigents) i Nacionalistes (catalans, bascos, gallecs).
• Oposició Social: El moviment obrer i camperol, rebutjant el sistema econòmic i social establert per la burgesia. El socialisme (PSOE, UGT) i l'anarquisme (CNT) van ser les principals corrents.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar, dividida en el Directori Militar (1923-1925) i el Directori Civil (1925-1930). Es va suprimir la Constitució de 1876, es van eliminar les llibertats polítiques i de premsa, i es va prohibir els partits polítics, creant un partit únic, la Unió Patriòtica.

Política Anticatalanista i Solució del Conflicte del Marroc

El Directori Militar va adoptar una línia anticatalanista, prohibint l'ús públic del català i la senyera, i dissolent la Mancomunitat de Catalunya (1925). L'èxit en la solució del conflicte del Marroc va ser un gran èxit polític per a Primo de Rivera.

El Directori Civil i la Nova Constitució

El Directori Civil va intentar institucionalitzar el règim, celebrant un plebiscit i convocant una Assemblea Nacional Consultiva per redactar una nova constitució (1929), que finalment no es va dur a terme. A nivell econòmic, es va afavorir el desenvolupament industrial i les obres públiques, però amb un augment del deute públic.

La dictadura va il·legalitzar el moviment obrer i els partits polítics, excepte el PSOE i la UGT. Es van impulsar mesures laborals com la creació de l'Organització Corporativa del Treball.

En resum, la Restauració Borbònica va ser un període marcat per una aparent estabilitat política, però sustentada en el frau electoral i el caciquisme. Les tensions socials, els conflictes colonials i l'auge dels nacionalismes van posar de manifest les febleses del sistema, que finalment va desembocar en la dictadura de Primo de Rivera.