Resolució de Problemes Tècnics: Mètodes, Coneixements i Seguretat

Resolució de Problemes Tècnics

Resolució de problemes tècnics: podem dir que existeix un problema quan hi ha un conjunt de fets o circumstàncies que dificulten la consecució d'algun objectiu. Un problema tècnic es caracteritza perquè pretén resoldre necessitats humanes, no té una solució única i exigeix coneixements molt variats per a resoldre'l. El projecte tècnic és el conjunt d'accions que comprèn l'execució d'un pla de treball. Per executar un projecte tècnic, són necessàries dues condicions: posseir els coneixements tecnològics suficients i conèixer el mètode de resolució de problemes tècnics conegut com a mètode de projectes.

Coneixements Tecnològics Necessaris

Coneixements tecnològics:

• Científics: lleis físiques que regulen el comportament de la matèria i l'energia, les propietats dels materials, les magnituds i la seva mesura, l'àlgebra i la geometria, la utilització de calculadores i fulls de càlcul...
• Socials: necessitats humanes que requereixen solució; interès que desperta en les persones un objecte tècnic, usos i costums de la població, solucions adoptades en altres èpoques històriques…
• Lingüístics: recursos verbals per a l’expressió i avaluació d’idees, tècniques d’expressió escrita, procediments de síntesi de la informació, vocabulari…
• Tècnics: destreses en la utilització d’eines, màquines i estris, procediments de conformació, mecanitzat, unió i acabament d'objectes, normes de seguretat, utilització de les TIC…
• Disseny: recursos per a la representació gràfica d’idees, instruments i tècniques de dibuix tècnic i disseny gràfic, programes de disseny assistit per ordinador, representació i esquematització de circuits elèctrics i electrònics...

Mètode de Projectes: Etapes Clau

Mètode de projectes: serveix per a fer front d'una manera eficaç als problemes que requereixen solucions de tipus tècnic.

Etapes: plantejament del problema, cerca d'informació, disseny i elecció, planificació, construcció, avaluació i divulgació.

Plantejament del Problema: Identificació i Definició

Plantejament del problema: consisteix a comprendre amb total claredat l'exactitud de les característiques del problema al qual fem front, definir-lo i establir les condicions inicials per a resoldre'l. El primer pas, doncs, és identificar el problema: que consisteix a establir la importància que té i centrar-se en els aspectes més rellevants. Per a fer-ho podem utilitzar la tècnica dels 7 interrogants: quin és el problema? quan es va detectar? on s'ha produït? com s'ha detectat? qui l'ha de resoldre? per què es resol? per a què es resol?

El segon pas és definir el problema: per a fer-ho convé elaborar un resum on consti cadascuna de les característiques peculiars que s'han esbrinat en la identificació. Quan ja s'ha definit el problema, i tenint en compte els mitjans tècnics disponibles, se n'especifiquen les condicions inicials, de manera que s'aconsegueixi un equilibri entre els aspectes tècnics, econòmics i humans del projecte. Però de vegades, el problema és complex i definir-lo pot resultar complicat; llavors convé fraccionar-lo (descompondre en altres de més senzills).

Recerca d'Informació: Fonts i Estratègies

Recerca d'informació: suposa localitzar fonts d'informació adequades i obtenir dades útils per al projecte.

Fonts d'informació:

• Escrita: s'obté a partir de llibres, revistes, catàlegs i fullets relacionats amb la naturalesa del problema que es pretén resoldre. També cal considerar els reglaments, les normes i les lleis relacionades amb els objectes tècnics i la seva fabricació i manipulació.
• Oral: procedeix sempre de persones expertes que tinguin coneixements específics sobre el problema o les possibles solucions. També sol ser útil l'opinió d'usuaris de productes que resolguin el problema plantejat (entrevista).
• Recursos TIC: A internet o consultant enciclopèdies que es presentin en DVD o d'altres suports digitals.
• Anàlisi d'objectes: ja construïts permet conèixer d'altres solucions donades al problema en diferents contextos. A més aporta informació rellevant sobre aspectes anatòmics, funcionals i tècnics.

Organització de la Informació: Resums i Arxiu

Organització de la informació: suposa tractar-la mitjançant fitxes, resums o esquemes i, finalment, arxivar-la. El procediment que cal seguir per cercar i seleccionar la informació adequada per a un projecte implica:

• Identificar i localitzar les fonts d'informació (delimitar el tipus d'informació que es desitja, estudiar les diferents fonts d'informació, triar la/les fonts en què preveiem que trobarem la informació desitjada)
• Recopilar la informació (estudiar les característiques de la font, localitzar les parts de la font on hi ha la informació, seleccionar la informació específica)
• Estudiar i valorar la utilitat (analitzar la informació seleccionada, determinar la informació més adequada, aplicar la informació al problema tècnic i comprovar-ne la utilitat)
• Resumir i arxivar (tractar la informació mitjançant resums, esquemes..., organitzar i arxivar la informació per a poder utilitzar-la en altres casos)

