Resistors, Condensadors i Bobines: Guia Completa de Components Electrònics

Resistors

Els resistors són els components realitzats especialment perquè ofereixin una determinada oposició al pas del corrent elèctric.

Classificació dels resistors

Es classifiquen en: lineals (segueixen la llei d'Ohm) que poden ser fixes, variables i ajustables; i resistors no lineals (no segueixen la llei d'Ohm).

Resistors lineals fixos

Un cop fabricats no es pot variar el seu valor òhmic:

• Bobinats: nucli ceràmic amb un fil enrotllat. Es fa amb materials d'elevada resistivitat. La resistència depèn de R= (ρ · l)/ S
• Aglomerats: de valor òhmic molt elevat fets amb barreges de carbó, matèria aïllant i resina aglomerant, i són barats i petitets. No tenen estabilitat tèrmica.
• Pel·lícula de carbó: nucli ceràmic envoltat d'una fina capa de carbó o enrotllada amb espiral (s'augmenta la longitud i es disminueix la secció). Són els més utilitzats.
• Pel·lícula metàl·lica: sobre el nucli porten un metall noble (en una capa molt fina) tal com or, platí, níquel, crom, o un òxid metàl·lic. Tenen gran precisió i s'utilitzen on és necessita precisió.

Resistors lineals variables

S'utilitzen per realitzar variacions del valor de la seva resistència durant el seu funcionament. S'anomenen potenciòmetres (en paral·lel) o reòstats (en sèrie).

Resistors lineals ajustables

S'utilitzen per modificar el seu valor voluntàriament, però s'utilitzen de manera permanent.

Resistors no lineals

El valor òhmic depèn de determinades magnituds físiques. Es poden classificar en:

• Resistors sensibles a la llum LDR: són resistors no lineals. La seva resistència depèn de la llum que incideix al seu damunt, essent d'alguns megaohms i, en exposar-los a la llum, baixa a pocs ohms.
• Resistors sensibles a la temperatura NTC i PTC: s'anomenen termistors i els podem dividir en dos grups: els de coeficient positiu i els de coeficient negatiu (a més temperatura, menys resistència).
• Resistors sensibles a la tensió VDR: o varistors, són components en els que la resistència varia en funció de la tensió.
• Resistors sensibles a la variació del camp magnètic MDR: que també s'anomenen magnetoresistors.

Condensadors

El condensador és un component que serveix per emmagatzemar una càrrega elèctrica considerable damunt una superfície petita. Són formats per les armadures i un aïllant anomenat dielèctric.

La capacitat d'un condensador és la relació constant que existeix entre la càrrega que té una de les armadures i la tensió o diferència de potencial que hi ha entre elles.

Càrrega d'un condensador

En connectar un condensador descarregat en sèrie amb una R, a una ddp, el condensador no es carrega instantàniament, sinó que adquireix una càrrega per unitat de temps. La càrrega depèn del valor de la capacitat del condensador i de la resistència del circuit. Quan el condensador està totalment carregat, la intensitat val 0.

El condensador en CC i en CA

CC: El condensador es comporta, una vegada s'ha carregat (règim permanent), com un circuit obert.

CA: El condensador es carrega i descarrega a cada cicle de corrent altern.

Bobines

Si enrotllem un fil de coure envernissat sobre una forma cilíndrica, formarem una bobina.

Quan passa corrent elèctric per una bobina, aquesta es converteix en un imant. Quan més longitud (L) ocupa la bobina, i més voltes (n) tingui, més intens serà el seu camp magnètic.

Autoinducció

En passar corrent elèctric per un conductor, es crea un camp magnètic al seu voltant. Si el corrent que circula és CC (corrent circulant sempre en el mateix sentit), llavors el camp magnètic també té sempre el mateix sentit. En canvi, si el corrent elèctric varia (CA), el camp magnètic també varia (canvia el seu sentit) i apareix (s'indueix) en el conductor un voltatge o fem.