Restauració Borbònica (1875-1902): Anàlisi i Etapes Clau

Restauració Borbònica (1875-1902)

Mentre s'estava a la Primera República, hi va haver alguns moviments per restaurar la monarquia a Espanya. A. Cánovas del Castillo, polític del Partit Moderat, durant el sexenni democràtic es va encarregar de la formació del nou rei Alfons XII. Va convèncer Isabel II que abdiqués en favor del seu fill, ja que Cánovas sabia que Amadeu no duraria gaire. Per tant, va decidir formar Alfons XII perquè fos un bon rei: va escollir les seves acadèmies, la majoria de caire britànic.

A través del cop d'estat de Martínez Campos, A. Cánovas es converteix en el primer president i Alfons XII esdevé el nou rei el desembre de 1874.

Característiques del Sistema Polític

• Sistema bipartidista amb dos partits que feien una alternança pacífica (torn dinàstic) en el poder:
  • 1875: es funda el Partit Conservador (Cánovas).
  • 1888: es funda el Partit Liberal (Sagasta).
• No-intervenció de l'exèrcit en la política.
• Estabilitat en el lideratge dels dos partits dinàstics, sense oposicions internes.
• Marginació del sistema polític dels sectors opositors de la monarquia. El sistema ideat per Cánovas marginava qualsevol opositor, tot i haver-hi partits republicans. Els partits opositors no tenien cap possibilitat de guanyar les eleccions, ja que es duien a terme eleccions fraudulentes (topinades). Sempre guanyava el partit que les convocava. Quan hi havia una crisi de govern, Alfons XII nomenava un nou president del govern i cessava l'anterior. Llavors, a partir d'aquí, es duia a terme la xarxa de correcció política que manejava les eleccions: Ministeri, Governadors civils, cacics. Com a conseqüència d'aquestes eleccions fraudulentes, hi havia un fort abstencionisme popular.

Etapes de la Restauració

Primera Etapa (1874-1898)

1874-1881. Partit Conservador (Cánovas)

El gener de 1876 es van convocar eleccions a Corts Constituents per aprovar una nova Constitució. Cánovas, com a president, redacta la Constitució de 1876.

Constitució de 1876

Aquesta consistia en una monarquia parlamentària a Espanya i un sistema bicameral amb el Congrés i el Senat, força semblant al model britànic. La sobirania era compartida entre el rei i les corts, però el poder requeia en el rei, que tenia molt poder en la pràctica: podia dissoldre les corts, nomenar ministres i el president. Això era possible perquè a la Constitució es va escriure el dret de restringir per part del rei. A més, la Constitució va declarar Espanya com un estat confessional amb la religió catòlica com a oficial, és a dir, se'ls donava certs avantatges i se'ls pagava amb el finançament públic.

Durant la primera legislatura de Cánovas es va voler acabar amb les guerres carlines i, finalment, el 1875 va suposar el final de la tercera guerra carlina amb l'exèrcit a Catalunya, Aragó i València, i el final de les guerres carlines al País Basc i Navarra, els dos grans feus carlins. Com a conseqüència, es va eliminar el règim foral (furs: lleis, costums i tradicions pròpies del País Basc i Navarra que havien perdurat durant molt de temps). Per evitar una guerra futura carlina, Cánovas els va atorgar el concert econòmic (privilegi del País Basc i Navarra de poder recaptar els impostos ells mateixos). També va finalitzar la guerra de Cuba amb la victòria d'Espanya i la Pau de Zanjón.

Pau de Zanjón

Aquest tractat de pau contenia una amnistia als líders rebels. Els va concedir tenir representació parlamentària (mai es va arribar a complir) i abolir l'esclavitud (no ho van complir fins més tard). Cánovas va aprovar la llei electoral el 1878, llei que instaura a Espanya el sufragi censatari. El 1879 es va formar el PSOE, s'aprovà una llei d'impremta, que reprimia la llibertat d'escriure, i el 1880 una llei de reunió que il·legalitzava les reunions de persones. La legislatura de Cánovas s'acaba i passa a ser president Sagasta.

1881-1884. Partit Liberal (Sagasta)

Es concedeix el sufragi universal a eleccions municipals (1882) i s'aprova la llei de política d'impremta (1883). Aquesta va marcar l'expansió de la premsa espanyola, ja que permetia la llibertat d'expressió.

1884-1885. Partit Conservador (Cánovas)

Aquest mateix any mor Alfons XII de tuberculosi. Cánovas, en veure que el rei moria, va decidir convocar el Partit Liberal i va signar amb Sagasta el Pacte del Pardo (1885). Aquest pacte tenia com a objectiu bàsic mantenir l'estabilitat de la monarquia en la figura de la dona d'Alfons XII: Maria Cristina. Hi va haver un petit període de regència on Maria Cristina va liderar. Cánovas cedeix el govern al Partit Liberal.