La Restauració Borbònica: Constitució 1876, Bipartidisme i Frau Electoral

La Constitució de 1876

És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el rei. Era una constitució de caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat. El text constitucional considerava la monarquia com una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política.

Les Corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats. La constitució no fixava el tipus de sufragi, però una llei de 1878 va establir el vot censatari. Els electors catalans van passar a ser menys del 5% de la població. L'any 1890, quan el Partit Liberal era al poder, es va aprovar el sufragi universal masculí.

La constitució també proclamava la confessionalitat catòlica de l'Estat. Consegüentment, es va restablir el pressupost de culte i clergat per finançar l'Església. El nou text constitucional incloïa també una prolixa declaració de drets.

Bipartidisme i Torn Pacífic

Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança de poder dels dos grans partits, el Conservador i el Liberal. Se'ls coneixia com a partits dinàstics. S'acceptava que hi hauria torn pacífic de partits que garantia l'estabilitat institucional. L'Exèrcit va quedar subordinat al poder civil.

Falsejament Electoral i Caciquisme

El sistema de torn pacífic es va mantenir gràcies a la corrupció electoral. El caciquisme va ser un fenomen que es va produir a totes les regions d'Espanya (va assolir més importància a Andalusia, Galícia i Castella). El falsejament va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir per mitjà del restabliment del sufragi censatari.

Els cacics eren persones notables procedents sobretot del medi rural, sovint rics propietaris que donaven feina a jornalers i que tenien una gran influència en la vida local, tant en l'aspecte social com en el polític. Els cacics orientaven la direcció del vot, agraïen amb 'favors' la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos. Els cacics manipulaven les eleccions d'acord amb les autoritats, sobretot els governadors civils.

El conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats electorals s'anomena tupinada. Per aconseguir l'elecció del candidat governamental, no es dubtava a:

• falsificar cens (incloent-hi persones mortes o impedint el vot d'algunes vives)
• manipular les actes electorals
• exercir la compra de vots
• amenaçar l'electorat amb coaccions de tota mena
• fins i tot a emprar la violència per atemorir els contraris