La República Romana: Reformes, Crisi i Figures Clau

La Influència Grega a Roma

La influència de l’hel·lenisme va provocar a Roma una veritable revolució, no només en la religió, la literatura i l’art, sinó també en els costums. El luxe que regnava en les ciutats gregues va passar a Roma, transformant la societat romana.

Política i Societat a la República Romana

El poder executiu es va concentrar en algunes famílies. Els nobles van esdevenir els amos del Senat, ja que eren els únics que exercien les magistratures que donaven accés a aquesta assemblea. Va passar el mateix amb la justícia, ja que tots els pretors eren nobles i els membres dels tribunals, senadors. L'administració de les noves províncies va ser confiada a magistrats (cònsols o procònsols), investits amb una autoritat il·limitada i pertanyents tots a l’aristocràcia.

Alguns ciutadans íntegres van intentar introduir reformes en la societat. Cató el Censor va lluitar contra la immoralitat dels seus conciutadans i va combatre sense treva el luxe i el malbaratament dels diners públics.

Reformadors de la República Romana

Tiberi Semproni Grac: La Llei Agrària

Tiberi Semproni Grac va veure la necessitat de fer una llei agrària, tot i ser conscient de les dificultats que tindria per tirar-la endavant. Pertanyia a una de les famílies plebees més il·lustres de Roma. La llei tenia com a objectiu prendre als nobles una part de les terres públiques que ocupaven sense pagar res, dividir aquestes terres en lots d’extensió mitjana i distribuir-los entre els ciutadans pobres. Els nobles veien amenaçats els seus interessos i s'hi van oposar violentament, però Tiberi va aconseguir que la llei fos aprovada. L’any següent va ser assassinat per sicaris.

Gai Semproni Grac: Continuïtat i Noves Reformes

Gai Semproni Grac, germà de Tiberi Semproni Grac, va prometre que l’Estat distribuiria a tot ciutadà pobre que habités a Roma blat a un preu assequible. Va fer tornar el poder de controlar la llei als triumvirs, cosa que va permetre aplicar la llei agrària de Tiberi. Va fer decretar la fundació de colònies a Càpua, Tàrent, Corint i Cartago. Va intentar dividir els rics. Per combatre a Semproni, Livi Drus va proposar unes lleis encara més favorables a la plebs i la popularitat de Gai va disminuir.

Gai Mari: La Reforma Militar

Gai Mari va adoptar una mesura molt popular per a la plebs: admetre-la a les legions. Va obrir la porta de les legions a tots els ciutadans, sense distinció de classe ni de fortuna. A partir de llavors, els proletaris es van fer soldats en massa i el servei militar va esdevenir per a ells una manera de guanyar-se la vida.

Livi Drus i Luci Corneli Sul·la: Crisi i Conflictes

Livi Drus va presentar un projecte per concedir la ciutadania romana a tots els italiotes. Tots els partits romans es van unir contra ell i el van assassinar. A conseqüència, va esclatar una insurrecció dels italiotes contra el domini romà. Els romans van confiar en Luci Corneli Sul·la perquè els vencés. Més tard, amb l'ajuda de figures com Pompeu i Cras, es van superar altres amenaces: Pompeu va vèncer Lèpid i Sertori, i Cras va esclafar els esclaus revoltats i el seu cabdill Espàrtac.