Responsabilitat Civil: Contractual i Extracontractual

Responsabilitat Contractual i Extracontractual

La responsabilitat contractual deriva de l'incompliment de les obligacions assumides per les parts en un contracte.

La responsabilitat civil o extracontractual deriva de l'incompliment del principi de no causar danys als altres i, per tant, actua quan els danys es produeixen fora d'una relació contractual.

Tipus de responsabilitat extracontractual:

• Per fet propi: L'obligació d'indemnitzar recau sobre el causant del dany (art. 1902 CC).
• Per fet aliè: Una persona respon pels danys que ha causat una altra respecte de la qual hi ha un vincle especial, llevat que provi que va utilitzar la diligència d'un bon pare de família per a prevenir el dany. Els pares/tutors responen dels danys causats pels seus fills.

Elements de la responsabilitat extracontractual

1. Comportament (acció o omissió):
   • Acció: Conducta positiva que causa un dany.
   • Omissió: No actuar quan hi ha el deure de fer-ho per a evitar el dany.

   L'acció o omissió han de ser voluntàries: només es respon pels danys causats per aquells actes que es realitzen d'una manera conscient i, per tant, es poden controlar. Els fenòmens naturals no són accions (no són controlables per l'home).

2. Dany: Perjudici que pateix la víctima en el seu patrimoni o en la seva persona com a conseqüència d'una acció o omissió i que serà reparat mitjançant una indemnització.
   • Danys patrimonials: Danys sobre béns materials o immaterials.
   • Danys no patrimonials: Danys corporals i morals.

   Han de ser danys reals, actuals i veritables. S'exclouen els danys futurs i hipotètics. La víctima del dany ha de provar la seva existència i abast.

3. Relació de causalitat entre el comportament i el dany: per a determinar si concorre aquest element, dues fases:
   • Causalitat física: Determinació de la relació entre el comportament i el dany a través de les lleis físiques o de la natura. Una acció és causa del dany, si el dany no s'hagués produït sense aquesta acció.
   • Causalitat jurídica o criteris d'imputació objectiva: Selecció, entre les eventuals possibles causes d'un dany, d'aquella que és jurídicament rellevant.
   • Teoria de la causalitat adequada: La més utilitzada pel Tribunal Suprem. La causa és aquell comportament del qual s'ha derivat, com a conseqüència probable, el dany.
   • Altres criteris: àmbit de protecció de la norma, prohibició de retorn, riscos generals de la vida, increment del risc.
4. Imputació subjectiva: La base de la responsabilitat extracontractual és la culpa o negligència. S'entén que el causant actua amb negligència quan vulnera els estàndards que són d'aplicació a una determinada activitat. En alguns àmbits, el legislador ha establert un règim de responsabilitat objectiva: el causant respon si hi ha relació de causalitat entre el seu comportament i el dany patit per la víctima.

Àmbits on s'aplica un règim de responsabilitat objectiva: danys causats per animals, entre d'altres.