La Restauració i les bases del nou règim

Inicis de la Restauració, el paper i les intencions de Cánovas i les bases socials del nou règim.

La Restauració va significar el retorn de la monarquia dels Borbons i, amb ella, les classes conservadores van tornar a monopolitzar el poder de l'Estat. El nou règim, de caràcter parlamentari, es va caracteritzar pel caciquisme i per la manipulació dels resultats electorals. Els monàrquics borbònics, sota la direcció de Cánovas, van representar la monarquia com l'única alternativa possible per sortir de la situació en què es trobava Espanya durant el Sexenni Democràtic. Amb l'abdicació d'Isabel II i per el consell de Cánovas, el príncep Alfons va estudiar a l'acadèmia militar Sandhurst, al Regne Unit. Amb l'objectiu que Alfons s'eduqués en un àmbit castrense i que el futur monarca es familiaritzés amb el funcionament del sistema polític britànic, ja que en aquell temps el Regne Unit era la primera potència econòmica i colonial del món.

Les bases del sistema canovista, els terratinents cerealistes castellans i andalusos, la burgesia catalana i basca, i la jerarquia eclesiàstica van ser els suports fonamentals del règim de la Restauració. Aquests van acollir el retorn de la monarquia perquè garantia la tornada a un sistema d'ordre que havia d'allunyar el perill revolucionari. Cánovas sabia que no era possible retornar als temps anteriors a la revolució de 1868. La nova monarquia havia de ser, al contrari que la dels antics moderats, calia aconseguir l'adhesió de molts polítics i sectors socials que havien contribuït a la caiguda d'Isabel II i que després donaven suport a Amadeu I. Calia redactar una nova Constitució que incorporés alguns principis polítics i llibertats.