Responsabilitat Legal en Restaurants: Intoxicació i Intimitat

Responsabilitat per Intoxicació Alimentària en Restaurants

Sempre que es pugui demostrar la concurrència dels requisits exigits per l'article 1.902 del Codi Civil, es podria reclamar la indemnització corresponent per responsabilitat extracontractual. Aquest article preveu: “Qui per acció o omissió causi mal a un altre intervenint culpa o negligència està obligat a reparar el mal causat”. En el supòsit contemplat, sembla evident l'existència del nexe de causalitat entre el menjar ingerit en el restaurant i la intoxicació de les comensals.

Protecció del Consumidor i Infraccions Administratives

A més, hem de tenir en compte que el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, estableix entre els drets bàsics dels consumidors i usuaris (art. 8.a) la protecció contra els riscos que puguin afectar la seva salut o seguretat.

Les accions i omissions que produeixin riscos o danys per la salut o seguretat dels consumidors estan tipificades com a infracció administrativa en aquest mateix text legal.

Responsabilitat de l'Hotel per Fotos Compromeses?

És responsabilitat de l’hotel on s’ubica el restaurant el fet que s’hagin realitzat fotos compromeses, en aquest cas a un polític, en el seu local?

Regulació d'Establiments de Pública Concurrència

Aquest restaurant on s’ha fet la celebració constitueix, alhora, un establiment obert al públic i un establiment turístic. Això implica que, a banda de la normativa reguladora de l’activitat de restauració, també serà aplicable als restaurants la normativa dictada en matèria d’establiments de pública concurrència.

Actualment, aquesta normativa està constituïda pel Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives.

Límits al Dret d'Admissió en Locals Públics

"1. El dret d'admissió és la facultat que tenen les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d'espectacles públics i d'activitats recreatives previstos a l'annex I de determinar les condicions d'accés, dins els límits establerts per l'article 5.1.c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, per aquest Reglament i per la resta de normativa que sigui d'aplicació.

2. L'exercici del dret d'admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries dels establiments i dels espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d'accés com a la permanència en els establiments i a l'ús i gaudi dels serveis que s'hi presten."

Veiem, per tant, que tot i ser possible limitar el dret d’admissió, aquesta limitació ha de complir una sèrie de condicions, entre les quals no es trobarien, a priori, la condició de periodistes dels usuaris del restaurant.

Únicament, tal com disposa l’article 36.g) de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, es podria limitar la seva activitat per tal de complir amb l’obligació de “Tenir cura de la seguretat, la comoditat, la tranquil·litat i la intimitat dels usuaris i assegurar que rebin un bon tracte de tot el personal de l’empresa”.

Dret a la Intimitat vs. Interès Públic

Per tal de resoldre el supòsit que ens ocupa, hauríem de veure en primer lloc si, efectivament, s’ha vulnerat el dret a la intimitat d’aquest regidor de l’Ajuntament.

En aquest sentit, tal com s’expressa a la Sentència de l'Audiència Provincial de Madrid (Secció 21a), Sentència núm. 180/2008 de 8 d'abril (AC\2008\1038), que us va ser facilitada al fòrum de l’assignatura per al seu estudi:

Per tant, per concloure si s’ha vulnerat o no la intimitat d’aquest regidor, caldria examinar si la situació fàctica —en la qual un regidor assisteix a un local, en principi a gaudir d’un dinar convidat pel propietari d’una empresa turística— pot ser considerada d’interès públic. Això és rellevant en tant que està vinculat a la seva activitat pública i, com ha declarat el Tribunal Constitucional, podria prevaldre el dret dels ciutadans a estar informats, ja que és competència de l’Ajuntament l’atorgament de llicències i la vigilància dels locals. D’aquesta forma, es podria entendre que el que s’està divulgant té certa connexió amb la seva activitat pública.

El que està clar que no s’ha produït és una vulneració del dret a la inviolabilitat del domicili (article 18.2 de la Constitució Espanyola), ja que el Tribunal Constitucional ha declarat que: