Restauració Alfonsina i Crisi del 98: Espanya 1874-1902

Restauració Alfonsina: Partit Alfonsí, Manifest de Sandhurst, Cop d'estat de Martínez Campos

Antonio Cánovas del Castillo preparava una alternativa de govern a la Primera República, que anava malament. Ell preparava la tornada de la monarquia a Espanya, sempre a l'ombra, sense buscar el protagonisme personal.

Crea el Partit Alfonsí, un partit polític que defensava que Espanya havia de tenir una monarquia de la família dels Borbons, però sense que es relacionés amb Isabel II. Buscarà el suport dels monàrquics descontents amb el Sexenni, les classes altes i mitjanes, l'exèrcit i l'església.

L'objectiu d'aquest partit polític era instaurar un règim liberal moderat, que evités les revolucions, i posar fi a la inestabilitat política i social.

Mentre Cánovas del Castillo creava el partit, va demanar a Isabel II el títol de regent, iniciant així una regència.

El Manifest de Sandhurst: Text redactat per Cánovas, però signat pel príncep Alfons, on s'exposaven les idees principals:

• S'ofereix com a nou rei d'Espanya.
• La monarquia seria la millor opció i la solució per a Espanya.
• Hi hauria un ordre social.
• Espanya seria catòlica.

Mentrestant, Martínez Campos va donar un cop d'estat, precipitant l'alçament d'Alfons XII i avançant la seva arribada com a nou rei d'Espanya.

Els Quatre Pilars del Sistema Polític Canovista

- Constitució del 1876: Una base que donés seguretat, duradora, moderada, oberta i flexible.

- Corona: La figura del rei i la monarquia no serien qüestionades, imitant el model de la Gran Bretanya. El rei seria un àrbitre de la vida política, decidint qui guanyaria les eleccions.

- Partits dinàstics: Dos partits, un conservador i un liberal, que defensarien la figura del rei i s'alternarien en el poder. Cánovas volia evitar els pronunciaments i la presència dels militars en la vida política.

Tot i això, hi hauria un falsejament electoral, amb trampes en les eleccions.

- L'exèrcit: Sota el comandament del monarca, serien fidels a ell, però no estarien implicats en la vida política, actuant només quan el rei ho demanés.

Constitució de 1876

• El rei tenia molt poder en la vida política.
• Defensava els valors tradicionals, buscant una societat poc revolucionària.
• Sobirania compartida entre el Rei i les Corts, amb gran poder per al rei: poder executiu, control de la política exterior, dret de vet, nomenament i cessament de ministres.
• Corts bicamerals: Congrés (elegit pels ciutadans) i Senat (una part triada pel rei i l'altra pel poble).
• Tolerància religiosa, però Espanya es definiria com a catòlica, amb una mica més d'obertura.
• El sufragi canviaria depenent dels conservadors o liberals.
• Molts drets, com el d'expressió i impremta, però amb més o menys llibertats segons qui governés.

La Fi dels Conflictes Bèl·lics i l'Estabilitat

Alfons XII es va enfrontar a dos problemes en arribar al govern: l'última guerra carlina (1872) i la guerra de Cuba.

La Guerra Carlina

En arribar Alfons XII, una part de la cúpula alta dels carlins el va acceptar com a rei, perdent sentit la seva oposició. La guerra va continuar a Catalunya, Navarra i el País Basc, amb enfrontaments puntuals.

Rendició el 1876 amb l'Abraçada de Vergara, on es van pactar tres punts:

• Abolició del règim foral.
• Establiment del servei militar comú a tot l'Estat.
• Establiment de concerts econòmics, amb certa autonomia fiscal.

La Guerra de Cuba

Els cubans volien deixar de formar part del territori espanyol i ser un estat independent.

Es va signar la Pau de Zanjón (1878), on es demanava a Cuba que seguís sent territori espanyol, oferint:

• Una àmplia amnistia.
• L'abolició de l'esclavitud.
• Reformes polítiques i administratives.

