La República Romana: Sistema Polític, Social i Expansió Territorial

1. Història Interna: El Sistema Polític de Roma

El sistema polític de Roma va estar en evolució contínua. Les institucions polítiques s’anaven reformant i acumulant d’acord amb les necessitats i la correlació de forces entre els diferents sectors de la població. El règim republicà es va basar en tres pilars fonamentals: les magistratures, el Senat i els comicis o assemblees.

Les Magistratures Romanes

Les magistratures s’encarregaven del poder executiu, civil i militar, així com de l’administració de Roma i, més tard, de l’Imperi. Es distingeixen dues menes de magistratures: les ordinàries, que eren operatives en temps de normalitat, i les extraordinàries, que es constituïen en estats d’excepció.

Magistratures Ordinàries (Cursus Honorum)

Eren les magistratures principals, amb poder executiu i tasques de govern:

• Cònsols (2): Tenien l’autoritat suprema civil i militar. Presidien el Senat i l’assemblea. Dirigien l’exèrcit i controlaven la resta de magistrats.
• Pretors (2): Responsables de l’administració de la justícia.
  • Praetor urbanus: Gestionava litigis entre ciutadans romans.
  • Praetor peregrinus: S’ocupava dels litigis amb forasters.
• Edils (4): Dos curuls (patricis) i dos plebeus. S’encarregaven de l’administració de la ciutat (obres públiques, festes, aprovisionament, seguretat ciutadana).
• Qüestors (de 2 a 4 amb Cèsar): Gestionaven els fons públics i el control de les despeses civils i militars. Actuaven tant a Roma com a les províncies.

Característiques Generals de les Magistratures Ordinàries

• Anualitat: Els càrrecs duraven un any sense possibilitat de pròrroga.
• Col·legialitat: Cada magistratura tenia almenys dos membres amb igual autoritat i dret de vet mutu.
• Gratuïtat: Els càrrecs no estaven remunerats, cosa que limitava l’accés als ciutadans rics.
• Progressivitat: La carrera política s’iniciava com a qüestor, i per arribar a cònsol s’havia de passar pels càrrecs intermedis.

Magistratures Especials i Extraordinàries

Magistratures Especials

• Censors (2): Elegits entre els excònsols cada cinc anys. Revisaven el cens dels ciutadans i controlaven els costums públics (censura). Organitzaven el lustrum, sacrifici de purificació cada cinc anys.
• Tribuns de la Plebs (10): Protegien la plebs davant abusos dels magistrats (patricis). Tenien dret de vet sobre les decisions polítiques. Convocaven i presidien el Concili de la Plebs (després anomenat Comicis Tributs). Eren sagrats i intocables.

Magistratures Extraordinàries (Només en Crisis Greus)

• Dictator: Magistrat amb plens poders i sense col·lega. Elegit entre els excònsols per un màxim de sis mesos.
• Mestre de la Cavalleria: Lloctinent del dictator, ajudava en la direcció militar.

El Senat Romà

El Senat, instituït segons la tradició per Ròmul, va ser el centre del poder polític durant la República romana. La seva autoritat es devia tant al prestigi vitalici dels seus membres com a les seves funcions en política exterior i interior. Els seus dictàmens, anomenats senatus consulta, tenien força de llei.

Inicialment format per tres-cents senadors, la seva llista es renovava cada cinc anys pels censors. El princeps Senatus era el membre més distingit, mentre que els ex-cònsols i els seus descendents formaven la nobilitas, el veritable grup dirigent de Roma.

Funcions del Senat

• Política Exterior: Decisions sobre declaracions de guerra i signatures de pau, assignació de governs de les províncies i de comandaments militars, etc.
• Política Interior: Ratificació de les lleis (fins al segle III aC), direcció i control de l’actuació dels magistrats, administració de la hisenda pública, etc.

Els Comicis o Assemblees

Eren les assemblees de ciutadans on es votaven lleis i s'elegien magistrats.

