La República Romana Tarda: Expansió, Crisi i Guerres Civils

L'Expansió Romana i la Crisi Republicana

De Cartago a Hispània: Noves Conquestes

Cartago es va recuperar econòmicament. El Senat romà, preveient un possible nou conflicte, va enviar un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió Emilià, que va destruir definitivament la ciutat i va posar fi a les llargues Guerres Púniques.

Roma va continuar les conquestes a Grècia i Macedònia, però on es va plantejar una conquesta organitzada va ser a la Península Ibèrica. Els romans ja s'havien introduït a Hispània i havien anat conquerint alguns territoris. L'any 197 aC, havien dividit la Península en dues províncies: Hispània Ulterior (amb capital a Mèrida) i Citerior (amb capital a Tàrraco). La conquesta va ser molt dura.

Després d'un període de calma, l'any 154 aC hi va haver una revolta dirigida per Viriathus, cabdill dels lusitans, que va ser assassinat l'any 139 aC. Amb la seva mort i la destrucció de Numància l'any 133 aC, va començar la romanització definitiva a la Península Ibèrica.

L'Expansió Romana al Segle I aC

Durant el segle I aC, les fronteres del territori romà es van estendre considerablement. L'expansió va incloure la conquesta de Numídia, territoris a Orient (Grècia i Àsia), l'annexió d'Il·líria, Armènia i Xipre, i l'organització dels territoris de la Gàl·lia, Germània, Britània i Egipte.

La Crisi Interna de la República Romana

Causes Socials i Econòmiques de la Crisi

Tota aquesta expansió territorial va produir canvis a Roma que van provocar una greu situació interna. Els motius principals incloïen:

• L'arribada de productes de baix preu des dels territoris conquerits, que feia que els petits propietaris no poguessin competir i abandonessin les seves terres, les quals quedaven en mans dels latifundistes.
• El gran contingent d'esclaus procedent de les diverses conquestes va limitar les possibilitats de treball dels ciutadans lliures.
• Els beneficis de les conquestes anaven a parar a una minoria, que s'enriquia, mentre que la majoria s'empobria.

Els Germans Grac i les Reformes Agràries

Aquesta desigualtat no va passar desapercebuda per a Tiberi Grac i Gai Grac, que van intentar dur a terme reformes agràries. Malauradament, van ser assassinats i els seus projectes van quedar arxivats.

Les Lluites Pel Poder i Guerres Civils

Optimates vs. Populares: La Divisió Política

Políticament, hi va haver una ruptura que es va reflectir en dos grans partits: els optimates (conservadors) i els populares (reformistes i revolucionaris). Aquesta divisió va coincidir amb els primers intents d'aconseguir el poder unipersonal.

Marius i Sul·la: Conflicte i Dictadura

Un dels personatges clau que ho va intentar va ser Gai Mari, que es va fer molt popular per les seves victòries militars. Va ser el representant dels populares i va ser escollit cònsol fins a sis vegades.

Es va produir un nou conflicte, la Guerra Social, provocada per les diferències entre romans i italians. Els italians, no considerats ciutadans romans i amb pocs drets, van reclamar una equiparació amb els romans. La Guerra Social va acabar l'any 88 aC, quan els italians van aconseguir el dret de ciutadania romana.

Llavors va accedir al consolat Sul·la (optimates), i van renéixer les disputes amb el partit dels populares. Sul·la va anar a lluitar contra Mitridates, i Mari va aprofitar per apoderar-se de Roma i promulgar moltes condemnes a mort. Mari es va nomenar nou cònsol, però va morir dos anys després (86 aC). L'any 83 aC, Sul·la va tornar a Roma i es va proclamar dictador fins a la seva mort (79 aC).

La Rebel·lió d'Espàrtac (73 aC)

L'any 73 aC, Roma va patir una gran rebel·lió d'esclaus encapçalada per Espàrtac, que van ser finalment derrotats per Cras i Pompeu. Espàrtac i gran part dels seus homes van ser crucificats al llarg de la Via Àpia, perquè servissin d'exemple per a altres esclaus.

El Primer Triumvirat i Juli Cèsar

El segle I aC va començar amb grans desordres socials i polítics, que van continuar fins a l'establiment de l'Imperi. Un episodi destacat va ser la conjuració de Catilina contra la República, descoberta pel cònsol Ciceró, una figura política i una gran personalitat de les lletres llatines.

Pompeu, que havia derrotat els esclaus amb Cras, va anar guanyant una gran importància militar: va derrotar Sertori, va conquerir Síria, va vèncer Mitridates, etc.

Pompeu es va aliar amb Cras i Juli Cèsar, formant el Primer Triumvirat (l'any 60 aC). Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies, una campanya que va durar set anys. Va annexionar al territori romà les regions que avui corresponen aproximadament a França, Bèlgica i Suïssa.

Cras va morir a Orient, i Pompeu es va fer nomenar cònsol únic, trencant de facto el Triumvirat (l'any 52 aC).