Disseny i Elecció: Creativitat i Representació

Disseny i elecció: es comença per plantejar diverses solucions, seleccionar la més adequada i representar-la utilitzant esbossos, croquis, dibuixos tècnics, esquemes i anotacions escrites. Podem diferenciar dues grans operacions:

Concepció d'idees: la creativitat és una activitat del pensament humà mitjançant la qual es poden obtenir solucions noves a un problema. Tècniques:

• Canviar l'enfocament: habitual del plantejament del problema consisteix a contemplar el problema des d'un altre angle, variant fins i tot les condicions inicials.
• Utilitzar analogies: per establir relacions de semblança entre coses diferents consisteix a analitzar solucions a problemes semblants que es plantegen en altres àmbits tècnics. Això permet establir punts de contacte entre situacions aparentment molt diferents.
• La graella d'idees: és una de les més eficaces per a generar una gran quantitat d'idees creatives. Combina d'una manera ràpida i gairebé mecànica, dues sèries diferents d'idees.

Representació Gràfica: Esbossos i Dibuix Tècnic

Representació gràfica: és el vincle per a fixar idees. Els esbossos i croquis constitueixen la manera de comparar idees, modificar-les, millorar-les i corregir-ne els defectes que les fan inviables. Un cop seleccionada la idea definitiva, cal representar-la usant un llenguatge adequat (a tecnologia és el dibuix tècnic, que és un llenguatge gràfic universal que usa normes i regles establertes).

El tipus de dibuix tècnic que s'utilitzi dependrà de les necessitats de comunicació. Haurà de ser clar, concís i adequat al propòsit. Per a representar objectes amb el dibuix tècnic s'utilitzen diferents sistemes de representació (la perspectiva i el sistema dièdric). Els dibuixos sovint van acompanyats d'instruccions escrites que permeten realitzar aclariments necessaris per a millorar la comprensió de la representació gràfica i descriuen els materials, les dimensions, i algunes normes de muntatge.

Planificació: Operacions i Recursos Necessaris

Planificació: de la feina que es realitzarà és imprescindible per a establir un ordre d'operacions i preveure els recursos necessaris. Planificar una feina consisteix a determinar les operacions, les eines i estris, els materials, el temps i les observacions. Aquestes dades es recullen en un full de planificació.

• Operació: s'indiquen, per ordre, les diferents operacions que s'han de realitzar per construir l'objecte.
• Material: s'ha d'establir la llista de materials, productes i accessoris que hagin de formar part del procés de construcció.
• Eines i estris: cal indicar els que siguin necessaris per a treballar amb els materials enumerats abans.
• Observacions: s'especifica tot el que es consideri necessari per a facilitar el desenvolupament de cada operació, la forma d'usar els materials i les normes de seguretat.
• Temps: s'hi ha d'indicar la duració estimada de cada tasca o operació.

Seqüència d'operacions: s'utilitza quan el muntatge de l'objecte és complex i convé preveure les accions que s'han de realitzar i en quin ordre. S'indica l'ordre de les tasques i les operacions.

Construcció: Tècniques i Procediments

Construcció: és el conjunt de procediments i tècniques que s'apliquen per a realitzar la idea que s'ha concebut i dissenyat per a resoldre un problema tècnic. Aquí es porten a terme totes les operacions de mesurament i traçat, conformació, mecanitzat, unió i acabament previstes a la planificació. Per a fer-ho cal conèixer l'ús adequat d'eines, estris i màquines, com les diferents tècniques de treball sobre els materials que s'utilitzaran. El treball a l'aula taller pot comportar el risc de patir algun accident.

Factors de Risc i Seguretat Laboral

Factors de risc: són la causa o causes de l'accident que han intervingut en l'origen i que, corregits amb el temps, no l'haurien propiciat.

• Factors tècnics: estan relacionats amb les condicions ambientals i materials del lloc de treball (una il·luminació inadequada, ventilació deficient, temperatura mal regulada, sorolls, manca de normes de treball, absència de normes de treball, disseny inadequat, avaries o mal funcionament de màquines).
• Factors humans: accions o omissions de les persones que provoquen l'aparició d'accidents. Destaquen: (no utilitzar dispositius de seguretat de màquines equips o instal·lacions, prescindir d'elements de protecció, utilitzar eines en mal estat, acumular eines i materials fora del seu lloc, no respectar les normes d'ús i seguretat ni la senyalització).

Normes de Seguretat: Principis Bàsics

Normes de seguretat: són directrius que instrueixen les persones sobre els riscos que es poden presentar en el desenvolupament d'una activitat professional i la forma de prevenir-los. Segons el camp d'ampliació es classifiquen en:

• Generals: dirigides a tot el centre de treball, o almenys a zones àmplies.
• Específiques: dirigides a actuacions concretes.

Per saber si la norma és eficaç ha de complir uns principis bàsics:

• Necessària: un excés de normes porta a la confusió i pot arribar a produir un efecte negatiu i perjudicial.
• Possible: la norma ha de poder posar-se en pràctica amb els mitjans disponibles al centre de treball.
• Clara: la redacció i contingut de la norma han de ser fàcilment comprensibles.
• Acceptada: compresa i admesa per qui ha de complir-la.
• Actual: s'ha de renovar cada vegada que es produeixi alguna variació.

