Restauració Borbònica i la Constitució Espanyola de 1876

Restauració Borbònica

Aquesta font és un fragment de la Constitució Espanyola de 1876, elaborat per les Corts encapçalades per Cánovas i sancionades per Alfons XII l’any 1876.

Aquesta font és una font textual primària contemporània als fets i de caire polític jurídic, era un document públic.

Aquesta font tracta sobre la Constitució elaborada el 1876 i que concretament parla sobre l’article 11, totes les religions són tolerades en privat a no ser que sigui el cristianisme, l’article 13, llibertat d’expressió, l’article 18, la sobirania compartida (Rei i Corts) i l’article 19, les Corts són bicamerals.

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1875-1931), més concretament la elaboració de la Constitució espanyola de 1876.

Aquesta font té un context històric caracteritzat pel regnat d’Alfons XII amb l’ajuda de Cánovas, cap del partit conservador després de diversos intents de república i regnats perjudicials per Espanya. Es viu una situació de restauració on predominen dos partits, els conservadors i els liberals, els quals tenen els mateixos objectius. Després de 50 anys amb una alternança pacífica entre els dos partits i una constitució molt ben pensada, hi haurà de nou crisi al país. La constitució es canvia al 1931, amb l’arribada de la segona república.

Extreure les idees següents:

En primer lloc quan l’article 11 esmena “Nadie será molestado en territorio espanyol por sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana” fa referència a la decisió que al crear la Constitució el rei, Cánovas i les Corts van dur a terme passar com a religió oficial del país el catolicisme, autoritzar el dret al culte d’altres però no en espais públics, perquè tothom tenia dret a seguir la religió que volia, a més a més, l’estat va destinar diners al culte, com ara a la Setmana Santa i també al clero ja que prestaven un servei al país. A part de difondre el catolicisme hi havia dos objectius, que la gent cregués en Déu i paral·lelament en el rei, representant de Déu garantint així la monarquia i l’opció de seguir la religió que cadascú cregués convenient, tot i així això canviava segons el tipus de partit que governés.

En segon lloc, quan l’article 13 diu “Todo espanyol tiene el derecho de expressar libremente sus ideas y sus opiniones (...) sin someterse a la censura prèvia, de rendirse pacíficamente, de asociarse para un fin temporal” fa referència al dret que tenim com a ciutadans i com a societat de poder raonar i manifestar els pensaments que tenim així com de poder associar-nos amb qui vulguem, on vulguem i quan vulguem, perquè hi va haver un moment en que es buscava un mateix objectiu, evitar revoltes, és per això que es busquen llibertats, es busca ser un país unitari de tal manera que es respectes a la població i de la mateixa manera aconseguir estabilitat. El govern conservador lluitava per l’immobilisme, adaptació del poble sobre les lleis, pel sufragi censatari, solament podíem votar els més intel·ligents, és a dir, els més rics i pel catolicisme. En canvi el govern liberal lluitava per el reformisme, adaptació de les lleis sobre la població, pel sufragi universal, que tothom pogués votar i pel laïcisme, tolerar totes les religions.

En conclusió, aquesta font és important perquè ens mostra el valor que li donaven a la religió i les mínimes diferencies entre un partit i l’altre.

a) Vinyeta publicada al setmanari La Campana (Catalanista) de Gràcia el 2 d'octubre de 1901

És una font no textual, de caire social i primària (contemporània als fets). En aquesta vinyeta trobem un cementiri on un home vestit elegant agafa el vot que li ofereix un esquelet que està sortint del seu nínxol.

A sota de l'acció hi ha un diàleg on el mort pregunta si ha de sortir i l'home li respon que no ho ha de fer fins al dia 10.

b) Visió crítica sobre el frau electoral del 1901

Un context històric caracteritzat per un sistema bipartidista on dos partits (conservador i liberal) s'alteren el poder cada cert temps. Cada govern és elegit després d'unes eleccions i forma unes Corts. Aquests dos partits s'alternaven el poder de manera pacífica. Per aconseguir que sortís elegit el govern que volia el rei, Cánovas i Sagasta s'havia de fer complir 'l'encasellat'. L'encasellat consistia en què el rei, juntament amb el ministeri de governació, s'encarregaven d'elegir el governador civil de cada ajuntament. Quan ja tenen les decisions preses, comuniquen els resultats als cacics o persones importants per a què convencessin al poble que la persona que han escollit surti elegida. Per aconseguir el seu propòsit hi havia dos mètodes: el Caciquisme i la Tupinada. La Tupinada s'utilitzava en zones urbanes, on la gent no es coneixia entre si. Aquest mètode consistia a manipular actes, afegir vots de persones que ja havien mort i fer votar a una persona més d'un cop.

Finalment sorgia un nou cap de govern, dirigit pel partit de l'oposició i tornava a començar la roda. L'any 1899 s'adonen de l'engany i s'acaba.

c) Idees extretes:

En primer lloc, es pot veure com un esquelet treu el braç per donar el seu vot a un home que els recull. Això fa referència a la Tupinada, el mètode que s'emprava en les ciutats per manipular les eleccions i sortís elegit la persona que escollís el rei i el ministeri de governació. La Tupinada s'utilitzava en les zones urbanes per aprofitar que la gent no es coneixia entre ella. Consistia en: manipular actes, afegir vots amb els noms de gent morta (com es pot veure en la vinyeta) i afegir més d'un vot per persona. Va tenir un ple funcionament find el 1898.

En segon lloc, podem intuir que la persona que recull el vot és un burgès pel barret i el bastó (símbol de poder). És possible que la vinyeta sigues publicada per obrers, ja que presenten a la burgesia com els encarregats del frau electoral (diferència de classes) i que dóna igual qui surti escollit (conservadors o liberals) perquè al final es manipulen els vots i en surten beneficiades les classes altes.

En conclusió, aquesta vinyeta ens mostra d'una manera còmica com les classes altes manipulaven els vots emprant diferents mètodes com la Tupinada a les ciutats. Aquest mètode consistia a fer votar a gent morta, afegir més vots o manipular els actes. També ens mostra la diferència de classes, ja que, sense tenir en compte el que escollia el poble, al final sortia elegit el que les classes altes i el rei volien.