Restauració Borbònica: Conservadors, Liberals i Nacionalismes (1875-1923)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,64 KB
El Bipartidisme de la Restauració: Conservadors i Liberals
Els conservadors, liderats per Cánovas del Castillo, defensaven una monarquia forta, el sufragi censatari i el poder de l’Església. Creien en l’ordre i la centralització de l’Estat. Els liberals, dirigits per Sagasta, defensaven el sufragi universal masculí, més drets i certa descentralització. Tot i aquestes diferències, ambdós acceptaven la monarquia borbònica i es van alternar al poder en el sistema de torns.
- Els conservadors restringien drets i donaven més poder a l’exèrcit.
- Els liberals promovien lleis més progressistes, com la llibertat d’expressió.
No obstant això, cap dels dos partits qüestionava el sistema establert ni la unitat d’Espanya.
Comparativa de les Constitucions de 1869 i 1876
La Constitució de 1869 i la de 1876 presenten diferències fonamentals en la sobirania i els drets:
Soberania i Sufragi
- Constitució de 1869: Establiment de la sobirania nacional en les Corts i sufragi universal masculí.
- Constitució de 1876: Soberania compartida entre les Corts i el rei, i imposició inicial del sufragi censatari (amb possibilitat de canvi).
Llibertats i Centralisme
- La de 1869 garantia llibertats àmplies (religiosa, de premsa i reunió) i afavoria un sistema descentralitzat.
- La de 1876 limitava aquestes llibertats, permetent només la religió catòlica oficial amb tolerància a altres cultes, i reforçava el centralisme. En conjunt, la de 1869 era *més democràtica* i la de 1876, *més conservadora*.
Els Nacionalismes Emergents
El Nacionalisme Català
El nacionalisme català sorgí amb la Renaixença, defensant la llengua, cultura i autonomia dins Espanya. Es basava en la burgesia industrial i reclamava autogovern. El catalanisme s’adaptava a la modernització econòmica i política.
El Nacionalisme Basc
El nacionalisme basc, influenciat pel carlisme, tenia un caràcter tradicionalista i defensava els furs suprimits el 1876. Mentre el catalanisme evolucionà cap a un moviment polític amb partits propis, el basc es vinculà més a la religió i a la idea d’una nació ètnica, resistint-se als canvis.
Anàlisi de Fonts Històriques
Document A: La Constitució de 1876
El Document A constitueix un text de caràcter jurídic que correspon a diversos articles de la Constitució espanyola de 1876, aprovada durant el regnat d'Alfons XII en el període de la Restauració Borbònica. Aquest text fonamental reflecteix l'essència del nou sistema polític:
Punts Clau del Document A
- Establiment del catolicisme com a religió oficial de l'Estat, tot i permetre una certa tolerància religiosa privada.
- Reconeixement de drets civils bàsics com la llibertat d'expressió, reunió i associació, encara que amb limitacions significatives.
- Definició d'un sistema de monarquia constitucional amb sobirania compartida entre les Corts bicamerals i el monarca.
El Sistema Polític de la Restauració (1875-1923)
El sistema polític de la Restauració Borbònica es va caracteritzar per diversos elements distintius:
H4: El Torn Pacífic i el Caciquisme
En primer lloc, el bipartidisme entre conservadors i liberals, articulat a través del "torn pacífic" que garantia l'alternança ordenada en el poder entre el Partit Conservador de Cánovas i el Partit Liberal de Sagasta. Aquest sistema es sustentava en el caciquisme, un mecanisme de control electoral a nivell local que assegurava la victòria del partit designat pel govern central.
H5: Autoritarisme i Confessionalitat
La naturalesa autoritària i repressiva del règim queda patent en el Document B, "La càrrega" de Ramon Casas, que il·lustra la violenta repressió de les protestes socials, evidenciant la tensió entre el poder establert i les creixents demandes de democratització. El sistema també es caracteritzava per un fort centralisme i per la confessionalitat de l'Estat, com queda reflectit en l'Article 11 de la Constitució, que establia el catolicisme com a religió oficial.
H6: Corrupció i Col·lapse
La corrupció sistemàtica, materialitzada en el frau electoral i el clientelisme polític, va ser un altre tret definitori que, juntament amb la incapacitat del règim per adaptar-se a les noves realitats socials i polítiques, va contribuir a la seva progressiva degradació i eventual col·lapse amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.