Seguretat en l'Ús d'Eines Manuals i Màquines Eina

Seguretat en l'ús d'eines manuals: algunes eines manuals tenen un risc mínim d'utilització i d'altres són molt perilloses si s'empren inadequadament. Accidents més comuns (cops, contusions, talls, pessics, lesions oculars, esquinços, rascades, cremades) per evitar-ho convé respectar les normes següents: triar l'eina adequada, assegura't de que es troba en bones condicions, utilitza elements de protecció quan calgui, desar l'eina on correspon en acabar.

Seguretat en l'ús de màquines eina: en general són molt més perilloses que les manuals. Accidents comuns (talls, cops, cremades, atrapament de roba, penjolls i cabells, lesions oculars, lesions provocades pel trencament d'elements mòbils) per evitar-ho convé respectar les normes de seguretat específiques següents: utilitzar-les en cas necessari, mantenir les defenses i els resguards de la màquina en la posició normal i no retirar-se mentre estigui en funcionament, evitar la roba folgada, penjolls i lligar-se els cabells, revisar periòdicament la màquina i realitzar operacions de manteniment.

Seguretat en la Manipulació de Materials

Seguretat en la manipulació de materials: el material s'ha d'emmagatzemar en un lloc segur, eliminar les estelles i els caires tallants, el material ha d'estar perfectament subjecte abans d'efectuar l'operació, senyalar sobre el material les línies de tall o els punts de foradament per evitar que rellisqui.

Avaluació del Producte i del Procés

Avaluació: un cop construït l'objecte, cal verificar que resol de manera correcta el problema plantejat.

Avaluació del producte:

De vegades, en efectuar una prova, l'objecte o el sistema tècnic:

• No funcionen (si es deu a deficiències en els processos de fabricació, s'ha de revisar tot el procés de fabricació).
• No compleix l'objectiu (per tant s'ha d'analitzar un altre cop les condicions del problema i tornar a dissenyar-lo).
• També es poden detectar dificultats en la construcció (per tant s'ha de revisar la planificació).

El diari tècnic és un document on s'anoten, en cadascuna de les fases del projecte, les dificultats trobades i les solucions adoptades per a facilitar la cerca posterior d'errors.

Avaluació del procés: si l'objecte funciona correctament, però en la construcció s'han comès errors, l'equip ha de reflexionar sobre el procés seguit, per tal de millorar-lo si és necessari. Així, és convenient:

• Qüestionar el plantejament del problema.
• Analitzar els criteris emprats per a seleccionar idees.
• Revisar els dissenys gràfics i observar si hi va haver modificacions.
• Comprovar si es van triar adequadament els materials les eines i els estris.
• Verificar si es va seguir la planificació o es va modificar sobre la marxa.
• Analitzar les dificultats que van sorgir durant el procés de construcció i com es van resoldre.

Avaluació del Treball en Equip

Avaluació del treball en equip: un cop finalitzat el projecte, és convenient que l'equip es reuneixi per a avaluar la feina dels membres. Durant la reunió, convé seguir el guió següent:

• Cada membre de l'equip confecciona, en fulls separats, tantes fitxes d'avaluació com components.
• Cadascú completa la seva fitxa i després les dels altres membres.
• El portaveu recull totes les fitxes, les ordena, es resumeix el contingut i l'exposa a la resta de l'equip.
• La valoració final es plasma al full d'avaluació que s'inclou a l'informe tècnic final.

Divulgació: Informe Tècnic i Altres Recursos

Divulgació: un cop finalitzada la construcció de la solució al problema plantejat, s'ha de comunicar als altres quins han estat els fruits del treball realitzat. Hi ha múltiples recursos per comunicar-ho però els més emprat és l'informe tècnic tot i que també es poden fer servir altres recursos com exposicions orals, murals o presentacions audiovisuals.

L'informe tècnic: és la manera més habitual de comunicar els resultats d'un projecte tècnic. Els apartats que ha d'incloure han de respondre a la pròpia naturalesa del projecte:

• Introducció = plantejament del problema.
• Informació sobre el problema = importància del problema.
• Solucions proposades = esbossos i raons.
• Recursos materials = tipus i qualitat del material i possibilitat de reutilització en altres projectes.
• Recursos tècnics = eines, màquines i estris utilitzats, característiques i normes de seguretat.
• Pressupost = previsió de costos.
• Planificació i construcció = dificultats sobrevingudes.
• Crítica i comentari = interès del problema i utilitat dels conceptes.
• Avaluació = del producte, del procés i del treball en equip.
• Vocabulari = termes tècnics nous.
• Bibliografia = fonts d'informació consultades.

Altres recursos: els murals, els muntatges de diapositives, les exposicions fotogràfiques, els muntatges de vídeo o les representacions amb ordinador (és habitual utilitzar això com a complement d'una exposició oral).