Aquestes promeses no es van complir, provocant un nou conflicte, conegut com la Guerra Chiquita, i una futura insurrecció.

Com Funciona el Sistema de la Restauració?

Partit Conservador i Partit Liberal a Espanya i Catalunya: Frau Electoral i Caciquisme

Governs del Torn, Pacte del Pardo

Altres Partits: Carlins, Republicans, Moviment Obrer (Socialisme i Anarquisme)

Partit Conservador i Partit Liberal

Dos partits diferents, el conservador i el liberal, amb la mateixa base ideològica:"Són els mateixos gossos amb diferents collar". Tots dos defensaven la monarquia, la Constitució del 1876, la propietat privada i la centralització de l'Estat, però amb diferències en alguns punts.

S'alternaven el poder gràcies a un acord per repartir-se'l, convivint. Només aquests dos partits guanyaven sempre les eleccions.

- Partit Conservador: Dirigent: Antonio Cánovas del Castillo. Suport de les elits: noblesa, alta burgesia i autoritats de l'església. Defensaven l'immobilisme polític, l'església, l'ordre social i el sufragi censatari.

- Partit Liberal: Dirigent: Sagasta. Suport de la mitjana burgesia i les classes mitjanes. Defensaven un reformisme més progressista i laic, i el sufragi universal.

Frau Electoral i Caciquisme

S'acordava l'alternança en el poder de forma pacífica, evitant conflictes i assegurant el control polític.

Però aquesta alternança es basava en el frau electoral, les tupinades i el caciquisme. Els resultats electorals es manipulaven per garantir la victòria del partit que havia de governar. Aquest procés es coneixia com a encasellat, col·locant els candidats en una"casella segur". Els cacics, persones influents a nivell local, controlaven el vot de la població amb amenaces o favors.

El sufragi censatari va facilitar la corrupció, creant un sistema polític tancat on només una petita elit podia participar, més fàcil de manipular.

Aquest sistema corrupte va generar descontentament, ja que molta gent no tenia veu real en la política.

Els Governs del Torn, Pacte del Pardo

El torn pacífic va funcionar bé fins al 1898. El 1885, Alfons XII va morir sobtadament. La seva primera dona havia mort de tuberculosi, i amb la seva segona dona, Maria Cristina, només havia tingut dues filles.

No hi havia descendent masculí, però Maria Cristina estava embarassada. Va néixer un nen, iniciant-se la regència de Maria Cristina. Es va signar el Pacte del Pardo, un acord entre els dos partits per mantenir l'alternança després de la mort d'Alfons XII.

Aquest pacte va permetre el govern més llarg de l'època, cinc anys de govern de Sagasta, conegut com a Parlament llarg.

Aquest llarg període va permetre a Sagasta introduir lleis com:

• Sufragi universal.
• Abolició de l'esclavitud.
• Llei d'associacions, autoritzant els sindicats.
• Reforma del Codi Civil.

L'Oposició Marginada del Sistema: Altres Partits

Carlisme

La ideologia era la mateixa que a principis del segle XIX (Déu, Pàtria i Rei), molt conservadora. Es va convertir en un partit polític després que Vázquez de Mella signés l'Acta de Loredan (1886). Ramón Nocedal va formar el Partit Tradicionalista el 1888, antiliberal i defensor a ultrança de la tradició i la religió catòlica.

Republicanisme

Després de la Primera República, els republicans es van dividir en diferents tendències. La unitària, liderada per Salmerón, buscava la unificació del moviment. Els federalistes estaven liderats per Pi i Margall.

Van aconseguir la Unió Republicana el 1893, amb federals, centralistes i progressistes. Va coincidir amb el sufragi universal, però els obrers van votar al moviment obrer, i la Unió Republicana va perdre força.

Hi va haver un lleu enfortiment a principis del segle XX.

L'Obrerisme: Socialisme i Anarquisme

Socialisme

Principal suport a Madrid, Biscaia i Astúries. Promovien la participació política amb la creació de partits obrers. Es va fundar el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) el 1879 per Pablo Iglesias. El 1910, Pablo Iglesias va entrar al Congrés dels Diputats. Es va crear el sindicat UGT (Unió General de Treballadors), proper al PSOE.

