Responsabilitat Internacional i Aplicació Descentralitzada del DIP

Elements de la Responsabilitat Internacional

• Element subjectiu: Ha de ser atribuïble a un Estat. Qui o què és un Estat en aquest context?
• Element objectiu: Implica un comportament estatal constitutiu d’una violació d’una obligació internacional.

Conseqüències de la Responsabilitat Internacional

La reparació es configura com el complement necessari de tota violació d’una norma internacional o de l’incompliment d’una obligació internacional i comporta dos aspectes diferenciats:

• La reparació del dany (reparació stricto sensu).
• El cessament de la situació il·lícita (reparació lato sensu, que inclou les dues).

Per tant, l’obligació de reparar és la conseqüència essencial de la responsabilitat internacional.

L’obligació de reparar el dany es podrà dur a terme a través de tres procediments:

• La satisfacció.
• La restitució.
• La indemnització o rescabalament.

Circumstàncies que Exclouen la Il·licitud

• El consentiment: El consentiment, donat vàlidament per un Estat perjudicat perquè un altre Estat ha comès un fet determinat, exonerarà aquest últim de la responsabilitat internacional.
  • Per exemple: Quan un Estat envia, a petició d’un altre, forces armades al territori del peticionari per tal de dur-hi a terme una acció antiterrorista.
• Les contramesures.
• La força major o el cas fortuït: El fet de l’Estat sigui resultat d’una força irresistible o d’un esdeveniment exterior imprevisible aliens al seu control, i que van fer materialment impossible que el comportament de l’Estat anés d’acord amb l’obligació internacional.
  • Per exemple: L’entrada, sense autorització de l’Estat territorial, d’una aeronau de combat estrangera al seu espai aeri com a conseqüència d’una avaria.
• El perill extrem: L’autor del comportament no té altre mitjà per salvar la seva vida o la de les persones que té a càrrec seu, excepte si l’Estat autor ha contribuït a l’existència de la situació de perill extrem.
  • Per exemple: Un vaixell de bandera estrangera que, sense autorització de l’Estat riberenc, busqués refugi a les seves aigües jurisdiccionals com a conseqüència d’una tempesta.
• L’estat de necessitat: Implica una situació de perill greu, no per a les persones físiques, sinó per a la mateixa existència de l’Estat.
  • Per exemple: La supervivència d’una part de la població.
• La legítima defensa.

Mitjans Descentralitzats d'Aplicació del Dret Internacional Públic (DIP)

El Dret Internacional Públic (DIP) s’assembla al Dret estatal pel que fa a l’observança de les regles jurídiques, que es produeix, comunament, sense necessitat de recórrer a procediments coercitius. Tanmateix, no es coneix la jurisdicció obligatòria. Amb tot, en determinades circumstàncies “s’autoritzava” l’aplicació forçosa del DIP, sobretot en aquells casos on un Estat lesionat podia reaccionar davant de l’Estat infractor. L’evolució del DIP amplia els subjectes: parlem d’Estats i d’Organitzacions Internacionals (OI).

El dret s’aplica per la força amb mesures de pressió previstes al DIP amb l’objectiu de donar compliment efectiu a les seves regles. Són les mesures d’observació i les mesures de reacció.

Estem parlant de mesures d’autotutela: l’acció d’un Estat interessat davant d’un altre que ha violat el DIP.

• Les mesures d’autotutela són accions unilaterals d’autoprotecció, l’exercici de les quals permet, a un determinat Estat que no ha obtingut la reparació pertinent per part de l’Estat que ha perpetrat el fet, augmentar el nivell de pressió sobre l’Estat infractor.

La normativa internacional no s’hi oposa, sempre que no es vulneri la normativa internacional.

Concepte de Mitjans Descentralitzats del DIP

Els mitjans descentralitzats de l’aplicació del DIP són aquelles mesures de reacció del subjecte afectat per un fet il·lícit d’un altre subjecte, que persegueixen restaurar el respecte del Dret i induir l’Estat infractor a complir les obligacions derivades de la responsabilitat pel fet il·lícit comès.

Hem de suposar l’existència d’un fet il·lícit, de manera que l’autotutela preventiva queda totalment descartada.

Aplicació No Espontània: Mesures de Retorsió i Represàlies

Mesures de Retorsió

Són mesures sancionadores unilaterals lícites que s’adopten per respondre a un fet internacionalment il·lícit previ.

• Exemple: Amb motiu de la intervenció de l’exèrcit de l’extinta URSS a l’Afganistan, l’any 1980, els EUA van adoptar, entre d’altres, les mesures de retorsió següents:
  • Embargament de les exportacions de cereals (econòmica).
  • La no-ratificació del Tractat SALT II (política).
  • La retirada dels agents consulars dels EUA de la ciutat de Kíev (diplomàtica).
  • La no participació de la delegació nord-americana als Jocs Olímpics de Moscou (esportiva).

Les Represàlies

Són mesures de coerció, derogatòries de les regles comunes del Dret Internacional, decidides i adoptades per un Estat com a conseqüència d’actes il·lícits comesos per un altre Estat, que tenen com a finalitat imposar-li el retorn a la legalitat mitjançant la pressió exercida a través d’un dany.

Depenent de l’obligació violada, les poden adoptar diferents subjectes:

• Obligacions bilaterals.
• Obligacions erga omnes partes o erga omnes.