• Comicis Curiats: D'origen monàrquic, van perdre importància amb el temps i es van reduir a funcions simbòliques i protocol·làries, com la concessió de l'imperium als magistrats.
• Comicis Centuriats: Fundats segons la tradició per Servi Tul·li, agrupaven els ciutadans en cinc classes segons la seva riquesa, dividides en 193 centúries, cadascuna amb un vot. El sistema afavoria les classes més riques, ja que les seves centúries votaven primer i sovint decidien abans que les més pobres. Aquests comicis elegien les magistratures majors (cònsols, pretors, censors), decidien sobre la guerra i la pau i aprovaven certes lleis. Es reunien al Camp de Mart, fora del pomerium (línia sagrada de la ciutat).
• Comicis Tributs: Originats en l’antiga assemblea plebea (concilium plebis), des del segle III aC incloïen tots els ciutadans, patricis i plebeus. Estaven organitzats en 35 tribus (4 urbanes i 31 rurals), cadascuna amb un vot. Elegien magistratures menors (edils i qüestors) i tribuns de la plebs, i també aprovaven lleis i resolucions administratives. Es reunien al Fòrum Romà o altres espais dins la ciutat.

2. Història Interna: L’Organització Social

L’estructura social de la República Romana es basava en diferents ordres i classes amb drets i poders molt diferenciats.

Els Ordres Socials

• Ordre Eqüestre (o dels Cavallers): Emergit de la plebs, va adquirir un poder formidable, sobretot econòmic: el seu control de les finances, la indústria, el comerç, el tràfic d’esclaus i el cobrament d’impostos el convertí en un pilar de l’administració que competia amb l’ordre senatorial.
• Patricis: Van mantenir prestigi social i prerrogatives, però com a classe política van quedar diluïts dins l’ordre senatorial. Moltes famílies patrícies es van extingir per falta de descendència o ruïna. El seu lloc va ser ocupat per membres de l’ordre eqüestre (que van escollir la política en lloc dels negocis). Els senadors patricis eren tractats com a patres, mentre que els altres eren anomenats conscripti.

Classes Populars i Esclaus

• Plebeus: La majoria camperols, van portar la major part del pes en l’expansió imperialista. Però, al contrari que les classes dominants, per a ells l’engrandiment de Roma fou la seva ruïna: o bé van perdre les seves terres per causa de la guerra o bé no van poder competir amb els grans latifundis on treballaven esclaus. Molts van acabar a Roma, sense ofici ni benefici (eren els proletarii, que no tenien res més que la prole, els fills) i sobrevivien mercès a la beneficència pública o privada (com a clients).
• Esclaus: Van augmentar sense mesura com a conseqüència de les contínues i perllongades guerres, i es van convertir en la mà d’obra que feia funcionar tots els sectors econòmics (economia esclavista). El seu comerç es convertí en un dels negocis més productius.

La Ciutadania Romana

La ciutadania romana estava reservada als romans amb drets polítics i privats. A Itàlia no es va concedir fins al segle I aC, i a les províncies s’atorgava com a recompensa selectiva.

3. L’Expansió Territorial de la República Romana

La República va dur a terme una expansió militar constant que va transformar Roma d'una ciutat-estat a un imperi mediterrani.

Cronologia de les Conquestes

• Segles V-IV aC: Conquesta del centre d’Itàlia lluitant contra llatins, etruscs, eqües i volscs. Roma va patir invasions dels gals, que van saquejar la ciutat el 390 aC.
• Segles IV-III aC: Conquesta del sud d’Itàlia, derrotant samnites i colònies gregues, amb victòries sobre Tàrent i Pirros.
• Segle III aC: Guerres Púniques contra Cartago
  • 1a Guerra Púnica (264-241 aC): Roma pren Sicília, Còrsega i Sardenya.
  • 2a Guerra Púnica (219-202 aC): Anníbal envaeix Itàlia, però Escipió el venç a Zama. Roma domina Hispània i el nord d’Àfrica.
• Segle II aC
  • Conquesta de la península Ibèrica després de dures guerres contra lusitans (Viriat) i celtibers (Numància).
  • Conquesta de Grècia i Macedònia.
  • 3a Guerra Púnica (146 aC): Destrucció de Cartago i annexió com a província d’Àfrica.
  • Àsia Menor es converteix en la província d’Àsia.
• Segle I aC
  • Expansió oriental: Roma controla Síria, Xipre, Creta i el mar Negre.
  • Expansió occidental: Juli Cèsar conquista les Gàl·lies (60-51 aC).