Anarquisme

Continuava a Andalusia i, sobretot, a Catalunya, a causa de l'explotació obrera. Defensaven l'acció revolucionària i la no participació política. No formaven partits polítics, sinó sindicats. Van crear la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

Dins de l'anarquisme hi havia dos corrents:

- Anarcocol·lectivistes: Seguidors de Bakunin, contraris al terrorisme, defensaven les revolucions socials i el sindicat anarquista. El 1910 es va crear la CNT (Confederació Nacional del Treball).

- Anarcocomunistes: Defensaven l'acció violenta per acabar amb el sistema capitalista. Seguidors de Kropotkin i Malatesta, creien en l'acció directa i la formació de grups autònoms revolucionaris.

Van dur a terme accions revolucionàries amb bombes, com la"propaganda pel fe". Fets importants:

- Contra l'exèrcit: Dues bombes a la Gran Via de Barcelona. Detenció i condemna a mort de Paulí Pallàs.

- Contra els burgesos: Dues bombes al teatre del Liceu, amb una explosió que va causar morts i ferits.

- Contra l'església: Una bomba des d'un terrat contra la processó del Corpus. Judici conegut com el Procés de Montjuïc, sense garanties jurídiques, amb condemnes a mort i execucions. Símbol de la repressió contra l'anarquisme.

El 1897, Cánovas del Castillo va ser assassinat a Sant Sebastià per l'anarquista italià Michele Angiolillo, en venjança per la repressió.

Cuba

El Malestar Cubà

Un Comerç Captiu

Cuba era un tresor per a Espanya, amb una entrada de diners molt important des del segle XV. L'economia es basava en l'explotació de sucre, canya, cafè i cacau, amb mà d'obra esclava.

Els productes només podien anar a Espanya i viceversa.

Van aparèixer partits polítics a Cuba:

• Partido Unión Constitucional: Espanyols i latifundistes contraris a la independència i a les reformes.
• Partido Liberal Cubano: Criolls que volien canvis i autonomia per a Cuba dins d'Espanya.
• Partido Revolucionario Cubano: Format per José Martí, buscava la independència de Cuba "Cuba lliur").

Les Polítiques Fallides

La majoria de polítics espanyols volien que Cuba seguís sent espanyola. Amb els governs liberals, com el de Sagasta, es va abolir l'esclavitud. Amb els conservadors, com Maura, va fracassar el Pla de Reformes Colonials.

Malestar a l'illa i als EUA a causa de l'aranzel del 1891. Els EUA estaven en contra que Espanya tingués Cuba com a colònia, impedint el comerç. Doctrina Monroe:"Amèrica per als american".

Etapes de la Guerra de Cuba

La Guerra de Cuba "Hispanocuban", sense els EUA)

Tres etapes:

1a etapa: Insurrecció a la part oriental de Cuba amb el"Grito de Bair". Mort de José Martí en un accident, substituït per Antonio Maceo i Máximo Gómez. Extensió de la guerra a la part occidental. L'exèrcit espanyol, comandat per Martínez Campos, no va aconseguir frenar la rebel·lió i va tornar a Espanya.

2a etapa: Enviament del general Weyler, amb mètodes contundents i sanguinaris. Va prohibir la comunicació entre els revolucionaris i la gent de les plantacions, limitant la revolució, però provocant una crisi econòmica a Cuba.

3a etapa: Agost de 1897, amb el govern liberal de Sagasta, destitució de Weyler i intent de conciliació. Oferiment d'autonomia, sufragi universal masculí i autonomia aranzelària. Els cubans van rebutjar les ofertes, buscant la independència amb el suport dels EUA.

La Intervenció dels EUA (Guerra Hispanoamericana)

Enfonsament del Maine: Els EUA van enviar un vaixell de guerra per protegir els seus ciutadans a Cuba. El vaixell va explotar, possiblement a causa dels espanyols. La premsa nord-americana, amb Hearst i Pulitzer, va fer campanya per declarar la guerra a Espanya. El president McKinley va declarar la guerra amb un ultimàtum.

Derrotes espanyoles a Cavite (Filipines) i Santiago (Cuba): Guerra breu que va obligar Espanya a demanar la pau.

Tractat de París (1898): Espanya va renunciar a Cuba, Puerto Rico i Filipines, que van quedar sota influència nord-americana. Espanya va vendre illots del Pacífic a Alemanya.

La Insurrecció de Filipines

Espanya tenia Filipines des del segle XVI, amb poca presència espanyola, ordes religiosos, explotació de recursos naturals i comerç amb la Xina. El partit Liga Filipina de José Rizal reclamava reformes pacífiques. Es va tornar més radical amb el Katipunan, que va promoure la insurrecció el 1896, unint-se a la revolució cubana.

Conseqüències de la Pèrdua de les Colònies

Econòmiques

Inicialment, la pèrdua de les colònies podria haver suposat un desastre per a Espanya, però la repatriació de capitals va evitar-ho. La inflació va baixar, es va reduir el deute públic i va augmentar la inversió.

Polítiques

El sistema de la Restauració va sobreviure al Desastre. El torn dinàstic es va mantenir.

Militars

Els militars van començar a intervenir més en la vida política, defensant posicions més autoritàries i intransigents.

Morals (El Desastre del 98)

Espanya va perdre el seu imperi colonial, passant a ser una potència secundària. Publicacions estrangeres la van qualificar de"nació moribund". Mala imatge d'Espanya a Europa, amb un exèrcit ineficaç, un sistema polític corrupte i polítics incompetents. Això va arribar a l'opinió pública espanyola, generant un desig de canvi i l'aparició de la Generació del 98.

Generació del 98

Grup d'intel·lectuals que comentaven la situació d'Espanya des d'un punt de vista pessimista, com Machado i Valle-Inclán.

Regeneracionisme

La Voluntat de Regenerar el País

Regeneracionisme: Defensaven que la cultura podia canviar Espanya, criticant la incultura i el sistema podrit de la Restauració. Joaquín Costa va denunciar el clientelisme i el frau electoral, defensant una democràcia real, la fi del caciquisme i la millora de l'educació i la cultura, resumit en l'expressió"Pa i Rebos".

El Primer Govern Regeneracionista

Govern de Silvela, amb els militars Polavieja i Duran i Bas. El 1902, Alfons XIII va assolir la majoria d'edat, acabant la regència de Maria Cristina.

Actituds Davant la Guerra (Davant la Pèrdua de Colònies)

Relacions Catalunya-Cuba Força Intenses

Pels industrials catalans, la pèrdua de Cuba va ser molt trista, ja que compraven molts productes catalans (teixits, vins, olis...). Va causar un gran impacte econòmic.

Classes Benestants i Entitats Econòmiques

A Catalunya, la burgesia no volia perdre les colònies, ja que comerciaven amb Cuba.

Classes Populars

Els pobres que no podien evitar anar a la guerra feien manifestacions antimilitaristes, ja que no volien morir allà.

Catalanistes

Al principi, eren partidaris de la guerra, però després van canviar d'opinió, defensant l'autonomia per a Cuba, ja que si Cuba l'aconseguia, ells també podrien.

Conseqüències del 98 i el Tancament de Caixes

Impacte Econòmic

El ministre d'Hisenda va implementar una reforma en el govern regeneracionista, amb un impost extra per als empresaris de la indústria i el comerç, però no per a l'agricultura.

Tancament de Caixes

Els empresaris es van negar a pagar els impostos, donant-se de baixa al registre. El govern va obligar els alcaldes a embargar els impostos dels empresaris que havien fet trampes. L'alcalde de Barcelona es va negar i va dimitir, convertint-se en un heroi.

Impacte Polític

: La burgesia comença a veure q el govern està debilitat dsps de la crisi del 98 i començaran a donar suport a altres grups diferents.